Jordi Salvat
“Continuarem posant-nos embolics.” “Em deien ara vols treure aquest tema. Ja fa molts temps que va passar.” Són frases que van pronunciar els periodistes Dídac Montoliu i Judit Sabaté, del Tarragona Digital, després de rebre ‘ex aequo’ els 3.000 euros del Premi Mañé i Flaquer de periodisme en la categoria de comunicació local. D’això se’n diu periodisme d’investigació rigorós i el jurat del premi va valorar aquest periodisme “valent i compromès” , que va destapar els abusos a menors de tres capellans tarragonins.
I de la foscor de les sagristies a la immensitat de la Patagònia. Un història d’amor en aquesta remota regió sudamericana es va emportar els 6.000 euros del Mañé i Flaquer en modalitat turística. Escrita per Rafa Pérez a la revista digital Kamaleon Viajes, acompanyada de magnífiques fotografies, narra la història d’un matrimoni que fa uns mesos va fer una donació de més de 400.000 hectàrees a l’estat de Xile per a formar part de la xarxa de Parcs Nacionals. El jurat va destacar que l’article transmet “un gran valor: el del viatjar i transformar el món en un lloc millor.”
Però la gran novetat del 32èPremi Mañé i Flaquer de periodisme era, però, la nova categoria Camp de Tarragona, que vol convertir els guardons en una referència no només en el territori sinó a tot el país. Els 8.000 euros de la nova categoria van ser per Epíleg. 15 de Enero, un audiovisual sobre l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona. Es tracta d’una producció de TAC-12 que va culminar la sèrie Tremolors, una sèrie de 18 documentals sobre la Guerra Civil al Camp de Tarragona. “Una producció molt complicada per una casa tan petita com la nostra”, afirmava el director de TAC-12 i director executiu de la producció, Xavi Abelló, envoltat de la resta de pares de la criatura: Toni Orensanz (coordinació i guió) i Sergi Martín “Morris” i Joana Zapata (realització).
Però una figura va esguardar tota la nit el salt endavant dels Mañé i Flaquer: en Xavi Zaragoza. Des que el presentador “quilòmetre zero” de l’acte, el rierenc d’adopció Fermí Fernández, va recordar la seva figura, “el nostre Xavi”, fins a les paraules finals de l’alcalde, Eduard Rovira, passant per les originals cançons del cantautor Roger Conesa, que van amenitzar l’acte. En Xavi ens va deixar la passada primavera amb només 34 anys però la seva empremta ha estat molt profunda tot i la seva curta -però mot viscuda- vida i l’acte celebrat el darrer dissabte de novembre al sempre magnífic escenari del pati del Castell va estar dedicat a ell. Un homenatge més que no ha de ser l’últim. “Era tan pesat que t’obligava que l’estimessis”, afirmava en Fermí mentre al públic se’ns humitejaven els ulls i saltaven algunes llàgrimes inevitables.
Els Premis Mañé i Flaquer segueixen creixent gràcies a la complicitat entre aquesta tríada formada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Ajuntament de Torredembarra i Repsol i el somni de què parlava en el seu parlament la presidenta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Coia Ballesté, de convertir-se en una referència nacional com són els premis Carles Rahola o Pica d’Estats ja és més a prop. Però cal continuar treballant i que els 81 treballs presentats aquest any siguin més i generin encara més discusions “intenses” si cal en les reunions dels membres del jurat. La Coia va avisar: “Serem tan pesats, com el Xavi.”
