EVA REMOLINA / AMIC – 31/1/2021
El Sushi prové de la unió de dues paraules: Su=vinagre i Shi-Meshi= arròs, per la qual cosa vindria a traduir-se literalment com a Arròs avinagrat. I és que per a preparar sushi els ingredients són justament arròs, vinagre i peix cru principalment, encara que també s’utilitzen fruites i verdures. Una de les curiositats d’aquest plat tradicional de la gastronomia nipona és que precisament no és originari del Japó, sinó que la seva procedència es remunta a la Xina durant el segle II, quan va néixer com a manera de conservar el peix durant més temps. Encara que les seves dues varietats més conegudes són els Makis (en forma de rotllo) i els Nigiris (arròs pastat), hi ha més de 30 tipus d’aquest menjar. Alguns d’ells són:
MAKIS: en forma de rotllo. Es tracta d’arròs embolicat en una làmina d’alga seca amb peix o verdura. Si el rotllo és més gruixut, es denomina Futomaki (i pot estar farciment de fins a 7 ingredients), si és més prim, el seu nom és Hosomaki (i només sol portar un ingredient dins).
URAMAKI: El procés d’elaboració es fa completament a l’inrevés, d’aquí el seu nom. És a dir, en aquest cas l’arròs va per fora i l’alga i el peix o verdura per dins. Sol amanir-se amb freses o sèsam. Un dels més coneguts és el Califòrnia Roll (amb alvocat).
KAZARI SUSHI: es tracta de rotllos també, però es distingeixen en el fet que aquests són autèntiques obres d’art, ja que es confeccionen tenint en compte les textures i els colors, i es decoren amb diferents formes.
GUNKANZUSHI: un tros d’alga gruixuda embolica tot l’arròs a forma de cuirassa. A l’interior queda un buit que s’emplena amb la cullera i en el qual s’introdueixen freses o coses similars.
OSHIZUSHI: aquest sushi es premsa en fusta, per la qual cosa queda en forma quadrada i molt compactat. Posteriorment es talla en quadrats.
TEMAKI: Ve a ser un cucurutxo de major grandària que la resta de sushi, i els ingredients solen formar-se a gust del comensal, com si tractés d’una fajita mexicana o un durum.
NIGIRIZUSHI: Després dels Makis són els més coneguts. És una bola d’arròs sobre la qual descansa un tros de peix cru, com a tonyina, salmó o gamba. A vegades s’utilitza una tira d’alga per a lligar els ingredients quan hi ha risc que aquests s’enfonsin.
INARIZUSHI: són sacs de tofu fregit o de Fujuaszushi (truita fina) amb arròs i algun un altre ingredient.
CHIRASHIZUSHI: Se serveix l’arròs i tots els altres ingredients en un bol sense amanir, com si es tractés d’una amanida. La diferència és, que els trossos són bastant grans.
SUSHI BURGER: és l’última versió que s’ha incorporat al món del sushi, però té molts adeptes actualment. La diferència amb una burguer resideix en què se substitueix el pa per arròs.
A més del seu origen, el sushi amaga altres curiositats.
Per exemple, que el Sukiyabashi Jiro Honten és un minibar que és considerat el millor restaurant del món de Sushi. Està al Japó, en el metre. Compta amb 3 estrelles Michelin, el seu menú costa uns 300 euros i hi ha més de tres mesos de llista d’espera.
L’origen del Tekkamaki va sorgir en una taula de jocs, igual que ho va fer l’entrepà. Els jugadors volien menjar alguna cosa que els permetés utilitzar només una mà per a poder seguir la jugada sense haver de deixar anar les cartes.
La varietat d’arròs que s’utilitza per a fer el Sushi es diu Koshihikari, que és un arròs de gra rodó que cal rentar de set a vuit vegades fins que l’aigua surt transparent.
En les cuines japoneses en què s’elabora el sushi mai hi ha dones. Això és així perquè les dones tenen la temperatura de les mans més alta i els japonesos creuen que espatllen el sabor de l’arròs. Científicament s’ha demostrat que no és així, però la tradició contínua fins als nostres dies.
El sushi per a menjar-se correctament, s’ha de fer amb les mans i no amb els pals.
El 18 de juny se celebra el dia Internacional del Sushi. És només un senyal de la importància que té aquest plat en l’àmbit mundial.
Foto: ISTOCK.COM
