JORDI SALVAT
El juny de 1999 hi havia eleccions municipals i a Torredembarra el mes de febrer la temperatura política pujava per moments. El Diari de la Torre publicava una notícia sorprenent en aquell Ajuntament amb només cinc forces polítiques, amb el titular: Els constructors de Torredembarra volen presentar llista electoral. El primer subtítol també era clar: Fan pressió a l’equip de govern i preparen candidatura per a les properes municipals sinó s’atenen les seves peticions. I el segon, una declaració de Ramon Brulles: “Volem entrar per veure que hi ha dins”. Brulles era el president del Gremi Intercomarcal de Constructors de Torredembarra, que comptava amb 65 afiliats. Eren constructors i promotors tan de la vila com els municipis de la rodalia. La revisió del Pla General d’Urbanisme, poder abocar residus a la planta de Vertosa o el desviament de l’N-340 eren alguns dels punts calents per al gremi i on hi havia discrepàncies importants amb el govern convergent de Santiago Segalà.
Els partits locals també feien els deures de cara a la cita electoral. Un del més matiners era el PSC, que definia la seva candidatura, on repetia en el primer lloc Manuel Jiménez, únic regidor que tenien llavors al ple torrenc. En els primers llocs de la llista l’acompanyaven Ramon Ripoll, Enric Grangel, Francisco Frutos i Valentín Seco. En una època sense paritat a les llistes havíem de baixar fins el lloc número set per trobar la primera dona: Teresa M. Bertran. I només figuraven dues dones en els tretze llocs de la llista. Eren altres temps en un Ajuntament de Torredembarra on encara no hi havia cap regidora els tretze seients del ple.
Foto: DIARI DE LA TORRE
