‘Surb tsnund’, el nostre Nadal armeni des del 2005, tot i que allà se celebra al gener

CARLES MARQUÈS

No són gaires i porten relativament pocs anys a la Torre però s’han fet entranyables. Hi ha moltes raons, que intentaré resumir. Són la nostra comunitat armènia: Artashes Beglanyan, els tres germans Lilit, Sargis i Anna Gulanyan; Gayane i Hripsik Tovmasyan, i Arshavir Petrosyan, a més dels fills (l’Edgar, per exemple, és un jove i destacat jugador d’escacs).

Armènia és un país que té una història intensa i que va patir un gran genocidi el 1915. Una història no tan coneguda com mereixeria, tot i que justament els membres de la comunitat estan contribuint a fer-nos-la arribar.

Per conèixer-los millor, a més de parlar-hi, hem començat a celebrar amb elles i ells el Nadal, tot i que al seu país d’origen, segons el calendari de l’Església Apostòlica Armènia, Nadal és el 6 de gener. Com el celebren? Què s’hi menja? Perquè, ja ho veureu, la gastronomia armènia és una de les moltes raons d’aquest vincle tan especial i fort que hi hem establert.

El primer en arribar, després dels pares, que es van establir a Tarragona, va ser l’Artashes el 2005. Artashes, que porta el nom d’un gran rei armeni, Artaxes o Artàxias, s’havia de dir Artush però quan va néixer no es podien posar noms que no fossin armenis. Potser per això el coneixem com Arturo i és una persona simpàtica i popular, que ha fet que el restaurant que des de l’11 de setembre del 2015 van obrir sigui un punt de trobada que atrau una gentada.

Un restaurant situat en un lloc privilegiat, la placeta de davant de la rectoria (en una casa on, a més, afegeixo com a periodista, va néixer Mañé i Flaquer) i en què l’altre punt clau, a més del bon tracte de l’Artashes i del Sargis, és la cuina. La Lilit, la dona de l’Arturo, que va venir el 2006, ja treballava de molt jove cuinant a la ciutat d’on provenen, la capital, Erevan. Ella, però, és esteticista i vol obrir un local d’estètica amb una oferta diferent als que existeixen. Quan va arribar va trobar feina a la perruqueria Lourdes, i es va fer un nom entre les clientes per la seva amabilitat. Tant ella com l’altra germana, l’Anna, i com la resta de la família, són obertes i molt agradables. L’Anna, el seu marit i la seva filla Taguhi van ser els darrers en arribar, el 2008. El segon fill, Erik, ja va néixer aquí. Ella va estudiar lingüística anglesa i francesa, fa classes d’anglès i es planteja nous horitzons.

El pare Gulanyan, Albert, que va ser campió olímpic de lluita, va ser també un armeni-torrenc molt estimat. Tenia una sabateria al carrer Gibert, va morir el 2016 i és enterrat aquí.

És l’Anna qui em diu el que troba a faltar d’Armènia: la terra, els amics, l’aigua, els costums… Costums com el de Nadal, que m’expliquen les dues germanes. Una festa que se celebra en família, amb molta gent, on s’hi menja molt i s’hi balla. Com aquí en un casament, em diuen, per entendre’ns. Alguns dels plats habituals són el pernil de porc al forn macerat, les Tolma, fulles de vinya farcides de iogurt; les Ishli Kufta, una mena de mandonguilles de carn i bulgur; dolços com el Pajlava i el Gatha… Altres plats típics son els rotllets de carn, la Basturma, embotit de carn de vaca; o la Harissa, de blat amb carn. Un blat imprescindible a Armènia és el Hachar, que han d’importar. Tampoc hi poden faltar el pa Lavash, que es pot conservar en sec durant anys. Un altre menjar especial és el Jash, una sopa feta amb peülles de vaca, que es cuina durant vuit o nou hores. Era un menjar de pobres i d’aprofitament, com el nostre bull. Els rics es menjaven les parts teòricament més bones i deixaven les potes per als pobres que, per sorpresa dels primers, s’engreixaven i en gaudien molt més.

Algunes d’aquestes i altres especialitats les podeu provar al seu restaurant. No en cobro cap comissió, eh! Però la taula i la conversa són les millors maneres de conèixer un poble tan singular com l’armeni. Ara me n’adono que, amb aquest suculent banquet, m’he deixat d’explicar la part històrica. Ho faré en un altre Conadells.  Shnorhavor amanor ev surb tsnund! Bon Nadal armeni!

 

Foto: Carles, Lilit, Sargis, Anna i el seu fill Erik, i Artashes. / EDGAR BEGLANYAN

Hemeroteca

Tweets recents

Share This