EVA REMOLINA / AMIC – 12/4/2025
El doom spending es refereix a la pràctica de gastar diners de manera compulsiva a causa de la por o la percepció d’un futur incert, sobretot impulsada per l’ansietat, el pessimisme i, en alguns casos, una sensació d’impotència davant els esdeveniments globals. Sol ser una resposta a una crisi social, econòmica o mediambiental percebuda. Per exemple, durant la pandèmia de la COVID-19, moltes persones van gastar en excés en articles de luxe, viatges i altres béns com una forma de compensar la incertesa i la por pel futur.
El concepte ha sorgit en paral·lel a l’augment de crisis globals i una percepció generalitzada d’inestabilitat. Alguns dels factors que el fomenten inclouen:
-Crisi climàtica i mediambiental: la por a un futur marcat per desastres naturals i canvis climàtics extrems fa que algunes persones gastin de manera impulsiva en experiències o productes per gaudir del present.
-Incertesa econòmica: les recessions, la inflació i la por a perdre l’estabilitat financera poden portar a una mentalitat de “viu el moment”.
-Guerres i conflictes geopolítics: l’ansietat causada per tensions internacionals pot generar una resposta consumista com a mecanisme de confort.
-Esgotament psicològic i fatiga pandèmica: després de períodes de confinament i restriccions, moltes persones han desenvolupat el desig de recuperar el temps perdut mitjançant despeses enociastes.
El doom spending pot tenir efectes negatius tant personalment com del col·lectiu:
-Individualment: pot provocar endeutament, estrès financer i una sensació de buit després de la compra, ja que el consum no resol l’arrel de la preocupació.
-Macroeconòmicament: encara que pot estimular temporalment l’economia, si es combina amb crisis financeres, pot portar a inestabilitat a llarg termini.
-Ambientalment: una despesa compulsiva pot contribuir al sobre consum i l’impacte ecològic negatiu.
Per evitar caure en aquesta dinàmica de despesa descontrolada, es poden aplicar diverses estratègies:
-Consciència financera: establir un pressupost i revisar els hàbits de consum.
-Gestió emocional: identificar les emocions que impulsen la despesa i trobar alternatives -saludables per fer-hi front, com l’exercici o la meditació.
-Objectius a llarg termini: centrar-se en metes financeres i planificar les despeses de manera conscient.
-Reducció de l’exposició a impulsos consumistes: limitar el temps a xarxes socials i publicitat que fomenten el consum.
Foto: GETTY IMAGES
