El 18 d’abril de 1998 s’inauguraven dos nous passos subterranis a Torredembarra. Es tractava dels passos del carrer Viló i del passeig de la Sort, que quedaven oberts al públic. L’acte va estar presidit per la subdelegada del Govern espanyol, Margarita López. Les obres de construcció les havia portat a terme la Direcció General de Ferrocarrils i Transports per Carretera del Ministeri de Foment, amb una inversió al voltant dels tres milions d’euros.
El març de 1998 va ser un mes de visites a Torredembarra. El 8 de març, el conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, es desplaçava a la capital del Baix Gaià per inaugurar ‘Cal Freu’ el centre d’informació de la platja de Muntanyans.
El 3 de febrer de 1998 el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, acompanyat del llavors conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, visitava Torredembarra per inaugurar l’estació depuradora que havia de donar servei a la capital del Baix Gaià, la Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà.
El gener de 1998 s’iniciava la construcció del segon institut d’ensenyament secundari de Torredembarra, el Ramon de la Torre, amb la col·locació de la primera pedra en un acte presidit pel llavors conseller d’Educació, Xavier Hernández. Havia de tenir una capacitat de 900 alumnes per poder donar resposta a la demanda de places no només de Torredembarra sinó dels altres municipis del Baix Gaià.
En el ple municipal extraordinari de l’Ajuntament de Torredembarra de l’11 de desembre de 1997 es va aprovar el pressupost municipal de l’exercici 1998. El govern format per CiU i el PP va aconseguir l’abstenció dels regidors d’ERC, PSC i el regidor del grup mixt Antoni Vila, mentre els tres edils del GIT van votar en contra.
El dissabte 8 de novembre s’inaugurava la nova instal·lació de climatització de la piscina municipal de Torredembarra, amb l’objectiu que la ciutadania pogués utilitzar l’equipament esportiu durant tot l’any. La inversió va ser d’uns 39.000 euros -6,5 milions de pessetes-i permetia el bany lliure i també l’organització de cursets per a diferents edats.
El 19 d’octubre de 1997, la plaça del Castell acollia la primera edició del Concurs de Castells ‘Vila de Torredembarra’ amb la participació de deu colles d’arreu de Catalunya, que més endavant es va popularitzar amb el nom de “Concurs7”.
El curs escolar 1997-1998 començava amb les conseqüències de l’alt creixement de la població de Torredembarra i municipis del voltant. La conseqüència més visible eren les aules prefabricades al carrer Onze de Setembre que acollien els alumnes de l’Institut Ramon de la Torre mentre no s’acabaven les obres del nou centre al barri de Clarà, que s’havien d’iniciar a finals d’aquell 1997.
El 14 d’agost de 1997 era dia de manifestació a la cruïlla d’Altafulla amb l’enllaç amb l’autopista. Al capdavant hi anaven nou alcaldes del Baix Gaià amb el de Torredembarra, Santiago Segalà. La raó de la mobilització era el retard en les obres de la variant de la carretera N-340.
El Ball de Diables de Torredembarra va celebrar el seu desè aniversari el mes de juliol de 1997 amb una sèrie d’actes que van culminar el dia 19 a la plaça del Castell. Ho van fer molt ben acompanyats. I és que a la Torre es van aplegar una desena de colles de tot el país, 350 diables que van cremar mitja tona de pólvora.
El dissabte 28 de juny de 1997, el conseller de Sanitat de la Generalitat, Eduard Rius, inaugurava oficialment el Centre d’Atenció Primària (CAP) de Torredembarra. Ho feia un any després que s’hagués acabat de construir l’edifici, però sense que funcionés encara i amb la previsió de fer-ho el setembre vinent.
Aquell mes de maig de 1997 prenia possessió com a regidor de Torredembarra Lluís Roig, Substituïa Josep Mercadé, que a l’abril havia renunciat per sorpresa a l’acta de regidor. Roig assumia la cartera de Turisme, fins llavors en mans d’Octavi Solé. Les regidories de Mercadé es repartien entre diversos membres del govern liderat per Santiago Segalà.
Un viatge de final de curs d’alumnes de tercer d’ESO de l’Institut Torredembarra va acabar abans d’hora aquell març de 1997. La causa va ser que una de les alumnes es va començar a trobar malament en arribar a Roma i se li va detectar una meningitis. Va ser ingressada a l’Hospital Humberto de la capital italiana i als 55 companys, companyes i professors se’ls va confinar a l’hotel.
Febrer és gairebé mes de Carnaval a Torredembarra i els anys noranta aquesta festa vivia una moment d’esplendor. A finals dels vuitanta la Guerra de la Farina havia deixat pas a la Guerra del Confetti que s’havia consolidat com l’acte previst el diumenge a la tarda i aquell 1997 es van arribar a llançar fins a deu tones d’aquests paperets de mida minúscula que van deixar els carrers del centre del municipi amb una catifa que va durar fins ben entrat el dilluns.
Torredembarra aspirava des de feia temps a tenir una piscina coberta -almenys a l’hivern- i, el gener de 1997, l’Ajuntament de Torredembarra va anunciar una enginyosa solució: utilitzar la carpa instal·lada a Cal Bofill per cobrir la piscina municipal en els mesos de més fred.
El 1996 arribava al seu final a Torredembarra amb moltes novetats i alguns dubtes que no s’acabaven de resoldre. Un era l’anunci que el 1998 el castell dels Icart es convertiria en la seu de l’Ajuntament i que durant el 1997 s’iniciaria la primera fase de les obres amb un pressupost d’1,2 milions d’euros (200 milions de pessetes).
El Restaurant Morros es va omplir el 29 de novembre de fa 25 anys amb més de 200 persones en l’entrega dels guardons del I Cartell de Premis Vila de Torredembarra, un acte presidit per qui llavors era el conseller de la Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, i en què es van lliurar més de 6.000 euros en premis.
En el ple municipal del mes d’octubre de 1996, el llavors regidor d’Hisenda, Miquel Àngel Lecha, va reconèixer que el deute de l’Ajuntament de Torredembarra a curt i llarg termini era de més de 14 milions d’euros —concretament de 2.398 milions de pessetes. Lecha matisava en aquella sessió que la Generalitat devia al consistori torrenc uns 2,5 milions d’euros —415 milions de pessetes— per la construcció del nou institut d’ensenyament secundari i que també havien de rebre més ingressos per la recaptació d’impostos.
