Jo no sé com m’ho faig, però cada any em toca treure el cap i posar-me a ajuntar lletres en forma d’opinió —amb gust, no em malentenguin— a les portes de Sant Jordi. Si tiro de memòria, crec que ara fa dos anys em va semblar oportú convertir l’article en una defensa aferrissada de la lectura i la cultura per sobre de (gairebé) totes les coses.
Quan vaig començar a escriure aquests articles, tot just sortíem del confinament i la nostra vida estava pautada per una mena de “buró pandèmic”. Ens deien quan i de quina manera podíem sortir i una de les opcions més populars van ser els passejos. Unes caminades obligades, terapèutiques, crítiques i sovint nostàlgiques que em van fer batejar aquesta secció com a Repassejades.
Durant aquest curs escolar 2023-2024 els instituts de Torredembarra (INS Ramón de la Torre i INS Torredembarra) han iniciat un projecte d’educació sexual i afectiva integral. L’objectiu d’aquest projecte és crear espais, durant tot el curs, d’aprenentatge de les sexualitats, on poder resoldre dubtes i parlar sense tabús sobre diferents temes relacionats amb la sexualitat.
Això m’ha fet pensar en la situació actual de sequera que patim: resulta que els polítics i les institucions ens fan sentir culpables si no estalviem l’aigua d’us quotidià. Culpables!, mals ciutadans! si mentre ens rentem les dents no tanquem l’aixeta o triguem una mica més del que dura una cançó, en dutxar-nos!
Torredembarra és i ha de ser, més que un paisatge de sol i platja. A més del seu idíl·lic paisatge marítim ha de poder també generar una pròspera comunitat empresarial i veïnal.
A principis d’estiu farà 10 anys que la política torrenca es va capgirar per complet. Una dècada d’aquell dijous estrany en què l’Ajuntament de la Torre va semblar el de Marbella i la plaça del Castell va esdevenir, per unes hores, el plató televisiu de tot Catalunya i mig Espanya. A Torredembarra, tothom recorda què estava fent el 26 de juny de 2014.
“Hola a tothom! Benvinguts. Això és l’Infopodcast d’Ona la Torre. En tres minuts us resumim les notícies més destacades del dia a Torredembarra”.
Pel que sembla, ja queden poques coses que siguin de temporada. La globalització se’ns ha menjat de forma implacable i jo, en part, ho agraeixo per què sempre tinc el meu twist de taronja al meu Old Fashion, ja sigui al gener o al setembre.
En aquesta societat són essencials les Relacions Intergeneracionals aquelles que es donen entre persones i grups de diferents edats, on s’intercanvien experiències, fomenten valors com el de la solidaritat, es crea xarxa de suport , s’incrementa l’empatia, integració de les persones, responsabilitat social, comparteixen coneixements.
Sense ser del tot conscient i amb tan sols dotze anys, l’escriptura va servir-me per a gestionar les meves emocions. Escopia els meus millors i pitjors sentiments entre les pàgines del que llavors era el meu diari personal. Amb el temps, va acabar convertint-se en la meva inspiració.
Les festes de Nadal són un dels moments de l’any més esperat per tothom: retrobaments, reunions familiars, ambient festiu, llums, regals i un grapat de bons moments per recordar. Però s’acaben les festes i la imatge que ens mostren els carrers de Torredembarra és la d’un escenari ben diferent: voreres plenes de brutícia, l’altra cara del Nadal.
Vaig una mica tard i els Reis d’Orient ja han passat per Torredembarra i tot arreu, però no puc estar de compartir la carta que vaig entregar a Ses Majestats.
El primer contacte amb la Mercè Alonso va ser professional, però per sort, va acabar transcendint aquest àmbit i esdevenir amistat. Ella es va adreçar a l’Arxiu municipal de Torredembarra per a fer un treball de recerca sobre la vinculació de la vila amb el món del gravat xilogràfic, proposta conjunta amb el J. Ll. Albajar, guanyadora de la X Beca de recerca d’història atorgada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra l’any 2012.
Iniciem 2024 amb propostes i reivindicacions on volem posar en valor el col.lectiu de la Gent Gran en aquest gener que inicia convuls on no hem après la lliçó i un futur insegur situa a les persones grans en ciutadans de tercera, volem reflexionar sobre els reptes polítics, socials i sobre l’envelliment, aquelles actuacions que poden afectar a les persones grans.
Què és la dansa? Doncs bé, la dansa tal i com la coneixem és el moviment i expressió del cos seguint uns ritmes o normalment música, tot i que aquesta no sigui necessària. Però va molt més enllà. La dansa és una forma d’alliberament del cos i de l’ànima, és el canal pel qual els humans podem transmetre i fer corpori el que sentim, el que ens mou a l’interior.
Us volia parlar de gossos i platja, de com a Torredembarra la passió per les mascotes està per sobre de la mitjana dels pobles i ciutats de Catalunya, i fer comentaris mitjanament graciosos i crítics sobre la gestió de l’Ajuntament relativa al dret dels gossos d’anar a la platja.
Tal com està el món i el món del periodisme, que un mitjà local, independent i de qualitat com Torredembarra Actualitat arribi als quatre anys de vida té un mèrit enorme. Creieu-me, és una veritable fita.
Enguany hem celebrat el bicentenari del naixement de Joan Mañé i Flaquer. S’han dut a terme diferents activitats per celebrar l’efemèride d’un dels torrencs més il·lustres. Però enguany també fa 111 anys que a Torredembarra se li va retre el primer homenatge públic després de la seva mort el 1901.
