MONTSERRAT GIL CASALS
7 – Quina gana que tinc!
– Quina gana que tinc! – remuga el rei del Nord Tots els seus criats van de bòlit! Només fa que endrapar. Sembla afamat! Cada vegada està més i més gras. Només fa que menjar i dormir. De nit dorm al seu llit de crastal·lí i de dies fa becaines en el seu tron reial. No es cuida de res, ni vol saber res de res. Viu sense amoïnar-se, per ell, la gent del Sud ja no existeixen.
– Qui ets tu? Què hi fas aquí dins? – Em demana una nena vestida de crastal·lí de dalt a baix.
Caram! Quin espant! D’on ha sortit aquesta menuda. Com és que em parla, què entén el llenguatge dels animals…?
– Soc una oreneta que vinc del planeta Terra i he vingut a parlar amb el Rei del Nord, però sembla que no pot escoltar-me, està ben adormit – li dic.
– Doncs hauràs de parlar amb mi, de què es tracta? – em respon.
– Amb tu? Però si ets una nena!
– Soc la princesa Ònia, la filla del rei del Nord.
Per tots els arbres desfullats! Una princesa? La princesa Ònia, la filla del rei del Nord… No sabia que tenia una filla. Caram! Se la veu arriada i coneix l’idioma dels animals. Això em sembla bé! No sé si està al cas de tot l’enrenou que ha muntat el seu pare adormit… Potser que aprofiti per posar-la al dia…
La princesa Ònia sempre havia estat tancada en unes dependències del Palau, sense conèixer res del que passava fora. Quan va escoltar el CREC eixordador es va espantar.
Sorpresa, va sortir de les seves habitacions. Des d’aquell dia, aprofitant que el seu pare estava sempre endormiscat va anar indagant i va poder descobrir que a la part Sud hi vivia gent que passava gana i que tenia moltes necessitats.
M’he fet amiga de la princesa Ònia. M’encantarà fer-li de confident! He dit de confident? Uf! Com la sargantana amb mi. Sí, sí li explicaré tot allò que vulgui saber…
8 – El complot dels nens
La princesa Ònia és menuda però molt espavilada. Moltes coses que va anar coneixen no li agradaven gens. Li va molestar saber que a la part Nord tenien menjar sobrer però que no el donaven als necessitats del Sud. No va poder entendre que el seu pare fos capaç d’ordenar que es partís el planeta en dos parts. Era inquieta i li costava creure totes aquestes barbaritats. Així que va decidir fer alguna cosa pel seu compte…
Així que va convocar a tots els nens del país del Nord a la plaça gran. Volia fer-los raonar sobre aquests problemes que la tenien atabalada Van fer una reunió que en van dir “el complot dels nens”. És van posar a parlar i parlar. Quina xerrameca que tenien! Tots van estar d’acord que no es podia consentir tenir menjar sobrer i deixar que els veïns es morissin de gana. Després de parlar-ne efusivament, se’ls va acudir una gran idea! Mentrestant, vaig decidir tornar a la part Sud a fer una visita.
9 – Taques de colors al cel
Buscant, buscant, he trobat la meva confident. Està estupenda! Ha conegut molts animals i alguns humans, entre ells al príncep Salgil. M’explica que la gent cada vegada ho esta passant pitjor. Tot està molt malament.
Un dia veiem aparèixer al cel un pilot de taques de colors. Quina cosa més estranya! Què bonic! Què passa que algú ha pintat els núvols de colors? La sargantana comença fer broma:
– Què et sembla oreneta seran pots de pintura voladors?
– Apa, apa… Jo crec que són sargantanes amb gorres gegants que venen a tornar-se morenes – Li replico, seguint-li la gresca.
– Com que sargantanes, eh?, doncs no! Són ocells encantats, orenetes, potser, que en lloc de beure d’un rierol han begut de pots de pintura
Esclatem a riure i anem dient ximpleries fins que veiem que es van acostant. Finalment ens adonem que són globus enormes de colors que porten unes paneres carregades. Van acostant-se fins que les paneres amb el pes aterren al terra. Algunes van a parar a algun dels cràters, altres ben a prop de nosaltres. La gent s’hi va acostant a poc a poc, amb precaució. Què hi haurà? Quan s’adonen que van plenes de gra i menjar tothom xiscla d’alegria. Les cares de la gent s’omplen de somriures i esperança! És extraordinari!
– Qui ho pot haver fet? – diu tota seriosa la sargantana
– Umm! Em sembla que jo ho sé… – remugo
La princesa Ònia i els nens del Nord deuen haver fet una bona recol·lecta de menjar, han aconseguit globus i els han enviat cap aquí. Per tots els cavalls desbocats! Aquesta mainada és increïble. Quina bona pensada!
10 – Els anys passen
El Rei del Nord no para d’engreixar-se i dormir. Vatua! Hi ha gent que no canvia, ni vol canviar…
La meva amiga la sargantana ha trobat el seu paradís, està tot el dia panxa enlaire, feliç de la seva sort, això sí, sempre té un ull mig obert perquè no vol que se li escapi res, per alguna cosa és la meva confident.
El príncep Salgil s’ha tornat un noi molt alt i ben plantat. Ara fa les funcions del seu pare, que mai ha pogut recuperar del tot la salut. És un noi honrat i bo que li agrada implantar la justícia i la pau al seu Reialme. La situació del seu país ha millorat gràcies als globus de colors, però ell anhela que un dia la seva gent no depengui de ningú, que pugui treballar en feines dignes i, pugui prosperar amb el seu esforç.
Les vaques segueixen menjant bistecs, penjant-se pírcings, fent-se tatuatges i ballant a tothora per conservar-se primes i esveltes. La princesa Ònia ha crescut, ja és tota una noia. Des de fa un temps s’ha adonat que enviar globus al Reialme del Sud és només una solució temporal. Pensa que la gent del Sud té dret a tenir feines dignes i, a prosperar amb el seu esforç.
Jo segueixo sent l’oreneta inquieta i amb esperit d’escolta. Com m’agrada observar… No és curiós que el príncep Salgil i la princesa Ònia tinguin els mateixos pensaments? Això pot ser el començament d’un gran canvi. Bufa! M’hauré de quedar aquí més temps, m’esperen molts esdeveniments…
Aquí no s’acaba la història.
Un dia, quan el Rei del Nord ja era molt i molt vell, es va sentir un terrabastall impressionant que el va despertar del seu son.
“Què ha passat?” va demanar…
Allò no va ser un CREC, sinó que va ser un CATACREC! Uf!
Què us imagineu que podia ser?
Però… això forma part d’un altre conte que parla d’un planeta que va aconseguir tenir nom.
