JORDI SALVAT
El 3 de febrer de 1998 el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, acompanyat del llavors conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, visitava Torredembarra per inaugurar l’estació depuradora que havia de donar servei a la capital del Baix Gaià, la Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà. Es tractava de la depuradora número 198 que entrava en servei a Catalunya i podia donar servei fins a 110.000 habitants, una població molt superior a la que un quart de segle després viu en aquests quatre municipis. Inicialment, la depuradora s’havia previst per a 135.000 persones, però s’havia reduït, com també la inversió -de 2.300 a 1.800 milions de pessetes-. Pujol va marxar de Torredembarra, on havia arribat en helicòpter des de terres ebrenques, amb un retrat obra del pintor local Joan Ceballos, obsequi de l’alcalde, Santiago Segalà.
Dos dies després, el 5 de febrer, Torredembarra es quedava sense un dels seus grans símbols: el Cap Gros. Aquest element emblemàtic de la costa torrenca es va enfonsar. Ni des de l’Ajuntament ni la Societat Port Torredembarra SA van aclarir aquells primers dies la raó del seu enfonsament. Enmig de la indignació d’una part important de la població, el 8 de febrer, el Col·lectiu Pedra de Toc va convocar una manifestació de protesta per la caiguda del Cap Gros que va aplegar més de 250 persones. Va sortir de la plaça Mossèn Joaquim Boronat i després de recórrer diversos carrers del municipi van arribar a l’indret on hi havia el símbol esfondrat. Van llegir un manifest protestant per l’actuació de la Societat Port Torredembarra SA i pel desconeixement que l’Ajuntament tenia dels fets.
El ple municipal del 12 de febrer va ser molt tens, amb una sala plena de gom a gom. Malgrat rebutjar la creació d’una comissió d’investigació, com defensava l’oposició, el govern municipal anunciava que “arribaria fins el final per esbrinar les causes de la caiguda del Cap Gros i demanaria les responsabilitats que corresponguin”. El dictamen tècnic que va trametre la Direcció General de Ports de la Generalitat responsabilitzava del despreniment del Cap Gros es va produir a causa de les pluges registrades a la zona i les vibracions produïdes per una maquinària que operava al voltant del Roquer. El que estava clar és que la construcció del port, que va fer que l’aigua deixés d’arribar-hi, va ser un factor decisiu, tal com el col·lectiu Pedra de Toc feia mesos que avisava.
Fotos: DIARI DE LA TORRE
