JORDI SALVAT
El 1995 començava amb les obres del nou institut de secundària a tota màquina al capdamunt de l’avinguda Sant Jordi. L’objectiu era entrar en servei el curs 1996-1997. En parlava el regidor d’Ensenyament, Josep Maria Riñé, en una entrevista al Torredembarra al moment. Riñé qualificava l’obra de “prioritària” i explicava que va ser de les primeres gestions que va fer el govern municipal amb la Generalitat quan va iniciar el mandat. El nou equipament educatiu, que costava al voltant de tres milions d’euros finançats al 100% per la Generalitat, permetia passar de les 600 places de l’antic institut a 800 i fer front a l’augment de població de Torredembarra i municipis veïns. Ja feia uns anys que s’havien instal·lat aules prefabricades a l’institut torrenc, que acolliria l’Escola Antoni Roig un cop finalitzat el trasllat. En l’entrevista Riñé ja parlava de la necessitat d’un segon institut a la Torre perquè el primer, tot i el nou edifici, ja estava complet.
A Riñé, número tres de la llista de CiU el 1991, també li preguntaven sobre la seva continuïtat com a regidor i apuntava la seva retirada: “Encara no hi ha res definitiu, però el més possible és que no.” En una altra entrevista al mateix mitjà, el president local de Convergència Democràtica, Josep Maria Ricort, admetia que podia ser que Riñé no repetís, però no era una “cosa segura” i la definia com una persona “molt vàlida”. Riné finalment no va repetir i va deixar la seva experiència com a regidor en només quatre anys.
Ricort afirmava que l’objectiu de CiU era obtenir sis regidors en les eleccions del maig. Mentrestant, Unió vetava Santiago Segalà com a candidat a la reelecció de CiU, tot i que ho supeditava a concessions de Convergència en altres municipis tarragonins. Segalà va ser cap de llista i CIU va treure sis regidors. L’assemblea local d’Esquerra Republicana, per la seva banda, escollia oficialment el diputat Josep Bargalló com cap de llista. “Vam escollir Josep Bargalló perquè creiem que és la persona idònia per engrescar i representar el nostre projecte. És una persona jove, amb una empenta que no creiem que pugui igualar cap altra candidatura”, afirmava el president local, Enric Alfonso.
Joan Boronat (EC) se sincera
Un altre personatge polític que deia la seva al Torredembarra al moment de gener era Joan Boronat, únic regidor torrenc d’Esquerra Catalana (EC). Anunciava que deixava el consistori però que continuava en política. “He de dir que marxo desencisat de veure el que queda”, declarava. Havia estat al govern en l’inici del mandat i havia acabat a l’oposició. Sobre aquesta darrera etapa la descrivia sense pèls a la llengua: “A l’oposició m’he trobat sol, principalment perquè el grup de l’oposició ni és un equip ni és una oposició. Són quatre pelacanyes que van a l’Ajuntament i no tenen ni idea del que porten entre mans.” Reconeixia que marxava decepcionat i afirmava que “quan va començar el tema dels aiguamolls, Segalà (l’alcalde) no sabia ni de què li parlaven. No té visió de futur”. Sense pèls a la llengua.
Acabem parlant de tres personatges que només venen un dia a l’any a la Torre, però que són molt estimats: Ses Majestats Els Reis Mags d’Orient, que van protagonitzar la gran novetat de les festes de Nadal de fa 25 anys. Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar al municipi per primer cop per mar, a través del recentment inaugurant Port de Torredembarra. L’amarratge reial va ser seguit amb molta il·lusió pels torrencs i torrenques més petits. I és que com sempre arribaven carregats de regals.
Foto: TORREDEMBARRA AL MOMENT
