JOAN SALICRÚ / AMIC – 9/2/2021
Ha estat 150 dies al capdavant de la conselleria de Cultura, després del relleu que el president Torra va efectuar a principis de setembre, substituint a Mariàngela Vilallonga. Amb tot, Àngels Polsa ja coneixia el terreny perquè era, fins aleshores, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Això li ha permès seguir amb les línies traçades de les antecessores Vilallonga i Laura Borràs. Malgrat la situació complexa de relleus constants, l’actual consellera assegura que deixarà totes les carpetes ben preparades per a la persona que la succeeixi al capdavant de Cultura i que, des de la conselleria de Cultura, es treballa també com si haguessin de seguir, amb la vista posada en Sant Jordi i amb el cicle d’activitats culturals de l’estiu per encetar la nova realitat cultural.
Què es pot fer en 150 dies al capdavant d’una conselleria, hi ha marge de treball?
Sí, rotundament. La gran sort és que la majoria de l’equip ja érem aquí. Teníem perfectament diagnosticat on teníem les febleses. Estàvem enmig de la pandèmia, ja sabíem on havíem d’actuar. Hi hem dedicat totes les nostres forces, estant molt al costat del sector. Jo crec que és la clau, treballar conjuntament. No hem fet res sense escoltat el sector. Jo crec que hem fet feina, malgrat hi ha molta d’aquesta que no es veu perquè la pandèmia ens arrossega. En el moment en el que les autoritats sanitàries et demanen que has de tancar una part de la cultura, ja no depèn de la feina que facis. L’has de fer per recuperar-la, perquè no caigui, per falcar-la bé.
Des de 2016 hi ha hagut 5 consellers de cultura, això té inconvenients?
Jo he tingut la sort de treballar amb gairebé tots ells. Amb el conseller Mascarell, jo era la portaveu de cultura al Parlament, a la comissió de cultura. Teníem molta vinculació i treballàvem molt conjuntament. Amb en Lluís Puig, ja havíem treballat abans. Amb la Laura Borràs també, que em va anomenar directora general. Hem treballat amb tots ells molt bé. Crec que hem pogut agafar el bo i millor de cada etapa. L’equip té força continuïtat, dona sentit a la feina i ajuda a la detecció de problemes. No està bé que hi hagi tants canvis perquè el sector se’n ressent però, dins de l’anomalia, hem seguit treballant.
El pas de la direcció general d’una de les àrees al conjunt de la conselleria, quines reflexions t’ha aportat?
Et dona el panorama de tot. A la conselleria tens tota la fotografia panoràmica de totes les direccions generals. Les coses es fan sempre amb aliances, es fan sempre conjuntament. Un sol potser va més ràpid però massa lluny no arriba. Per tant, aquesta manera meva de fer ja comportava que tota la música em sonés. Una altra cosa és tenir la responsabilitat de liderar tot això. Intentar-ho fer amb sentit d’equip, de veure on arriba cada un. És una manera de compartir la radiografia i de repartir la responsabilitat. I implicar-te fins dalt.
Si haguessis de resumir els principals ítems d’aquest mandat, què destacaries del que heu pogut fer?
El programa de govern, l’hem pogut anar seguint, malgrat que aquest any és una mica perdut. Hem unificat el sistema públic de lectura, de manera que tinguem un carnet de biblioteca que serveixi per a qualsevol biblioteca del país. Que puguis demanar un llibre que només està a la Vall d’Aran, el necessitis a les terres de l’Ebre i el puguis tenir en pocs dies. Aquesta unificació no ha sigut senzilla perquè veníem de pràctiques de treball diferents. El fet de poder-nos posar d’acord ha sigut una de les grans fites d’aquest mandat. Una altra, treballar la xarxa d’arts visuals. Hem pogut fer la unitat de tots els centres, de la mateixa manera que tenim articulat el sistema públic d’equipaments escènics i musicals. I també per a la xarxa territorial de museus. Això a nivell territorial es valora molt. També tenim el projecte de la mancomunitat cultural. A hores d’ara és un instrument que ens serveix i que és potent. En àmbits de política lingüística també hi ha hagut grans projectes.
Com ha intentat respondre i estar al costat del sector la consellera de cultura, en pandèmia?
Des del primer moment, habilitant línies d’ajut. De fet, el mes de març acabàvem d’aprovar un pressupost que ja no era el prorrogat, era un pressupost nou, amb un cert increment. Tot aquest pressupost comportava projectes nous per l’any 2020. Vam desestimar-los perquè no tenia sentit començar cap projecte nou en mig d’una pandèmia que no sabíem on ens conduiria. Vam reestructurar el pressupost i vam destinar tots els diners a les línies «Covid», per a totes aquelles activitats que no es podien fer. Perquè el personal tècnic cobrés, perquè els artistes de qualsevol especialitat tinguessin uns ingressos, perquè les sales també ingressessin. Perquè no ens caigués la cultura, en definitiva. A partir de la reobertura, al mes de juny, vam revertir els ajuts de manera que no ajudàvem tant al que queia sinó a que es mantingues l’activitat. Amb els aforaments, per exemple. El 50% no és viable per a cap equipament cultural. Ha de ser mínim d’un 70%. Enlloc de tancar-los i ajudar-los, aquest 20% de diferència és en el que hem ajudat. Això, traslladat a arts visuals, hem intentat ajudar a través de les compres que fem per a la col·lecció nacional i incrementant les beques. Ho hem fet d’una manera molt ràpida, molt accelerada. I tot ho hem fet amb el sector. Cada una de les línies les hem treballat amb ells perquè fos fàcil d’aplicar. Fins i tot vam fer una aliança amb el Departament d’afers socials, treball i família per poder donar un subsidi. Des de cap altre departament que no sigui treball no es poden donar subsidis.
