TRINI HUGUET
Quan parlem d’història i investigació en aquest camp, apareix al cap la típica pregunta que molta gent ha sentit o dit durant bona part de la seva carrera estudiantil “De què serveix estudiar història?”. Ara, però, es podria actualitzar i preguntar: “De què serveix un centre d’estudis local?”. El vocal de publicacions del Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Josep Bargalló. respon a la pregunta: “Si no coneixem el passat, no podem entendre el present i no podem construir el futur”. És a dir, la paraula història pot ser molt més àmplia i implicar la manera de veure les coses i temes mediambientals, socioculturals, geològics, biològics, literaris, etnològic o d’altres, d’una època, sigui passada o present. A més, Bargalló concreta: “La història d’un país s’ha de conèixer sencera, però per conèixer-la has de tenir una bona base de la història dels municipis i la història dels seus territoris”.
Si aquest debat el traslladem al Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que celebra el seu 40è aniversari aquest any, el vocal té altres arguments: “Sense el centre, el passat de la Torre es coneixeria molt menys i els espais de debat sobre temes d’interès i d’actualitat també seríem molts menys”. L’associació ha publicat una vintena de reculls de treballs, 18 monografies i 5 llibres fora de sèrie. Per tant, la publicació d’investigació és dona amb una freqüència elevada si es compara amb altres entitats de recerca similars.
La llavor del centre
Per entendre, però, la importància de tenir una entitat d’aquestes característiques i trajectòria és necessari saber perquè i quan es va crear. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas va començar-se a gestar a finals dels anys 70 i principis dels 80, amb una comissió gestora que va desembocar en la primera junta presidida per la Maria Rosa Wennberg, l’any 1983. “La llavor va ser aquesta voluntat de treballar pel coneixement de la història local i comarcal que es va generar amb el final del franquisme i l’inici de les institucions democràtiques arreu de Catalunya”, explica Bargalló.
La finalitat d’aquell grup de torrencs adoptius i d’altres de naixement era incentivar la investigació sobre temes locals de caràcter divers, ja seguessin de la Torre o del Baix Gaià, i a la vegada donar-los a conèixer. Tot i haver passat 40 anys de la seva fundació els valors de l’associació actualment són els mateixos.
Donant visibilitat a als estudis locals
Ara bé, hi ha coses que han canviat amb el pas del temps. Bargalló apunta: “Han canviat en alguns casos els temes que interessen més a l’hora d’entrar en un debat, la manera de fer la recerca i la manera de fer les activitats”. De fet, temes que abans no suscitaven tant d’interès, ara tenen un pes gran dins els debats que es programen, n’és el cas de dels temes mediambientals. D’altra banda, la manera d’investigar té altres pautes i des de l’entitat s’estan ajustant als criteris internacionals científics i acadèmics més nous. A més, ara el Centre d’Estudis Sinibald de Mas promou la formació durant tota la vida. “Podríem dir que les escoles i instituts a la Torre fan la seva funció de formació inicial i entitats com el Centre fan aquesta formació posterior”, aclareix Bargalló. Una singularitat que pocs centres de recerca tenen. L’associació té activitats, gràcies a un acord entre l’Ajuntament torrenc i la Universitat Rovira i Virgili, per aconseguir aquest nou objectiu: l’aula d’extensió universitària per a gent gran i conferències i debats d’interès. La primera és un curs, que es fa cada dos dijous de cada mes, per la gent gran sobre temes d’actualitat o d’interès. El fan professors universitaris i pels socis del centre és de franc, però té un preu reduït per aquells que no ho són. La segona activitat els seus ponents són també professors universitaris, però en aquest cas no té cap programació i l’entrada és gratuïta.
Reptes de futur
El vocal de l’entitat apunta: “Venim d’una època de molta activitat dirigida per l’Albert Bonet, i ara, fa un any, estem en una nova etapa amb la junta presidida per l’Iris Gual. El que volem és mantenir aquest nivell d’activitat i promoure més la recerca perquè hi ha molta gent jove a Torredembarra, que fins i tot és professor d’universitat ja, que està fent recerca i que no ho ha fet o no ho ha divulgat a través del centre”. El problema no és la dificultat a l’hora de publicar, com passa en alguns camps acadèmics sinó que es perd la pista aquests investigadors que diu Bargalló. De fet, tampoc és un problema de manca de preparació, Josep Bargalló insisteix: “Cada vegada la formació dels investigadors és millor, és lògic, perquè fa 40 anys veníem d’una formació universitària molt més deficitària i ara veníem d’una formació universitària més establerta. Tenim un nombre, per exemple a la Torre, de gent que estudia a la universitat, gent que té un títol universitari, gent que és professional en camps diversos, que no teníem fa 40 anys. Per tot plegat, l’entitat intenta estar amb contacte amb els centres educatius del municipi, com el Premi de Recerca de Batxillerat, on es distingeixen els treballs finals que els alumnes fan a Batxillerat. Tot i això, l’entitat prepara noves formes de col·laboració. “Creiem que les escoles i instituts són el lloc on es comença a generar inquietud per la investigació i on es comença a generar inquietud pel debat i la reflexió”.
Un altre repte que el centre té com a objectiu és augmentar el nombre de socis. En total han passat per l’entitat gairebé 400 socis, encara que avui en dia en són aproximadament 140. Bargalló explicava: “En aquests anys hem viscut moments àlgid i després moments de més escassa activitat, cosa que és normal en una entitat que té tota aquesta història. Els darrers anys, hi ha molta gent que va a les activitats del centre, que no n’és sòcia, i estem intentant fer campanya d’associats. Com més socis tinguem, més garantia de consolidar les activitats”. El vocal de publicacions de l’associació afegeix: “Evidentment, nosaltres el que fem és activitats obertes. La nostra voluntat d’actuar no és només actuar pels socis, però sí que és cert que com més en tinguem, més capacitat de dur a terme les activitats”.
L’últim objectiu de cara el futur del Centre Sinibald de Mas és similar al d’altres entitats que es dediquen a la divulgació. Bargalló exposava: “El pas audiovisual és un dels que han de fer la majoria d’entitats acadèmiques. Sense dubte hi ha tot un contingent de divulgació a través dels canals audiovisuals que hem de començar a explorar millor del que s’ha fet fins ara”. Tot i tenir 40 anys de trajecte, la divulgació d’estudis i investigacions a la Torre encara té una llarga trajectòria per avançar i reptes per superar.
Fotos: A dalt, el taller de peixos que organitza cada any l’entitat i, a baix, una visita a les restes romanes de la Vil·la del Moro. / SINIBALD DE MAS
