JORDI SALVAT
El Ball de Diables de Torredembarra va celebrar el seu desè aniversari el mes de juliol de 1997 amb una sèrie d’actes que van culminar el dia 19 a la plaça del Castell. Ho van fer molt ben acompanyats. I és que a la Torre es van aplegar una desena de colles de tot el país, 350 diables que van cremar mitja tona de pólvora. Tampoc va faltar la sàtira i la ironia dels versots de colles com els Diables de Sitges, del Vendrell o Tarragona i és que el llavors president del Ball de Diables de Torredembarra, Lluís Suñé, destacava que aquests parlaments, que s’han passat de generació en generació, diferencien els balls de diables dels grups de foc, que només fan espectacle pirotècnic.
Uns dies abans, el 4 de juliol, la sala d’actes de la Caixa Tarragona, acollia un acte públic del col·lectiu Pedra de Toc (*), en el qual es van donar a conèixer les primeres gestions al voltant de la campanya “Salvem el Roquer” amb l’Ajuntament, de qui s’havien obtingut “compromisos formals” de participació en el projecte d’execució del pla d’integració paisatgística del Roquer i va avisar que es mantindrien vigilants a les accions del govern municipal en aquest entorn. El col·lectiu va anunciar que es crearien grups de treball en diferents àmbits: sanitat, urbanisme, ensenyament, cultura, medi ambient o hisenda.
Aquell juliol de 1997 també naixia un nou mitjà de comunicació a Torredembarra: el Diari de la Torre. Ho feia amb Antoni Vilà com a director i Ana Marín com a cap de publicitat i amb un equip de col·laboradors entre els quals estava Anton Valls, Josep Maria Punsoda o el qui escriu aquest article, llavors un jove estudiant de Periodisme. Era la tercera capçalera del binomi Vilà-Marín després del Torredembarra al moment i Arreu Torredembarra. “Som i serem independents a l’hora d’informar, les nostres pàgines són obertes a tot el poble de Torredembarra, seguirem explicant el dia a dia amb llibertat i esperit obert. Gràcies als nostres anunciants, perquè sense ells, segur que no estaríem amb vostès.”
