Lluís Juan Llopart, que malauradament va morir fa poc, em va transmetre molts ensenyaments culturals, un dels quals és l’existència d’un plànol que he pogut consultar a l’Arxiu Municipal. El plànol correspon a un pla urbanístic del 1926 que no es va aplicar. Almenys íntegrament, perquè alguns carrers són força iguals als que tenim
Fa 100 anys, l’11 de juny de 1922, es jugava al camp del Gimnàstic de Tarragona un “renyit matx de football” entre l’equip reserva del Nàstic i el primer “team” de la “Unió Deportiva” de Torredembarra, segons informava el diari Tarragona del 17 de juny. Van guanyar els reservistes tarragonins per tres “goals”
No són gaires i porten relativament pocs anys a la Torre però s’han fet entranyables. Hi ha moltes raons, que intentaré resumir. Són la nostra comunitat armènia: Artashes Beglanyan, els tres germans Lilit, Sargis i Anna Gulanyan; Gayane i Hripsik Tovmasyan, i Arshavir Petrosyan, a més dels fills (l’Edgar, per exemple, és un jove i destacat jugador d’escacs).
Des de 1997, quan va aparèixer Pedra de Toc, han canviat moltes coses. La Torre és millor en certs aspectes, però d’altres s’han eternitzat i en altres hem empitjorat. Sembla haver-hi més transparència, per exemple amb la ràdio municipal. Però trobo a faltar veus discrepants, més enllà dels partits, i debat al carrer. No pot ser que l’únic tema de debat sigui Alfa i Omega o Piràmide.
Aquest maig fa 25 anys de l’aparició del col·lectiu Pedra de toc, que publicava un butlletí que volia ser “un mitjà de comunicació obert i dinàmic d’àmbit torrenc”. En l’editorial del primer número es definia com “un punt de referència de totes les persones amb inquietuds per millorar la vida al nostre poble i un punt de contrast de totes les opinions”.
Enguany fa tres anys que ens falta la Maria-Rosa Wennberg, a tres setmanes de fer-ne 100, i 25 que va morir el Manuel Crehuet. Força persones de la Torre els recordem, pel gust per la cultura i el bon teatre que ens van deixar com a herència col·lectiva. Des de l’any passat una sala de la Biblioteca porta el nom de la Maria-Rosa i la beca de recerca històrica Manuel Crehuet, dins dels Premis Vila de Torredembarra, arriba aquest 2021 a la quinzena edició. El nom de tots dos és present en la memòria pública. Però penso que no prou i no pas pel comú de la població. Això sí, bona part del seu valuós llegat es pot consultar al fons documental, amb material donat primer per la Maria-Rosa i més endavant per les filles, dipositat a l’Arxiu Municipal. Es tracta de pel·lícules domèstiques, de 1975 a 1985, guions del programa de ràdio La Voz de Torredembarra, fotografies d’actes culturals (1960-1984) i una col·lecció de material gràfic (1954-2007).
CARLES MARQUÈS Si les mesures contra la Covid no ho tornen a impedir, com l’any passat, dimecres 19 de maig estreno el meu text teatral Ni morir us fa viure?. A dos quarts de vuit del vespre al Teatre El Magatzem, de Tarragona, en format de lectura dramatitzada. La...
CARLES MARQUÈS Tot i que enguany arriba a l’edició 33, el Premi de Periodisme Mañé i Flaquer va néixer fa 50 anys “convocado por el Centro de Iniciativas y Turismo de Torredembarra, bajo el patrocinio del Magnífico Ayuntamiento de la Villa”. Aquesta primera etapa, que...
CARLES MARQUÈS El 25 de gener tenia lloc un homenatge a Esteve Cañellas Margalló, torrenc que va morir el 15 de gener de 1942 al camp d’extermini nazi de Gusen, Àustria. En aquest homenatge, emmarcat en el Dia Internacional de commemoració de les víctimes de...
CARLES MARQUÈS El recent pas per Torredembarra de la Marxa PER la Llibertat m’ha recordat quan hi va arribar, a l’agost del 1976, una altra Marxa, la DE la Llibertat, que reclamava la recuperació de les llibertats, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. Constava de sis...
CARLES MARQUÈS A la Torre hi ha hagut formacions musicals interessants. Entre elles, Roca Foradada va ser un grup especial, que forma part de la història, i no tan sols local. Un component històric que rau en els anys de vida del grup. Uns anys entre el...
