ALBERT JANSÀ
Nascut el 28 de desembre de 1943, en el si d’una humil família de pescadors de Baix a Mar, el Tiet Pep, per mi, o Pep Rovira, pels amics, sempre va portar l’essència del mar dins seu: fortalesa, constància i serenitat. En aquella casa de pescadors amb hortet al darrere, plena de germanes i germans —en Mero, en Quimet, en Xavier, la Maria Teresa i la Maria Lluïsa—; cosins —mon pare, el Macià (l’hi deien Mià), i la tieta Pepita—; el seu pare, l’oncle Siscu ‘Maquinus’; la seva mare, la tia Eulogia, i la seva tieta Càndida —la meva àvia paterna—, es respirava sacrifici i germanor. Valors que ell va fer seus i que van guiar tota la seva vida, tant dins com fora del camp de futbol.
Amb només 14 anys, el Tiet Pep va començar el seu viatge futbolístic, que el portaria a clubs de prestigi i grans escenaris. Després de debutar amb el primer equip de l’Espanyol, va jugar amb clubs com el Gimnàstic, el Vic, el Mallorca (amb qui va arribar a debutar a Primera Divisió contra l’Athletic Club), el Llevant, el Sabadell, l’Hospitalet i el Badalona, amb qui va jugar a Segona Divisió. Però va ser al CE Europa on va deixar la seva empremta més profunda. Durant 10 anys i 319 partits, va defensar la porteria gracienca amb una entrega absoluta. Fidelitat, compromís i passió van ser els pilars de la seva trajectòria, i el seu vincle amb el club transcendeix les estadístiques.
El 1980, l’Europa li va retre un homenatge emocionant. Els aficionats van aclamar no només un porter excepcional, sinó un home que personificava els valors del club. Encara més enllà del camp, com a entrenador, en Pep va viure moments històrics, com l’ascens a Segona Divisió B el 1994. Avui, el seu nom perdura en la memòria col·lectiva, especialment en el Grup Europeista Pep Rovira, fundat el mateix any del seu comiat com a jugador. El Tiet Pep no només va ser un porter icònic; va ser un model d’humanitat, compromís i amor pel que feia. El passat 11 de novembre no vas poder parar el darrer penal, de tants que n’havies aturat. La teva humanitat i generositat en favor del bé col·lectiu serà eterna dins nostre. Descansa en pau, Tiet Pep.
Foto: Drets, d’esquerra a dreta, Maria Teresa, Macià. Acotxats, Mero, Quimet i Pep. A la dreta, oncle Siscu, Tia Eulogia i la petita, Maria Lluïsa.. / CEDIDA