Comenceu a veure quines coses podríeu fer per ajudar a la transformació de la cultura?
Estem treballant molt amb sector de la salut. Ens recolzem ens els metges per veure què podem fer el sector cultural perquè tingui, quan abans millor, una certa normalitat. Treballem amb l’horitzó de Sant Jordi, per a poder-lo celebrar. Volem situar al voltant de Sant Jordi un tret de sortida de la represa cultural. Paral·lelament, tenim diferents grups de treball. Arrel de l’estudi de la Sala Apolo, estem mirant quines serien les fórmules: test d’antígens, test de saliva, les proves PCR, etc. Volem que la cultura sigui dels primers sectors a reprendre activitat. Si arriba un moment que els diners els hem de destinar a que la gent pugui demostrar que no és portadora de la Covid per poder assistir a qualsevol acte cultural, és millor ajudar en això que no a la iniciativa perquè no s’hagi pogut fer. Estem mirant de ser el màxim de proactius. El sector cultural és molt propositiu, molt creatiu. És un sector que s’anticipa a qualsevol problema i que troba solucions, que no decau.
Creu que el cicle de festes majors es podrà reprendre amb certa normalitat?
Es contempla. Justament la cultura popular i tradicional és la que més tocada tenim perquè es la que està tancada des del mes de març de l’any passat. Aquest virus vol el contrari del que es la cultura popular i la cultura, en general. La cultura és contacte, interrelació, proximitat. Aquest «bitxo» ens vol a casa, separats, aïllats. La cultura popular s’ha reinventat de mil maneres. S’ha posat a fer les coses a través de pantalles, i nosaltres l’hem ajudat amb línies especifiques. Ara estem treballant en aquesta fase de represa. Potser hi ha d’haver un tipus d’ajuts o hem de pensar en plans de formació específics per a cada una de les formes de cultura popular.
I els festivals d’estius?
Treballem en la mateixa línia, amb diverses hipòtesis. Vull posar en valor la creativitat del sector. Per exemple, que la Sala Apolo busqui una aliança amb la fundació del doctor Clotet per a fer l’experiència pilot, que tants bons resultats ha donat. Això ens diu moltes coses. Una altra cosa és que aplicar-ho de forma àmplia sigui molt car. Hem de buscar alternatives. El doctor Clotet ens deia que segurament amb el test de saliva, que és auto-realitzable, es faran avenços molt importants. Cal posar també en valor que som dels pocs països que ha tingut la cultura oberta en pandèmia. Si obrim la mirada europea, en aquests moments, ells s’emmirallen amb nosaltres. És veritat que hi ha una qüestió econòmica. Segurament aquests estats poden fer front als tancaments amb molts diners, però no és ben bé el cas. Ells no voldrien estar tancats, tot i els diners. Ens miren i no estem pitjor que ells, en dades pandèmiques.
En relació al govern espanyol, quina resposta heu rebut a les demandes que fèieu? Quina relació hi ha hagut?
És totalment inexistent. He tingut ocasió de veure el ministre un parell o tres de vegades, sempre en algun acte cultural. No he aconseguit seure amb ell en una taula, encara que fos per pantalla, i posar negre sobre blanc als temes que tenim pendents. Ens sap greu perquè hi ha moltes reclamacions que depenen de l’estat espanyol. Té deutes en cultura amb Catalunya, i grossos. Som una de les dues capitals de l’estat espanyol que no tenim biblioteca pública, i això és un greuge de molts anys. I no és incompliment per part catalana perquè l’Ajuntament de Barcelona va fer la cessió de terreny, tenim el projecte fet, s’ha fet la demolició, està preparat. I no hi ha manera que la posin en el pressupost. I passa el mateix amb el que en diuen l’arxiu provincial, tampoc tenim arxiu a Barcelona. Les seves aportacions als grans equipaments del país son minses. Totes les institucions que hi formem part, i el propi govern, hem fet esforços molt grans, aquest any de pandèmia. Aportant i duplicant aportacions. Ells es mantenen amb el mínim i per dir «hi som», però no hi ha cap mena d’empatia. El ministre, quan li parlo d’aquests projectes, em pregunta si jo també «llevo deportes». No li veig un interès pel sector cultural i em sap greu. Sortim perdent, com a país. Son deutes històrics. És un maltractament cultural.
