NIKO CUENCA BERISTAIN / AMIC – 18/2/2023
Els tipus d’interès han experimentat aquest últim any el repunt més abrupte de la seva història. Els mitjans de comunicació analitzen amb detall totes les decisions que adopta el Banc Central Europeu, i la tendència alcista de l’Euribor s’ha convertit en tema de conversa en totes les tertúlies econòmiques, juntament amb la inflació. Si fa un any la banda sonora dels tipus d’interès semblava una balada, a l’actualitat ha adoptat ritmes d’heavy metal, augmentant la seva intensitat. Com els vinils d’abans, l’ascens té dues cares. En el costat A, els qui han de pagar les quotes dels préstecs; en el costat B, en canvi, els que tenen estalvis. Aquests últims volen treure profit dels seus diners per no perdre poder adquisitiu amb l’alça de preus. Aquesta vegada, no obstant això, l’augment dels tipus d’interès no afectarà per igual a ambdues parts.
Els estalviadors tenen una àmplia gamma de productes per rendibilitzar els diners. La clau és el nivell de risc que estan disposats a assumir. Així, els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini fix són els productes de risc més baix segons la solvència de l’entitat financera. Amb l’objectiu d’aconseguir rendibilitat dels productes, la banca treu un tros als productes. En temps d’interessos negatius, els bancs van deixar de pagar comptes i dipòsits d’estalvi, i van destinar els seus clients a fons d’inversió en la majoria dels casos. Aquests tenen, no obstant això, més risc, ja que funcionen segons l’evolució dels mercats. En els últims mesos, els fons no han tingut molt bon comportament, i diversos clients han sofert pèrdues.Per conseqüència, els clients més conservadors han optat per productes ‘convencionals’, amb l’esperança que l’alça dels tipus d’interès tingui el seu reflex en la remuneració dels comptes de dipòsits i estalvi.
Hipoteques i comptes d’estalvi
L’activitat de les entitats financeres varia d’estat a estat i això es nota en l’oferta de productes. Així, a Espanya els bancs s’han decantat històricament per hipoteques a tipus variable. En canvi, l’època dels tipus d’interès negatius va canviar aquesta tendència i els bancs, per obtenir una major rendibilitat, van millorar les hipoteques a tipus fix. Això porta al fet que el pes de les hipoteques a tipus variable segueixi sent elevat. En la veïna França, per exemple, els bancs ofereixen principalment hipoteques a tipus fix, per la qual cosa els clients no han sofert un augment dels tipus d’interès en les seves quotes mensuals.
Succeeix semblat amb els comptes d’estalvi, on els clients tenen difícil obtenir rendibilitat en els seus comptes d’estalvi i dipòsits. Els bancs ofereixen principalment interessos molt baixos, entorn de l’1%, i els destinen a fons d’inversió per obtenir un major rendiment.
Pagar menys pels estalvis
La banca espanyola ofereix als seus clients uns dels tipus d’interès més baixos de l’Eurozona, segons les dades facilitades per Eurostat. Així, al desembre de 2022 pels dipòsits a un any els bancs de la zona euro donaven una rendibilitat mitjana del 1,34%, mentre que a Espanya era del 0,42%.
La base d’aquesta bretxa resideix en el nivell de liquidació de les entitats financeres espanyoles. Els bancs espanyols tenen la ràtio de cobertura més alta d’Europa, el 233%, per sobre de la mitjana. Quan la baixa inflació era la principal font de preocupació, el Banc Central Europeu va llançar un programa especial d’injecció de liquiditat en l’economia, oferint diners als bancs a interessos negatius. Els bancs d’Espanya es van beneficiar d’aquest programa per obtenir liquiditat fàcil i barata, per la qual cosa actualment no necessiten pagar l’estalvi dels seus clients. Fins i tot quan el BCE acabi de retornar els diners deixats, no s’espera que la ràtio de cobertura es deteriori significativament i que, per tant, hagi de pagar més l’estalvi als seus clients.
La guerra pels dipòsits: a punt de començar?
