JORDI SUÑÉ MORALES / DAVID MORLÀ GÓMEZ
Som a l’any 1868, al novembre. Està sent un any mogut. Josep Arnalich Solé i Teresa Trèmul Bertrull han comprat una finca darrere el carrer Nou. Hi volen construir un cafè, un habitatge i un teatre. Ja n’hi d’altres a la Torre però aquest serà ostentós, elegant i atraurà les famílies amb més propietats de la vila.
Les obres han anat ràpid i la inauguració ha estat un èxit. Els homes hi fan la partida i fumen tabac sense parar. Hi ha tertúlies i en una taula un home llegeix en veu alta el diari que acaba d’arribar de Tarragona. Una colla para l’orella i de tant en tant van opinant. Diuen que el jovent prepara una obra de teatre per la Festa Major. Hi haurà ball, això segur.
El 1880 es funda la societat recreativa Círculo el Recreo, amb el gerent de l’exportadora de vins de la família Huguet, Joan Ferrer Guimerà, com a president. La seva seu social és al Cafè de Dalt.
El carrer Santa Rosalia esdevindrà una de les vies més importants de Torredembarra. Hi ha tallers, el cafè, la fàbrica de gasoses, el teatre del Recreo, el teatre de la Unió i, en un futur proper, la botiga de la Cooperativa la Veritable.
Han passat uns anys, la vida passa, el cafè sempre hi és. Alejandro Arnalich Trèmul i més tard els seus fills hereten la propietat i els negocis. La fil·loxera, la guerra de Cuba, l’emigració a Barcelona.
El 1906 el cafè canvia de mans. Manuel López Pàmies, torrenc i herbolari, enriquit a Alemanya, i la seva parella, Josepa Miracle Guasch, es posen al capdavant de l’empresa. Ajudats per la germana de la Josepa, la Maria, portaran el cafè i el cine durant una colla d’anys.
El 1918 el jovent del Cafè de Dalt crea la societat recreativa els Tranquils. A la seva junta hi trobem noms com Josep Brulles, Eugeni Fortuny o Silvestre Morros. Arriba l’electricitat, fàbriques que s’instal·len a Torredembarra, la dictadura de Primo de Rivera i cinema mut acompanyat pel piano de Joan Miracle.
El 1930 els Tranquils es trenquen en dos grups. La Nova Germanor és la nova entitat recreativa que es queda al Recreo. Balls, excursions i representacions teatrals. Entre els seus impulsors trobem a Josep Gallofré Solé i a Josep Maria Figuerola.
II República. La Lliga Catalana es proclama hereva de l’antic Círculo el Recreo
Avui és 1 de novembre. Som a l’any 1933. Diuen que ha mort Manuel López. Tenia 56 anys. L’enterrament serà multitudinari. Ara haurà de ser la seva esposa qui tiri endavant amb la feina. Tota la família ajudarà amb el que pugui. En destaca el nebot Anton Miracle Rovira. Apunta maneres. Treballa a la fàbrica, reparteix gasoses i sifons. També fa de cafeter i d’operador del cinema. Serà l’hereu. Diuen que té vint-i-set oficis. Exageren, és clar. Però déu ni do! Corredor de motos, ciclista, sabater, cambrer, regidor de l’Ajuntament, fabricant de begudes, analitzador de les aigües del poble i músic.
La Unió de Cooperadors de Torredembarra s’ha instal·lat al cafè. Som en plena Guerra Civil. Aquestes parets són el testimoni de tantes històries torrenques! La postguerra és llarga i feixuga. Sort del teatre, el cinema i la partida. Els escacs i tirar la travessa. Al cafè s’ha instal·lat un aparell de televisió. Bodes, batejos i comunions.
La família Miracle ha llogat el cafè. El cinema és a punt de tancar. Després de diversos llogaters, el cafè reobre com una Auca, un espai cultural rejovenit. El 2000 enderroquen el cinema. Després de 17 anys tancat i barrat, finalment el Cafè de Dalt ha desaparegut.
Foto: La barra del Cafè de Dalt els anys 30, en una imatge extreta del llibre sobre aquest espai. / FAMÍLIA MIRACLE
