SOCIAL.CAT / AMIC – 20/10/2024
La població amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament ha crescut un 28% en els últims cinc anys a Catalunya. Del col·lectiu, només el 52% tria el lloc on viure i només un de cada deu té feina. Malgrat això, les prestacions socials a persones amb discapacitat no arriben al 44% del salari mínim interprofessional i la meitat de les famílies no rep cap ajut. Pel que fa a la salut, una de cada tres dones amb discapacitat intel·lectual no ha anat mai al ginecòleg i la prevalença de trastorns psiquiàtrics és de tres a quatre vegades major entre persones del col·lectiu.
Són algunes de les dades que posa de manifest el Segon Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, elaborat per Dincat i Granés Fundació i presentat aquest dijous. El document recopila les dades oficials més actuals en aquest àmbit, a més d’aquelles extretes de qüestionaris i grups de discussió en els quals han participat persones amb discapacitat, famílies i professionals del sector.
Infància i educació
L’informe apunta que a Catalunya hi ha 49.391 infants i adolescents amb algun tipus de discapacitat, dels quals el 70% del total presenta una discapacitat intel·lectual. El nombre d’usuaris de Centres de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç (CDIAP) s’ha multiplicat per deu des de l’any 2001. Malgrat això, les dades presentades indiquen que la freqüència assistencial està sota el mínim legal requerit i que això es veu reflectit amb el nombre d’infants en llistes d’espera.
Pel que fa a l’acolliment d’aquests infants i adolescents, l’estudi revela que existeix una prevalença més gran d’infants i adolescents tutelats en acolliments residencials en comptes de familiars, fet que no compleix la normativa, la qual prioritza la segona. El document també detecta un alt percentatge de sobreocupació als centres residencials específics per a infants amb discapacitat.
Respecte a l’educació, els alumnes amb discapacitat intel·lectual representen el 0,8% en l’educació obligatòria i el 0,04% en batxillerat del total d’alumnes i la majoria d’ells estan escolaritzats a centres públics. Al mateix temps, l’alumnat en centres d’educació especial (CEE) ha augmentat en un 20% en els últims cinc anys. Víctor Galmés, director de Dincat, ha insistit en la necessitat d’apostar per l’escola ordinària per al col·lectiu. “Calen més recursos i que es treballi conjuntament amb l’escola d’educació especial per fer un bon acompanyament i així evitar els fracassos”, ha remarcat.
Accessibilitat i participació ciutadana
Pel que fa a l’accessibilitat, l’informe ha detectat que, malgrat l’augment d’actuacions en la millora de l’accessibilitat, també ha augmentat el nombre de denúncies de barreres al respecte. L’habitatge és l’àmbit amb més denúncies l’any 2021, representant un 64% del total. Pel que fa a l’accés a la informació, es troben moltes barreres als serveis de les entitats bancàries i l’administració.
Respecte a la participació ciutadana, s’observa que tot i l’interès manifestat de participar en la vida política, moltes persones del col·lectiu s’enfronten a reptes que limiten la seva implicació més enllà de l’acte de votar. Així, l’enquesta EDAD 2020 mostra que un 11% de les persones amb discapacitat a Catalunya van trobar dificultats per votar, i gairebé un 70% d’aquestes persones afirmen que aquestes dificultats els van impedir exercir el seu dret al vot.
Respecte a la inclusió en activitats culturals, recreatives i esportives, el 90% dels professionals perceben que les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament no participen activament en la comunitat local.
Mercat laboral
Pel que fa al treball, només una de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual té feina, però el 78% dels consultats a l’informe que no treballen els agradaria fer-ho. Pel que fa al gènere, el 60% dels nous contractes que es fan al col·lectiu són homes. Respecte al salari, l’informe indica que els sous de les persones amb discapacitat intel·lectual són la meitat que els de la resta de la població i un terç menys que els de la resta de persones amb una altra discapacitat.
Respecte a les prestacions, les pensions mitjanes no contributives es troben per sota dels 440 euros mensuals, el que representa el 44% del salari brut mínim interprofessional. A més, existeix un temps d’espera de resolució de quasi sis mesos des del moment de la sol·licitud de la pensió d’invalidesa.
L’informe també apunta que la meitat de les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual no reben cap ajut.
Salut i vida independent
Les dades publicades a l’informe pel que fa a la salut indiquen que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen més dificultats per accedir a l’atenció mèdica adequada a les seves necessitats. Per altra banda, la prevalença de trastorns psiquiàtrics és de tres a quatre vegades major entre persones amb discapacitat. Així mateix, es troben amb diagnòstics inadequats que sovint van acompanyats d’una sobre medicació innecessària.
Aquest àmbit també es veu afectat pel gènere. De fet, l’informe destaca que un 78% de les dones amb discapacitat han de suspendre les seves activitats habituals durant la menstruació, i un 89% experimenta molèsties o dolors. A més, el 72% d’elles no decideix quins productes menstruals fer servir i una de cada tres dones no ha anat mai una consulta ginecològica. L’informe també indica el 60% de les que sí que van afirma que el personal mèdic no s’adreça a elles directament.
Pel que fa a la vida independent, l’estudi detecta dificultats per part del col·lectiu per poder exercir-la, majoritàriament per falta de recursos i suports. En l’àmbit de l’habitatge, s’apunta a la discriminació en el mercat de lloguer i a una distribució desigual en les adjudicacions d’ajuts. Pel que fa als serveis residencials, la taxa de cobertura es manté estancada al voltant del 12% des d’abans de la pandèmia i 3.800 persones es troben en llista d’espera per accedir a un centre residencial.
Reclams de Dincat per revertir la situació
Davant d’aquestes dades, Dincat demana acabar amb les llistes d’espera i actualitzar la Cartera de Serveis Socials, prioritzant un model d’atenció centrat en les persones. “Veiem una major demanda en un context de manca de recursos de partida. S’ha de modificar la cartera, augmentar els recursos i adaptar-los a la realitat”, ha afirmat Víctor Galmés.
Pel que fa a la inserció laboral del col·lectiu, exigeixen definir una estratègia global que aposti per models com el treball amb suport o la formació dual. Respecte a l’educació, l’entitat demana més recursos personals i materials i que es transformi els centres d’educació especials per tal de caminar cap a un sistema educatiu inclusiu.
Dincat demana també que es reforci el sistema de serveis socials i es consideri com una de les tres portes de l’estat del benestar, i que això impliqui destinar més partida pressupostària, dignificar el treball dels professionals del sector i de les cuidadores no professionals. També exigeix que s’incorpori la plena accessibilitat cognitiva a tots els àmbits i espais i es garanteixi la participació social de les persones amb DID, així com la seva igualtat de tracte i no discriminació.
Drets Socials es compromet a revisar la Cartera de Serveis Socials
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ha estat present a la presentació de l’informe i ha traslladat el compromís del departament d’ampliar el nombre de places residencials a persones amb discapacitat, arribant fins a 6.000 més durant la legislatura. També ha dit que treballaran per establir una atenció integrada social i sanitària adaptada als usuaris i per escurçar “de manera urgent” les llistes d’espera.
La consellera ha afirmat que es revisarà la partida corresponent a la Cartera de Serveis Socials i que s’estudiarà la renda garantida de ciutadania i per abordar la realitat de la discapacitat en l’àmbit de les prestacions socials. “No fem despesa, fem inversió social en les persones i l’àmbit de la discapacitat és un bon exemple”, ha conclòs Martínez.
Foto: DINCAT
