GENNA FONTSECA / AMiC – 2/11/2024
Quins són els principals lobbys que han celebrat més reunions amb les conselleries de la Generalitat de Catalunya durant el 2024? No hi ha dubte que la pagesia ha estat la protagonista de l’any, fruit de les diverses reivindicacions, la sensació d’oblit i la greu sequera que pateix Catalunya i així ho avalen les xifres. El registre públic de grups d’interès de la Generalitat de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, forma part de la Llei de Transparència promoguda el 2014. En el portal es pot consultar les agendes dels alts càrrecs, els motius de les reunions, els continguts de les trobades i, a més, els resultats permeten conèixer el dia a dia de la institució pública. Mentre Presidència, amb més de 1.202 reunions registrades, es troba al capdavant del podi, el “ritme” no s’ha aturat durant els últims mesos a les seus d’Acció Climàtica, Drets Socials i Empresa i Treball. Les segueixen, de prop, Cultura, Educació i Igualtat i Feminismes.
Si s’analitzen al detall les xifres, des de l’1 de gener del 2024 fins al 21 d’octubre de 2024 s’han celebrat 7.750 reunions registrades amb grups d’interès. A més, al portal també es poden trobar els regals i les invitacions permeses pel codi de conducta (des de botifarres fins a escultures), que obliga els alts càrrecs a fer pública aquesta informació. També es poden consultar els viatges a l’estranger que han efectuat i les despeses en hotels i transport. Si s’observa exhaustivament, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n’ha registrat 1.774, gairebé el 23% del total del Govern, i 573 d’elles a càrrec de David Mascort, exconseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Cal destacar que van protagonitzar moltes trobades durant el febrer del 2024, sobretot per la vaga dels agricultors i les diverses tractorades a Catalunya, la resta d’Espanya i Brussel·les. A més, es va arribar a bloquejar Barcelona amb més de 2.000 tractors, que van provenir sobretot de Lleida, Tarragona i el centre de Catalunya. Entre els principals obsequis que han rebut al departament, destaquen botifarres, contes i escultures de Carnestoltes.
Respecte al segon departament del llistat -Drets Socials- han portat a terme 805 reunions registrades amb els grups d’interès i qui ha liderat gran part de les reunions ha estat l’exconseller del Departament de Drets Socials, Carles Campuzano, amb diverses fundacions i associacions. Entre els curiosos regals, destaca un drac de tres caps del bestiari festiu de Sant Pere de Ribes, ninots dels Gegants de Martorell i molts llibres d’arreu de Catalunya.
Pel que fa a Empresa i Treball, han comptat amb més de 614 reunions registrades durant el 2024; la majoria d’elles a càrrec de Roger Torrent, exconseller d’Empresa i Treball. Entre els principals obsequis hi ha diverses corbates, bolígrafs i objectes de decoració artesanals de la resta del territori.
Les xifres globals: quin és el lobby amb més presència?
Una vegada desglossats els departaments que han registrat una agenda més frenètica de visites, ara és el cas dels lobbys. Des de la Generalitat tenen clar que el registre de trobades i reunions és essencial per “garantir la qualitat del sistema democràtic i la confiança de la ciutadania en les institucions públiques”. A més, destaquen al portal que els “permet transparentar l’activitat d’influència que els grups d’interès puguin exercir, perquè la ciutadania pugui conèixer la traçabilitat de les decisions públiques”.
En aquesta ocasió, qui ha estat més rebut per l’executiu català és Unió de Pagesos de Catalunya (88 reunions), seguida de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (66), mentre que, en tercer lloc, hi ha Pimec (46). Al capdavant també hi ha els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (36 trobades), seguits d’Endesa (34), Plataforma Pagesa (28), Foment del Treball (28) i CCOO (27). A la dotzena posició hi ha la Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, seguida de la Fundació Pere Tarrés o el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. A dins del llistat de les primeres 20 posicions hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o la Universitat de Barcelona (UB). També han tingut protagonisme la Fundació Pimec o el Col·legi d’Economistes de Catalunya, entre altres.
Com a curiositat, entre les principals patronals catalanes, com és el cas de Pimec, ha estat rebuda nou vegades per qui llavors era president de la Generalitat, Pere Aragonès, i cinc per Josep Maria Aguirre, exsecretari general del Departament d’Economia i Hisenda, la majoria d’elles concentrades a principi d’any o abans de l’estiu. Pel que fa a Foment del Treball, cinc de les trobades han estat amb Enric Vinaixa, exsecretari de Treball, i cinc més amb Pere Aragonès i, també com Pimec, la majoria d’elles entre el gener i abans de l’estiu.
Deu anys del naixement de la Llei de Transparència
Amb l’inici de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, des de la institució catalana es proposaven assolir tres objectius, tots tres qualificats de “molt ambiciosos”: en primer lloc, recuperar i incrementar la confiança dels ciutadans envers la gestió pública i la política. En segon lloc, facilitar i promoure el retiment de comptes. I, finalment, garantir l’ètica dels gestors públics i els governants. Aquesta llei, pionera a Espanya, va suposar un punt d’inflexió en la cultura administrativa de Catalunya que va permetre obrir l’Administració a la ciutadania.
Cal recordar que durant el 2014, hi va haver l’acumulació d’episodis de corrupció com el cas Bárcenas, el de les targetes black o la confessió de la deixa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, uns escàndols que van provocar un malestar creixent de la ciutadania, expressada en moviments com el del 15-M. Va ser a partir d’aquest escenari i dels precedents d’altres països que feia anys que disposaven de legislació en matèria de transparència i bon govern, que es va començar a gestar una norma per mantenir una política activa de transparència i que aquest any celebra la seva primera dècada de vida.
Foto: Diversos membres d’Unió de Pagesos durant les protestes del febrer de 2024. / ACN
