EVA REMOLINA / AMIC – 14/1/2023
L’infart de miocardi es produeix quan es redueix significativament o cessa per complet el reg sanguini cap al cor. Depenent de l’extensió a la qual afecti l’infart, hi ha major o menor probabilitat de seguir amb vida.
No sempre els infarts venen precedits o acompanyats dels símptomes tan característics que tots coneixem: dolor en el pit i extensió al braç esquerre, sudoració, nàusees, marejos o problemes en la respiració. Algunes persones poden experimentar-los des d’alguns dies abans dies (fins i tot mesos), i a unes altres, en canvi, els hi arribar de manera sobtada. També poden diferir entre sexes, ja que si bé en el cas dels homes, solen donar-se els símptomes més pronunciats, les dones no tenen tant el dolor de pit, sinó que experimenten més dolor a l’esquena o coll, per posar un exemple. Sigui d’una forma o una altra, actuar en els primers minuts com dèiem anteriorment és essencial i pot salvar moltes vides, per la qual cosa no està de més saber com actuar i seguir algunes actuacions concretes si ens trobem davant una situació com aquesta en algun moment.
–El primer que haurem de fer és trucar per telèfon al 112 i facilitar tota la informació que ens sol·licitin (la més important i on hem de ser més precisos és a l’adreça on ens situem) i seguir les instruccions que ens vagin donant els sanitaris.
–És crucial mantenir la calma en tot moment. Aquest aspecte no sempre és fàcil i més quan la persona afectada és una persona del nostre entorn, però és un requisit que ens servirà de molt, no només per ajudar millor, sinó també per a donar seguretat i confiança a la víctima.
–A continuació, passarem a comprovar l’estat general de la persona. Si té consciència, procurarem que romangui assegut o estirat perquè no faci cap esforç, li descordarem les peces de roba que el puguin estrènyer i se li facilitarà en la mesura que ens sigui possible una ventilació adequada i un lloc segur, a més, de no deixar-lo sol en cap moment fins que arribi l’ajuda necessària. Si no hi ha consciència, comprovarem si la persona té pols i respira. Si en té, li col·locarem de costat i seguirem acompanyant-lo. Si, per contra, no respira, i ha entrat en parada cardiorespiratòria, serà el moment de començar una RCP o maniobra de reanimació pulmonar. Per a això ens serà de gran utilitat poder comptar amb un desfibril·lador pròxim (aquest va indicant tots els passos i és de molt fàcil ús per a tothom).
Lamentablement, no sempre es pot tenir un, per la qual cosa caldrà fer-ho de manera manual:
– Col·locarem a la persona cap Amunt.
– Descordarem la camisa o retirarem la roba que molesti.
– Posarem la base del palmell d’una mà sobre l’externó i l’altra, per damunt amb els dits creuats.
-Realitzarem 30 compressions fortes (a un ritme d’unes 100 per minut) i dues insuflacions (alhora que obrim la via aèria). Anirem repetint aquest procés. Si hi ha més d’una persona atenent, el millor és intercanviarse quan ens fatiguem.
No deixarem de fer la RCP, fins que ocorri algun d’aquests tres casos:
– Que no puguem més.
– Que la persona respiri.
– O que arribin els serveis d’emergència.
Foto: GETTY IMAGES
