El dilluns 3 de març es va posar punt final a sis mesos que han estat una absoluta gimcana per als milers d’usuaris de les diferents línies que uneixen la demarcació de Tarragona amb Barcelona, especialment per als passatgers d’Altafulla, Torredembarra i Tarragona que són els qui més han patit aquest mig any d’obres les quals han afectat tant al túnel de Roda de Berà com al llarg dels poc més de 25 quilòmetres que han vist interromput el servei durant aquest temps.
No em costava massa anar a 30 per hora amb el Vespino, model vell i de mal utilitzar per una cita, que vaig heretar quan tenia 16 anys i cada cap de setmana s’anava a la discoteca i a missa. Correcte, vaig fer EGB. Enarborant la bandera de la seguretat i del medi ambient ara s’han posat de moda i han fet sort les ciutats o els pobles 30.
L’extrema dreta s’està expandint a un ritme alarmant, consolidant-se en espais on fa pocs anys semblava impensable. Ja no es tracta d’un fenomen aïllat en alguns països, sinó d’una estratègia global ben orquestrada. Figures com Steve Bannon, Donald Trump, Javier Milei i Elon Musk encapçalen una onada de populisme ultra que amenaça les bases de la democràcia i la convivència.
Parlar de mi mateixa per començar aquest escrit no és brillant, però els que escrivim una mica i no ho fem bé del tot, ja ho tenim això. Haig de parlar de mi per fer entendre el que vull exposar: soc grassoneta, i tot i que en una època vaig estar molt prima, sempre he tingut tendència a engreixar-me. Miro un croissant i ja m’engreixo.
La nova normativa europea sobre la pesca d’arrossegament que amenaça la flota tarragonina és un exemple més de com les decisions que afecten milers de persones es prenen en despatxos llunyans sense tenir en compte la realitat del sector. Quina família pot sobreviure treballant 28 dies a l’any?
“Els tontos, els conflictius, els dolents, els que no valen.” Aquestes són algunes de les etiquetes que, massa sovint, acompanyen els joves que arriben al PFI. Quan els veus per primer cop, en aquella primera entrevista, alguns ja porten aquesta càrrega als ulls, com si sabessin perfectament què pensa el món d’ells.
Just ens havíem recuperat del terratrèmol polític a la Pobla de Montornès que ha acabat amb la dimissió de l’alcalde Francesc Larios i un govern compartit entre ERC i AMPM amb la socialista Yolanda Sayago a l’alcaldia fins el gener vinent, que un altre Ajuntament del Baix Gaià, Altafulla, ha viscut un sisme polític de grans dimensions aquest Divendres de Carnaval
No sé com haurà començat a caminar l’any 2025 a casa seva, amic lector, però al meu poble el nou any ha arrencat amb la defunció per sorpresa d’un butlletí municipal que portava 25 anys de publicació ininterrompuda. I com a pocs sorprendrà que servidor vingui amb la noble responsabilitat d’arrufar el nas.
“No ve d’un pam, no ve d’un pam…”, cantava la Trinca. Però si es tracta de vies sí que ve, sí que ve d’un pam! Ample de via ibèric: 1,66 metres. Ample internacional: 1,43. Una mica més de vint centímetres que ens estan fent anar de corcoll. I espera’t.
A La Torre som un poble d’arremangats i és una llàstima que, tot i la predisposició de la gent, sempre falti una empenteta per acabar allò que la il·lusió ha fet començar. Un cas paradigmàtic el trobem en uns pocs metres del carrer de la Muralla.
Torredembarra inaugurava la setmana passada un mural de Pilarín Bayés sobre el nostre municipi. Suposo que no es parla d’una altra cosa. Més encara si un repassa les xarxes socials aquests dies: només els despistats no han penjat la seva foto amb els dibuixos torrencs de la Pilarín.
El passat dimarts 28 de gener, i mentre s’hi estaven duent a terme els treballs de rehabilitació, van caure a terra tres de les quatre parets de l’històric edifici de Cal Guivernau, ubicat a la plaça de la República de Roda de Berà. Afortunadament, ningú va prendre mal.
L’Ajuntament de Torredembarra va aprovar aquest passat mes de desembre el pressupost municipal per al 2025. Després de la pujada de l’IBI i la recollida de la brossa de l’any passat, els principals impostos i taxes locals han quedat congelats i les inversions més destacades per als propers mesos seran la reforma del carrer Filadors i la reinstal·lació de l’escultura Alfa i Omega.
Prenc les paraules de la regidora d’Acció Social, Marga Rovira, per titular aquest article i posar en valor la gran tasca que fa la Fundació Onada a Torredembarra i voltants. Si Onada, com altres entitats que treballen en aquest àmbit, no existís, l’hauríem d’inventar.
Als anys 60, si no recordo malament, a Baix a Mar, hi havia les següents botigues: La Cooperativa”, l’establiment més important i el més antic de Baix a Mar que tant de favor va donar als pescadors del Barri, ja que des de que es va fundar, els hi proporcionava tots els articles que havien de necessitar per a la vida quotidiana.
Estic fent el viatge de Twitter (ara X) a Bluesky i és un camí sense tornada. Ja fa mesos, des de que el senyor multimilionari sud-africà va comprar Twitter per donar-li més llibertat (a la dreta); literalment va comprar l’empresa de l’ocell blau per desbloquejar a Donald Trump i els seus acòlits.
Ja fa més de dos mesos que van començar les obres al túnel de Roda de Berà. I, tot i que s’ha posat a disposició de la ciutadania busos que connecten amb l’estació de Sant Vicenç de Calders, els torrencs (com la resta de ciutadans de la província) se segueixen sentint abandonats.
Artivisme: combinació dels mots “art” i “activisme”. És a dir, art reivindicatiu i de resistència orientat a la transformació. Sovint involucrat a l’art urbà, dit també “art de carrer”. Conceptes que recullen diferents intervencions artístiques, entre elles el muralisme.
