ELENA BUSQUETS / AMIC – 16/10/2022
Tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre… i emprendre. Malgrat que la dita popular només contempla les tres primeres fites, engegar un negoci propi esdevé també l’objectiu professional vital de moltes persones. De fet, el 8,5% dels catalans té la intenció d’emprendre en els tres anys vinents. Són dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2021-2022, l’estudi de referència internacional en el camp de la creació d’empreses que compta amb la participació de governs, ajuntaments, entitats de recerca i universitats de 50 països.
L’informe evidencia una tendència a l’alça des del 2016 tant a Catalunya -que ha passat del 7,9% al 8,5% en l’últim any- com a Espanya, del 7% al 9%; i assegura que la variable “continua tenint un marge de millora de cara al futur”, tenint en compte que als països europeus amb alts ingressos el percentatge se situa en el 14,9%.
El rànquing de l’emprenedoria, per territoris
De la previsió a la materialització, la proporció baixa, però manté a Catalunya en posició de lideratge. El territori català encapçala l’activitat emprenedora a Espanya amb un 7,2% de la població involucrada en negocis que es troben en una fase inicial. És a dir, 7 de cada 100 persones d’entre 18 i 64 anys estaven emprenent a Catalunya durant la segona meitat del 2021, segons el GEM. Per demarcacions, Barcelona té exactament la mateixa representació emprenedora, Girona un 5,9% de la població, Lleida un 11,2% i Tarragona un 6,4%.
L’impuls de l’entorn
Segons indica l’informe GEM, la intensitat i les característiques de l’emprenedoria depenen de dos principals factors: la percepció que té l’emprenedor sobre les oportunitats que li ofereix l’entorn i sobre les seves pròpies capacitats, habilitat i motivacions, i les condicions reals de l’entorn (context social, cultural, polític i econòmic). En aquest sentit, el percentatge de catalans que percep que les oportunitats són bones per emprendre és del 31%. La xifra és 12 punts superior a la de l’any anterior a l’estudi, el 2020, per l’efecte de la pandèmia. La mitjana espanyola es troba en el 30% i als països amb alts ingressos d’Europa en el 55%.
Quant a la percepció sobre les pròpies capacitats, el 51% dels catalans considera que té les habilitats necessàries per emprendre, percentatge similar a la mitjana espanyola (50%) i a les grans economies europees (48%). La por al fracàs, gran obstacle de l’emprenedoria, afecta també a una part important de la població: el 54% dels catalans manifesta que aquesta por resulta un veritable fre a l’hora d’emprendre. Espanya es troba quatre punts per damunt (58%) i les grans potències europees per sota, amb el 47%.
A quines edats s’emprèn més?
L’edat perfecta per emprendre no existeix: mentre que els joves solen disposar de menys recursos i experiència, també tenen més entusiasme, energia i capacitat d’assumir riscos. L’informe GEM identifica que els emprenedors potencials catalans tenen 39 anys (amb una desviació estàndard d’11 anys, és a dir, tenen entre els 28 i els 50 anys); els emprenedors que estan en una fase inicial de l’empresa emergent tenen 43 anys -o entre 32 i 54- i, en una fase consolidada 51 anys – o entre 40 i 62-. A més maduració del projecte, més gran és l’emprenedor.
A més maduració del projecte, més gran és l’emprenedor
Aquestes són dades que corresponen a la segona meitat del 2021, però no representen la tendència habitual perquè, històricament, els emprenedors d’entre 18 i 34 anys s’han mantingut sempre com la franja majoritària. Va ser arran de la covid-19 que es va registrar un canvi de tendència abrupte i es va intercanviar posicions amb la següent franja (entre 35 i 64 anys).
Els sectors més actius
Per identificar els sectors amb més empreses emergents, GEM fa una distribució territorial amb quatre agrupacions: activitats econòmiques de caràcter extractiu (obtenció de recursos naturals), sectors transformadors, activitats de prestació de serveis a empreses i, l’últim, també de prestació de serveis, però dirigits al consumidor. Les empreses de consum lideren el rànquing i representen el 44% dels projectes, seguides de les B2B -business to business, és a dir, d’empresa a empresa- (35%). Aquells sectors més transformadors abasten el 20% de les empreses emergents i les d’extracció un irrisori 1%. La distribució sectorial és força similar a l’espanyola i europea, encara que destaca que, tant a Espanya com als països amb alts ingressos d’Europa la representació de les activitats extractives són majors (del 3% i del 5% respectivament).
Les startups de salut representen el 16% del teixit emprenedor català
L’últim informe d’ACCIÓ sobre l’ecosistema de les startups de Catalunya entra més en detall en la distribució sectorial. Segons l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de Catalunya, de les 1.900 startups que hi havia a Catalunya l’any 2021, les de salut representen el 16%, els serveis de software per a empreses l’13% i les tecnologies de la comunicació i informació (TIC) el 7%. La quarta posició del rànquing l’assoleix el turisme i l’oci (6%), la cinquena posició les finances, i la sisena l’alimentació. Aquests dos sectors representen cadascun el 5% de les empreses emergents catalanes.
