JORDI SALVAT
Enric Grangel Llop (1950) ha publicat la seva quarta novel·la, Torroja. Una nova novel·la històrica que arriba després de El mapa de Cal·lípolis (2014), La Espuela Dorada (2015) i Miklagard (2017). Grangel explica que la pandèmia va aturar durant uns mesos l’escriptura de la nova obra i per això ha tardat una mica més a sortir. És diplomat en Història Moderna i va ser regidor (2003-2014) i alcalde de Torredembarra (2014-2015). El llibre es presenta el divendres 16 de desembre, a les 19:30 hores, a la sala polivalent Lluis d’Icart del Castell de Torredembarra.
El seu llibre se situa en el segle XII. Per què ha triat aquesta època?
Les meves novel·les les escric després de llegir una notícia sobre història a la premsa. La notícia em dona el leit motiv per poder escriure. El 2017 van tirar una paret falsa en una església de Verona i van trobar-hi a dins un sarcòfag amb tres cossos. Això de reaprofitar taüts era normal en aquella època. Van fer proves de Carboni 14 i van trobar que el de sota era un home d’edat avançada nascut i mort segle XII. Al damunt hi havia una dona jove del segle XV i el tercer un home del segle XVII. El sarcòfag tenia unes peculiaritats.
Quines?
Tenia la creu templera esculpida a la pedra. Al damunt hi havia una espasa estilitzada, que era el símbol dels mestres templers. La pedra era de molt mala qualitat i no es podia llegir la inscripció. Quin gran mestre templer va estar a Itàlia el segle XII? Va ser el novè, Arnau Torroja. Un català. Vaig veure que havia marxat de Terra Santa a Itàlia acompanyat del Gran mestre dels Hospitalers i el Patriarca de Jerusalem per demanar ajuda al Papa, perquè convoqués una nova croada. Quan va arribar a Verona va morir i el van enterrar allí. No s’ha trobat mai el cos d’un gran mestre de l’Ordre del Temple.
Qui era Arnau Torroja?
Els Torroja eren una de les famílies catalanes més importants del segle XII. Naturals de Solsona, fills de visigots. Eren cinc germans. El primer era guerrer i assessor de Ramon Berenguer IV, segon era Guillem, que va ser bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, i Arnau, el tercer, va arribar a Gran Mestre del Temple. L’Ordre del Temple, que a Itàlia encara existeix, va donar suport econòmic a la investigació, i es va agafar un queixal del cos de Guillem, enterrat a la catedral de Tarragona. per treure’n ADN. I va sortir negatiu. El perquè de tot plegat no el puc dir perquè faria un spoiler. En la novel·la faig una hipòtesi històrica.
El protagonista de la novel·la és Pere Puiggalí, un personatge inventat.
És inventat totalment. Entra a formar part dels Torroja al principi del llibre. És de la mateixa edat que l’Arnau Torroja i són companys d’armes. A través dels ulls del Pere explico com aprenien a combatre, com vivien als castells, com estimaven, que menjaven… Tot està documentat.
I hi ha moltes batalles.
Sí. Una part important és la presa d’Almeria el 1147 pels cristians. Tenim l’opinió dels genovesos. Almeria era un centre de pirateria i la patien els comerciants. I els genovesos ho eren i posen diners i màquines de guerra. Els catalans hi posen tropes. Sabem que va passar a Almeria perquè els genovesos ho escriuen, però mires la conquesta de Lleida i Tortosa i no les escriuen. Has d’inventar com a autor. En totes aquestes conquestes hi trobes almenys un Torroja. I als arxius pots buscar i trobes molta informació sobre els Torroja. Quan van estirant d’un fil vas trobant coses que no esperes.
Per exemple?
Jo sempre tenia el dubte com a historiador: perquè es va conquerir Tortosa el 1148, Lleida el 1149 i es van quedar a l’esquena Siurana i Miravet, que no van caure fins el 1153? Un exèrcit modern no ho fa. Tortosa era molt rica i amb els diners d’allí finances futures conquestes. En la conquesta de Fraga el 1149 s’arriba a l’acord d’una treva de quatre anys per a les poblacions que no havien estat conquerides. És el cas de Siurana i Miravet.
Alguna sorpresa més que hagi trobat documentant-se.
La presència de croats anglesos en aquestes conquestes. Van participar a la conquesta de Lisboa pels portuguesos, després van anar a fer el Camí de Santiago i després venen a Catalunya. Quan arriben a Setmana Santa ja devien ser vells (riu). El 24 d’octubre de 1149 es rendeixen Lleida, Fraga i Mequinensa. El mateix dia. O el cas de Tortosa.
Expliqui.
Quan ja tenia escrits els dos capítols sobre la conquesta de Tortosa, uns historiadors locals van trobar documentació i vaig haver de fer canvis. Tots els historiadors havien arribat a la conclusió que Tortosa s’havia conquerit sense vessar una gota de sang. Els sarraïns estaven guerra civil i ningú va anar a ajudar Tortosa. Van passar tres mesos i es van rendir. Però aquests historiadors van trobar una carta dels templers -que com a premi els van donar gairebé tot Tortosa- en què demanaven permís al comte Ramon Berenguer IV per fer unes obres de reparació d’unes torres i de part de la muralla afectades durant la conquesta. Per tant, hi van haver combats. Que no hi hagués sang podia ser per part dels cristians.
Foto: Enric Grangel amb la seva darrera novel·la, Torroja. / CAROL CUBOTA
Pofdeu veure l’entrevista completa al nostre CANAL DE YOUTUBE
