Les dues línies de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia projecta fer passar per diverses comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès tenen com a objectiu vendre energia renovable generada a l’Aragó. No aporten, per tant, cap servei als veïns i veïnes de la demarcació, només perjudicis.
Fa uns anys, no gaires, es va generar tot un rebombori quan l’Anna Gabriel, de la CUP, va parlar de la criança en comunitat. Si no em falla la memòria, va utilitzar la paraula “tribu”. Els sectors més conservadors, i també alguns de més progrés, es van posar les mans el cap. “Què diu aquesta hippie sonada?!”
Recordeu fa més de quinze anys la brutal oposició de moltes persones -sobretot comerciants- a la conversió del carrer Antoni Roig, la plaça de la Font i el carrer de la Sort en illa de vianants? Eren molts els que estaven malacostumats a anar a comprar el pa o el diari i aparcar dos minuts sobre la vorera.
El millor de la Santa Rosalia que deixem enrere no és res que hagi passat: és el que s’intueix per a les properes Festes Majors. Un any més, la Festa ha estat molt participada, per gent de totes les edats, i en actes de tota mena —des dels relatius al seguici fins als que no hi tenen res a veure.
Aquest estiu tenim la percepció que vivim enmig d’una epidèmia d’ofegaments a les platges catalanes. Torredembarra i el Baix Gaià no hem estat una excepció i també hem hagut de lamentar morts a les nostres platges. De tipologies d’ofegaments n’hi ha diferents.
No em molesten gaires coses de la joventut. De fet, em compto entre els pocs defensors de la música que escolten, des del reguetó comercial fins al trap amb compasseig 6-8, que tant ho està petant ara. Què és una merda, i tambe ho era la música que escoltàvem als 80 i l´estem reivindicant.
Quan li dic a algun company de feina que soc de Torredembarra, alguns recorden les vacances, d’altres tenen un familiar i els afortunats una casa, apartament o raconet aquí. Cap d’ells em parla de negocis que no siguin llocs icònics per menjar, la platja o passar una bona estona, menys encara d’innovació.
Al carrer Tarragona entre Ferran de Querol i Plaça Catalunya, ens ha tocat la loteria: tenim un bar que pot tenir obert fins a quarts de tres de la matinada sense mantenir cap respecte pel descans nocturn dels veïns, superant els decibels permesos per l’hora; a la nostra habitació 35-45dB. El màxim permès per la Generalitat és de 30dB a la nit.
A Catalunya segons dades Idescat hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,5 % de les quals tenen més de 65 anys. Segons ( ECE-POV ) Enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges de 2021, de les 326.172 llars que hi ha a la demarcació de Tarragona 42.929 hi viu una persona sola de 60 anys o més.
El genial “Que us bombin” amb accent Trias ha centrat la política de pactes catalana per constituir els ajuntaments i ha donat carnassa al Polònia i als que volen dur samarretes al·legòriques originals. Fa quatre anys, el cap i casal ja va centrar la polèmica municipal quan Ada Colau li va pispar a Ernest Maragall l’alcaldia.
El Club d’Escacs Torredembarra està de joia. Acaba de celebrar exitosament, amb record d’assistència -121 inscrits- el XXIII Open Internacional d’Escacs Torredembarra.
Fa menys d’una setmana, la Riera de Gaià es tornà a vestir de festa major inundant-se de goig amb motiu de les Festes en honor a la seva patrona, Santa Margarida. Tot i que el seu dia és el 20 de juliol, les festes solen començar la segona setmana d’aquest mes. Enguany, han volgut iniciar-les, com l’any passat, amb diversos concerts de grups catalans.
Una de les poques coses que sabem d’aquest mandat municipal -no legislatura, perquè als Ajuntaments no es fan lleis- és que a Torredembarra tindrem com a mínim tres alcaldes durant quatre anys. Els resultats de les eleccions del 28-M van deixar un panorama molt obert, amb diverses majories de govern possibles.
Diuen que fa anys els governs de Torredembarra es decidien en el reservat d’un restaurant. Comptaven més els números que els projectes, les ganes de moure fils més que no pas les de millorar la Torre.
Potser una de les preguntes més rellevants que tota persona es fa en algun moment de la seva vida és “qui soc jo?”. La resposta és, potser també, la més difícil de respondre donat que ser fidel a nosaltres mateixes implica sovint un enfrontament entre la creença d’allò que ens han dit que som i allò que sentim que som.
Segons dades Idescat, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,5 % de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans. Aquesta pandèmia ha visualitzat aquesta soledat en el nostre entorn.
Fa uns anys es va posar molt “de moda” parlar de la intel·ligència emocional; es feien fins i tot tertúlies als bars sobre si tal o tal altre era molt intel·ligent: “però, tia, aquest no té intel·ligència emocional, és un capullo egocèntric; què vols que et digui, prefereixo ser tonta i tenir intel·ligència emocional”, com si adjudicar-se aquesta intel·ligència no fos d’egocèntrica i criticar algú a les esquenes de capulla integral.
Quarts de vuit del matí, avui em toca esperar un tren a la deteriorada estació de Torredembarra i el sol ja escalfa amb intensitat en aquest calorós mes de maig que fa presagiar un estiu sufocant. Per alleugerir l’espera faig una ullada a les xarxes socials, on l’ambient electoral també es va escalfant amb la mateixa intensitat que el temps meteorològic.
