EVA REMOLINA / AMIC – 1/3/2025
La paraula “expat” – abreviatura d'”expatriat” – fa referència a una persona que viu i treballa en un altre país de manera temporal o indefinida, però sense intenció necessàriament de quedar-s’hi per sempre. Els expats solen ser professionals, empresaris o treballadors altament qualificats que es traslladen a un altre país per motius laborals, acadèmics o personals.
La principal diferència entre un expat i un immigrant rau en la percepció i la intenció de la permanència. Els immigrants solen buscar establir-se definitivament en un nou país, sovint amb l’objectiu d’obtenir-hi la ciutadania o millorar la seva qualitat de vida de manera permanent. En canvi, els expats acostumen a veure la seva estada com una experiència temporal, encara que aquesta pugui allargar-se durant molts anys.
També hi ha un factor social i econòmic que influeix en l’ús del terme. Tradicionalment, el mot “expat” s’ha utilitzat per descriure treballadors qualificats de països occidentals que es traslladen a altres països, mentre que el terme “immigrant” s’ha associat més a persones que es traslladen per necessitats econòmiques o refugi. Aquest ús desigual dels termes ha estat criticat per la seva connotació elitista i eurocentrista.
Hi ha diverses raons per les quals algú decideix convertir-se en expatriat. Algunes de les més comunes són:
Oportunitats laborals: Moltes empreses multinacionals envien treballadors a altres països per gestionar projectes, obrir noves seus o cobrir necessitats específiques.
Experiència internacional: Molts professionals busquen viure en altres cultures per enriquir la seva trajectòria i millorar les seves habilitats lingüístiques.
Estil de vida: Alguns expats es traslladen a països amb un cost de vida inferior o amb un millor clima per gaudir d’una millor qualitat de vida.
Motivacions personals: Els expatriats també poden traslladar-se per motius familiars, per acompanyar una parella o per viure una experiència diferent.
Tot i que a simple vista pot semblar interessant ser un expat, també comporta desafiaments, com per exemple:
Xoc cultural: Adaptar-se a una nova cultura, normes socials i llengua pot ser difícil.
Distància de la família i els amics: La llunyania de l’entorn conegut pot generar nostàlgia i solitud.
Integració i burocràcia: Trobar feina, obtenir visats i entendre les lleis locals poden ser processos complicats.
