TECNONEWS / AMIC – 1/10/2022
El món de la criptografia ha deixat de ser el futur d’uns pocs i cada vegada són més les persones que utilitzen les monedes virtuals en diferents països i situacions per a invertir i comprar coses. Des de fa ja un temps, els ciberdelinqüents han trobat en aquesta font una nova manera de cometre delictes a través de l’ús de les criptomonedes per a blanquejar diners procedents de les seves prèvies activitats il·legals.
“L’augment dels últims anys en ciberdelictes, principalment d’estafes econòmiques, arriba a unes quotes tan altes que els cibercriminals necessiten de nou sistemes que permetin no rastrejar quantitats tan grans de diners, i en aquest sentit, quina millor fórmula per a ells que fer-ho a través de serveis descentralitzats amb els quals s’opera en la criptografia?”, sentència Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
Segons l’últim informe de Chainalysis, l’últim any els delinqüents van poder rentar la suma de 8.600 milions de dòlars en criptomonedes. “Una tendència cada dia més freqüent”, recalca Lambert, encara que el registre més alt se situa en 2019 amb un total de 10,9 mil milions de dòlars. Des de 2020 els criptodelinqüents que operen en la xarxa han aconseguit blanquejar 540 milions de dòlars a través del servei digital de cadena de blocs, RenBridge.
Com funciona el procés de blanqueig de diners a través de l’enviament de criptomonedes?
El sistema més innovador i preferit últimament per als delinqüents és a través de l’ús de programari RenBridge. L’usuari, en aquest cas el ciberdelinqüent, pot enviar tokens, actius digitals d’una cadena a una altra. Aquestes transferències de monedes digitals es realitzen a través de xarxes, Darknodes, que són validades per milers d’usuaris anònims. “Són sistemes que no es poden rastrejar, que no compten amb cap entitat centralitzada i sobre els quals no existeix una regulació sobre aquest tema, com sí que ocorre amb els intercanvis xifrats”, explica Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
En síntesi, el blanqueig de diners a través de l’ús de les criptomonedes es pot dur a terme a través de tres processos:
- Col·locació: en aquesta etapa s’ingressa la quantitat procedent del delicte en el sistema financer, a través de l’intercanvi de criptomonedes.
- Estratificació: els ciberdelinqüents utilitzen adreces d’empreses, aparentment legítimes, per a enviar a una adreça anònima.
- Integració: quan els diners ja s’ha integrat com a actiu legal dins de l’economia. D’aquesta fase acostuma a ocupar-se la figura del comerciant de criptomonedes de venda lliure (OTC), que a canvi d’una comissió, fa d’intermediari entre dues parts comerciants en la venda o intercanvi entre criptomonedes, o entre criptomonedes i diners fiduciaris.
De quins delictes provenen la majoria de la rentada dels diners?
– Delictes offline: una de les principals fonts d’ingressos del crim organitzat va ser el tràfic de drogues. Els delinqüents, encara que operen fora de línia, usen les criptomonedes per a transformar el rendiment econòmic aconseguit convertint-lo en monedes digitals. L’operació es realitza com qualsevol delicte a l’ús, però una vegada s’obtenen els diners en efectiu se li trasllada a algú que s’encarrega de la compra de bitcoins o un altre tipus de criptomoneda que acaba en el moneder digital del grup criminal.
– Delictes en línia: de la mateixa forma, es refereix a tots aquells delictes que operen dins de l’entorn digital. Especialment, destaquen els atacs de ransomware a empreses, robatoris de credencials bancàries i fraus en línia a través de tècniques d’enginyeria social que es barregen amb estafes més “tradicionals” com el phishing. La diferència amb els delictes offline redunda en què als ciberdelinqüents se’ls paga en criptomonedes i aquests les utilitzen en els mateixos sistemes que la gent normal per a fer canvis de diners, transaccions i compres amb criptomonedes com per exemple Defi, l’alternativa de les criptomonedes al sistema bancari. “Els hackers acostumen a anar un pas per davant, i especialment, aquest nou entorn que per a la majoria de gent és encara molt desconegut, per a ells és com si caminessin per casa i tenen avantatge en la seva aplicació i maneig respecte a governs i la resta de la població”, matisa Lambert.
– Criptodelictes: es refereix al robatori de criptomonedes dels intercanvis en línia. Els pirates informàtics detecten el cada vegada més generalitzat ús de les criptomonedes per a perpetrar el seu robatori en aquest entorn. L’any passat pirates informàtics del grup Lazurs Group de Corea del Nord va hackejar dos intercanvis de criptomonedes amb un valor al voltant de 30 milions de dòlars que finalment van blanquejar a través de comerciants de criptomonedes de venda lliure (OTC).
Alguns tipus de blanqueig dels diners a través de criptomonedes
- Compra de propietats immobiliàries. “El realment interessant de les criptomonedes és que és diners difícilment traçables”, afirma Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security. Pel que, la transformació d’efectiu a bitcoins o altres actius digitals, tal com està desenvolupat el sistema de compres amb criptomonedes, permet dur a terme altres serveis com la compra no només d’altres actius digitals, sinó materials com són les propietats, “així converteixen els seus guanys il·legals en actius legítims”, emfatitza Lambert.
- Participació en plataformes de joc en línia. Els delinqüents financers col·loquen els fons que volen blanquejar en diferents plataformes en forma d’apostes. Quan aquests diners s’ha dipositat en el compte de joc, com succeeix amb la propietat immobiliària, rep un caràcter legal.
- Mixers. Aquests serveis s’utilitzen per a augmentar encara més l’anonimat i dificultar l’accés al rastre dels fons abans de ser transferits per a una altra mena d’intercanvis financers. Es basen en plataformes on és possible barrejar criptomonedes de diferents adreces d’usuaris abans de transferir-los a noves carteres de destí.
“Els nodes descentralitzats de la criptografia s’han convertit en els nous paradisos fiscals dels cibercriminals, la qual cosa no només protegeix les activitats delictives de cibercriminals, sinó que també pot pertorbar l’estabilitat dels mercats financers”, declara Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
