La carretera N-340 era l’estiu de 1996 una de les més transitades de l’Estat. Travessava els nuclis de Torredembarra i Altafulla, i a Tarragona es produïa un coll d’ampolla en reduir-se de dos a un els carrils que venien del sud. Les retencions eren habituals a l’estiu i en alguns moments s’acumulaven quilòmetres de cues al pas d’aquesta carretera pel Baix Gaià. La ciutadania n’estava farta i els alcaldes també, i reclamaven un desviament d’aquesta via per fora dels nuclis urbans. Però des de Madrid no Jordi Salvat els feien massa cas i l’alcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, va complir una amenaça que havia fet: tallar l’N-340. I ho va fer molt al seu estil: amb un carruatge romà amb un centurió i una vestal va recórrer la via des de Torredembarra a Tarragona per simbolitzar que la carretera no havia canviat en 2.000 anys. Als conductors no els va fer massa gràcia aquesta manera de protestar, ja que les cues que es van muntar van ser encara més quilomètriques aquell dia.
