Les obres de rehabilitació del castell de Torredembarra estaven aquell mes de novembre de fa 25 anys en la recta final i el Diari de la Torre en parlava en un ampli reportatge, en què avançava que els últims detalls de pulimentació i instal·lació estaven a punt de portar-se a terme per acabar-les abans de Nadal.
El mes d’octubre de 1999 CiU i PP signaven un pacte de govern que portava setmanes negociant-se i pel qual l’única regidora popular, Ana Marín -en la imatge amb la nova gerent del Patronat de Cultura, Luz Jiménez-, s’incorporava a l’executiu liderat pel convergent Santiago Segalà i li garantia la majoria absoluta.
El Partit Popular havia facilitat el mes de juliol de 1999 la reelecció del convergent Santiago Segalà com alcalde de Torredembarra, però havia restat a l’oposició. Aquell mes de setembre aquella situació semblava que canviava i l’entrada de l’única regidora popular, Ana Marín, a l’executiu local estava molt ben encarada després de les negociacions entre les dues formacions.
Els darrers dies de juliol de 1999 arrencaven les obres de construcció de la primera escola bressol de Torredembarra en uns terrenys de propietat municipal al camí de l’Era. El pressupost era de més de 320.000 euros. Havia d’oferir 66 places en quatre aules de diferents edats, entre els 0 i 3 anys, a més de serveis comuns, menjador i jardí.
El 23 de juliol de 1999 es constituïa finalment el ple municipal de Torredembarra. Ho feia amb setmanes d’endarreriment després del recurs presentat la Junta Electoral per part de Convergència i Unió que li havia permès validar un viot impugnat durant l’escrutini del 13 de juny i guanyar un sisè regidor que, en un principi, se l’havia adjudicat Esquerra Republicana com el seu tercer representant.
El mes de juny de fa 25 anys va ser molt intens políticament parlant a Torredembarra. Les matemàtiques en el recompte de les eleccions municipals celebrades el 13 de juny de 1999, coincidint per cert amb els comicis al Parlament Europeu, van ser molt capritxoses. L’escrutini va deixar el següent repartiment de vots: CiU, 1809; ERC, 905; GIT, 837; PSC, 782; i PP. 438. La traducció a regidors era la següent: CiU, 5; ERC; 3; GIT, 2; PSC, 2; i PP, 1.
Hi havia una època en què a Torredembarra les candidatures a les eleccions municipals es podien comptar amb els dits d’una mà. En els comicis de maig de 1999 es mantenien les mateixes cinc candidatures dels quatre anys abans: CiU, GIT, ERC, PSC i PP. Santiago Segalà repetia per tercer cop consecutiu com a cap de llista convergent amb l’aspiració d’aconseguir la seva primera majoria absoluta de la història.
Faltaven menys de dos mesos per les eleccions municipals de 1999 quan Torredembarra va organitzar la celebrar els 20 anys de la recuperació dels Ajuntaments democràtics. Va ser un esdeveniment que va idear l’alcalde Santiago Segalà i que aplegar més de 300 alcaldes i regidors dels Països Catalans.
Les eleccions municipals de 1999 estaven a tocar i els diferents partits de Torredembarra presentaven les seves candidatures. La del Partit Popular es renovava profundament i deixava enrere l’etapa amb Joan Romera com a número després d’un mandat convuls en què el regidor conservador havia acabat al grup mixt.
El juny de 1999 hi havia eleccions municipals i a Torredembarra el mes de febrer la temperatura política pujava per moments. El Diari de la Torre publicava una notícia sorprenent en aquell Ajuntament amb només cinc forces polítiques, amb el titular: Els constructors de Torredembarra volen presentar llista electoral.
L’atleta torrenc Youssef El Nasri començava l’any 1999 de la millor manera possible: aconseguint a Ferrara (Itàlia) el seu primer Campionat d’Europa Júnior de Cross. El Nasri conformava la seva meteòrica carrera en l’atletisme, que havia començant només cinc anys abans al pati del Col·legi Antoni Roig i havia continuat a les instal·lacions de UDT.
L’atleta Youssef El Nasri va aconseguir fa 25 anys els títol de Millor Esportista en la Nit de l’Esport de Torredembarra 1998. El Nasri veia reconeguda així la seva curta però brillant trajectòria, que va culminar menys de dos anys després convertint-se en el primer torrenc que participava en uns Jocs Olímpics, concretament a Sydney 2000.
Novembre és el mes del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer i del Cartell de Premis Vila de Torredembarra. El 1998 se’n celebrava la setzena edició del primer i la tercera del segon. Els guardons es van lliurar en el transcurs d’un sopar al Restaurant Morros presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, el vila-secà Joan Maria Pujals.
La parròquia de Sant Joan de Baix a Mar acomiadava el 4 d’octubre de 1998 de forma molt emotiva qui durant 14 anys havia estat el seu rector i també de Clarà: Mossèn Lluís Bosch i Àvila. Nascut l’any 1922, va ser ordenat sacerdot el 1946. Primer va ser vicari de Montblanc i de Falset i després rector de Maspujols, el Pla de Santa Maria, el Serrallo i finalment, Baix a Mar.
El 7 de setembre de 1998 passava a la història de Torredembarra i és que la capital del Baix Gaià arribava a la xifra simbòlica dels 10.000 habitants. La ciutadana 10.000 de la Torre era una nena, Ivet Hurtado Sánchez, que havia nascut a la vila el 29 d’abril i quatre mesos més tard els seus pares la van empadronar.
Fa 25 anys es posava en marxa a Torredembarra la primera experiència d’un servei de transport urbà al municipi. L’autobús tenia 30 seients i realitzava un trajecte de circumval·lació que s’iniciava a la Marítima Residencial Sud amb un horari de 9 a 14:30 hores i de 16:30 a 21 hores, un total de 51 parades repartides pel municipi.
El juny de 1998 començaven les obres de construcció de la llotja de pescadors de Torredembarra dins de les instal·lacions del port esportiu i pesquer. La Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat havia adjudicat la construcció de la nau de venda del peix per un valor de 44 milions de pessetes -uns 265.000 euros.
El maig començava a Torredembarra amb una gran notícia: l’entrada en servei del Centre d’Atenció Primària aquell dia 1. La inauguració s’havia fet deu mesos abans, el dissabte 28 de juny de 1997, a càrrec del conseller de Sanitat de la Generalitat, Eduard Rius, i només havia funcionat com a reforç d’estiu. La seva entrada en funcionament s’havia anat endarrerint fins ben entrat el 1998.
