TRINI HUGUET
Falten pocs dies per Santa Rosalia i que sonin els 12 morterets, però com cada any la Festa Major comença abans. I com sempre l’agenda està tan atapeïda que molts esdeveniments es fan durant la mateixa tarda. N’és un clar exemple, el dissabte 26 d’agost: baixada de trastos dels Nois, concurs d’apilar caixes de Xiquets, la cercavila de gegants del 65è aniversari del Joan i la Rosalia, el 25è de la Virgília i la presentació de les noves casaques dels Diables. Dues celebracions en tan sols un dia.
“Ens hem reunit tots i hem fet un trencaclosques per poder fer-ho tot, perquè ningú es quedi sense celebració. Ens ho hem muntat entre totes les entitats, i ho hem donat mastegat a l’Ajuntament. Totes les entitats, anem a una”, remarca Lídia Julià, tresorera del Ball de Gegants.
No es fan anys cada dia i és complicat
De fet, encara hi ha més aniversaris. El dia 16 de setembre l’Àliga celebrarà el seu 30è aniversari amb una trobada d’àligues on participen la de Vilafranca, Montblanc, el Vendrell i Vilanova. El cap de colla de l’Àliga, Víctor Aguado, explica: “Per nosaltres és important i és difícil fer una trobada d’àligues. Tots tenim un protocol molt difícil o estem en un protocol molt estricte de sortida”. Fins i tot al matí, si l’Ajuntament els ho permet, volen fer una exposició de les bèsties en un espai municipal.
Els gegants també faran una trobada de les mateixes catacrèstiques. El cap de colla del Ball de Gegants, Gabriel Martínez, afirma: “Poder celebrar un 65è aniversari d’un gegant és una cosa molt gran. Ens dona molta alegria i poder-ho celebrar encara més”. “És un orgull poder-los tindre amb 65 anys com els tenim, és una alegria per a nosaltres i poder conservar-los molts més anys i sortir-ne molts més”, acabava Martínez.
La Virgília per la seva banda farà un acte més “íntim” amb un traspàs de les casaques i la bèstia marina dels antics membres als actuals. El cap de colla, David Martí, comenta: “Retenir la gent, que s’ho passin bé, fer coses que siguin cridaneres i que la gent es vulgui apuntar, no és tan fàcil com sembla. Al final que una entitat pugui allargar en el temps la seva vida és un triomf”. Martí afegeix que encara és més important que a la colla hi hagi membres que hi siguin des dels inicis. Tots, però, coincideixen que muntar aniversaris no és fàcil i hi ha “molta responsabilitat” darrere, ja sigui per buscar els materials necessaris, espais municipals o finançament per dur a terme la celebració.
“A nosaltres ens hauria agradat fer-ho molt gran i fer un 25è aniversari per recordar, però no hi ha pressupost”, apunta el cap de colla de la Virgília. De fet, assegura: “El problema que tenim ara és que amb el mateix pressupost d’abans -de fer la Virgilieta- estem gestionant la pirotècnica de la petita i la de la gran i la pirotècnica ha pujat, com tot”.
Començar per algun dia a consolidar-se
Que les entitats facin anys per molts és important per no perdre-les, ja que així es consoliden. Hi ha qui diu que es necessiten segles, com en el cas dels elements de la Patum de Berga, però d’altres asseguren que no depèn del temps sinó del relleu generacional. Ara bé, per arribar aquestes metes s’ha de començar. A vegades la consolidació és causada per un augment de membres i anys d’història.
La primera referència que es té dels gegants Joan i la Rosalia a la Torre és del 1958. La comissió de festes va decidir adquirir uns gegants propis perquè fins aleshores se’n llogaven d’altres municipis veïns com Tarragona, l’Arboç o Valls. Tot i que els han portat diversos grups de portadors al llarg dels seus 65 anys d’història, ara qui els duu són el Ball de Gegants de Torredembarra. Martínez deia, apuntant que ja són més d’una quarantena de membres: “Últimament, tothom qui ve ja no marxa. Qui ho ha provat s’ha quedat”.
En altres moments la consolidació és adquirir rols oblidats i recuperar-los, com ballar per Corpus o fer el ball solemne dins l’església per Santa Rosalia. L’any 1993 un grup de joves torrencs va voler ampliar el seguici popular i van decidir crear l’Àliga amb un aire més festiu, ja que tot el poble ballava amb ella, cosa que és poc habitual. “L’Àliga sempre ha sigut molt estimada. El que hem fet ha estat, mirar els escrits i descripcions històriques i el que feien les altres àligues”, afirma Aguado.
I en altres ocasions la consolidació és perquè ja hi ha generacions que no conceben la festa sense aquell element. La Virgília va ser una unió dels Nois de la Torre i el Ball de Diables de Torredembarra l’any 1998. “Els diables fiquen el foc i els castellers fiquen la força”, afegeix Martí. El cap de colla afirma: “Crec que no es percep una festa del quadre o un correfoc o una festa de Santa Rosalia sense la Virgília tirant foc pels carrers”. Sigui com sigui, fer anys i veure com els elements continuen ballant per Festa Major implica que de mica en mica es van consolidant. L’objectiu és que puguin mantenir-se durant anys i, per tant, celebrar més aniversaris.
Fotos: A dalt, una de les primeres sortides de l’Àliga; a sota, la Virgilia, i, més a baix, els gegants en els seus primers anys. / AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS / BALL DE GEGANTS