Amb el context actual, no s’espera una oferta agressiva dels bancs per fer-se amb l’estalvi dels seus clients. En altres paraules, no s’espera que es llanci la guerra del passiu, però sí s’han percebut alguns petits moviments al mercat. Els clients de la zona euro poden obrir el seu compte a qualsevol banc nacional de la unió i realitzar allí dipòsits a termini fix, aconseguint un interès més alt. No obstant això, no s’ha notat cap fugida.
Encara que a priori els bancs no sembla que van a pagar més pels dipòsits, hi ha unes poques entitats financeres que comencen a fer ofertes interessants. Es tracta sobretot de bancs com el Renault Bank, que ofereix un dipòsit a dos anys amb una rendibilitat del 2,83% (UTB) i el banc Wizink, a tres anys del 2,50%.
En cas que s’iniciï la guerra de dipòsits totes les entitats ja tenen eines preparades
També s’han iniciat moviments als bancs tradicionals, però a través dels comptes d’estalvi. Ibercaja, per exemple, ha presentat el compte d’estalvi que paga un 5% de TAE, l’interès més alt del mercat. L’oferta, en canvi, té lletra petita. Els primers 6.000 euros només es pagaran amb aquest interès i el client ha de domiciliar una nòmina de 1.400 euros, per la qual cosa a curt termini no s’esperen ofertes atractives per part dels bancs d’Hego Euskal Herria, però en cas que s’iniciï la guerra de dipòsits totes les entitats ja tenen eines preparades.
Bogeria amb les lletres del Tresor
La passió per la rendibilitat dels estalviadors ens ha deixat imatges insòlites: cues davant les oficines del Banc d’Espanya per participar en la subhasta de les lletres del Tresor. Les Lletres del Tresor són el principal instrument de finançament dels estats, juntament amb els Bons i les Obligacions de l’Estat. L’Estat està realitzant constantment subhastes de lletres, bons i obligacions per obtenir nou finançament a mesura que s’actualitza el límit d’emissions anteriors.
Les lletres són productes de fins a 18 mesos i la rendibilitat de cada emissió s’estableix mitjançant una subhasta. Així, els inversors expressen la rendibilitat que pretenen obtenir per les lletres i s’adjudiquen mitjançant subhasta. Les emissions es realitzen al mercat primari i els inversors saben quina és la rendibilitat que obtindran si mantenen les lletres fins al venciment.
Qualsevol pot participar en la subhasta de lletres, però l’habitual és que siguin grans inversors (fons d’inversió, entitats financeres…). La situació, no obstant això, ha despertat l’interès individual. Els estalviadors volen obtenir una rendibilitat sense riscos enfront de l’alta inflació i saben que, a diferència de la banca, amb les lletres obtindran una rendibilitat amb garantia estatal. La demanda individual al gener de 2023 ha estat superior a la realitzada en el conjunt de l’any 2022. No obstant això, la dels individus només ha suposat el 2% del total de l’adjudicació.
El calendari de subhastes de Deute Públic de l’Estat és públic i qualsevol pot presentar la seva oferta. Existeixen tres vies: a través d’una agència de valors, online (utilitzant certificat digital) i en les oficines del Banc d’Espanya. L’última subhasta, referida a les lletres a sis mesos i un any, va tenir lloc el dimarts 7 de febrer, i els inversors van obtenir un benefici inferior al de la subhasta anterior, un 2,813% de mitjana en lletres a un any. Dimarts 14 de febrer es resoldrà la següent subhasta, la de lletres de 3 i 9 mesos, i el termini de presentació d’ofertes finalitzarà el dia 13.
Els qui vulguin invertir en lletres tenen una altra alternativa: invertir indirectament a través de fons d’inversió
Els qui vulguin invertir en lletres tenen una altra alternativa: invertir indirectament a través de fons d’inversió. Les principals entitats financeres han comprat lletres, sobre les quals han creat fons d’inversió. Si el client inverteix en aquests fons i no treu els diners fins al venciment, sap la rendibilitat que obtindrà. El benefici, no obstant això, no és tan alt com en invertir directament, perquè les entitats financeres cobren comissions de dipòsit i gestió. No obstant això, és més còmode per als clients.
FOTO: Persones a la cua del Banco de España per comprar Lletres del Tresor | EUROPA PRESS
