Tere Lambea fa catorze anys que treballa com a infermera al CAP Torredembarra i actualment forma part de la Comissió de Qualitat de la Xarxa Santa Tecla. Hem volgut conversar amb ella aprofitant que aquest dijous, 12 de maig, és el Dia Mundial de la Infermeria.
Com sortiu el col·lectiu d’infermeres d’aquests dos anys de pandèmia de la Covid-19?
Sortim bastant tocades. Vam tenir molta feina. Vam estar a primera línia en tot moment i vam necessitar reforços d’infermeria. Sí que en vam tenir, però no tots els que necessitàvem. Ara ens estem adaptant a la nova normalitat, perquè tot el que fèiem abans de la pandèmia ho hem de tornar a reiniciar. Ha quedat parat dos anys i és complicat. I la gent es pensa que ja no hi ha Covid i encara n’hi ha. Estem en aquest impàs.
Canviaran coses en la manera de treballar després de la Covid-19?
Es torna a la mateixa manera d’abans, però amb nous projectes. Aquest any s’ha incorporat al CAP Torredembarra una infermera que és gestora de casos, que acompanya els malalts terminals en el procés final de vida. També fa d’enllaç amb les residències i ajuda amb tots aquests pacients de fragilitat. Això abans no ho teníem. La infermera comunitària també evolucionarà. Abans ja hi era, però ara farà més projectes. La Covid-19 ha fet que tinguem molta comunicació amb les escoles i, a partir d’aquí, hi haurà una infermera escolar, que serà el referent de les escoles en tots els problemes de salut que vagin sorgint. I tot això és un guany per la infermeria. AL CAP hi ha hagut un canvi en la coordinadora. Abans hi havia la Dolors Pagès i ara, la Goretti Gatell i, a partir d’això, hi ha hagut nous canvis, nous projectes.
Al CAP de Torredembarra hem vist com fa uns mesos s’ampliava amb dos mòduls provisionals d’urgències i pediatria. Com estan funcionant?
Ens ha ajudat moltíssim. Hi havia un moment que ja no hi cabíem. El torn de matí i el de tarda se solapaven i no teníem consultes lliures. Pediatria i Urgències en els mòduls està funcionant bé, però trobes a faltar els companys en moments com l’esmorzar, la companyonia. Que Pediatria estigui a part és un encert, perquè abans ajuntaves els nens amb els malalts crònics i no era adequat. I Urgències també. I els administratius no estan tan atabalats perquè la feina es distribueix. Abans tothom entrava per la mateixa porta i es feien cues. I a l’estiu encara era més complicat i arribàvem al col·lapse.
Potser és una de les característiques més destacades d’un CAP com el de Torredembarra, que a l’estiu multiplica per tres o quatre els nombre d’ usuaris.
Si, i a més hi ha molta gent desplaçada. La gent del poble a l’estiu deixa de venir, perquè saben el que hi ha. Els mesos de juliol i agost les infermeres deixem de fer el control de crònics per dedicar-nos a aquesta demanda que va sortint. A més, hem de fer vacances, sobretot les que tenim fills. L’estiu és complicat. Hi ha poc personal i hi ha moments que ho passes malament perquè no arribes a la feina. Però tots els anys ens n’hem sortint.
La infermeria sempre ha estat una professió molt feminitzada. Encara ho és tant?
Hi ha moltes dones, és veritat. Al CAP Torredembarra, a infermeria només hi ha un noi. Si te’n vas a l’hospitalària, si que potser hi ha més nois, però a primària, menys. La gran majoria som noies.
I per què creu que passa?
Potser el fet de cuidar, d’estar sobre el pacient, ha estat sempre més de dones. També passa amb els pares i les mares. Quan els nens estan malalts van més a la mare. Però penso que hauria de ser igualitari. Els nois que hi ha són bons, sobretot tècnicament.
De quina manera ha evolucionat la professió des que va començar a treballar com a infermera?
Primer vaig entrar a Urgències i després em van ubicar a Consulta. El principal canvi és que des de fa poc cada infermera té el seu metge. Tots els pacients que tenen un metge assignat tindran la mateixa infermera. Fins ara no teníem prou professionals i treballàvem una mica barrejats. Als consultoris dels pobles ja funcionàvem així. Penso que és un gran guany, perquè pots portar el pacient amb el seu camí de vida i complir les seves necessitats, Quan tenia pacients de diversos metges era més complicat. Primer per comunicar-te amb diversos doctors, per fer el seguiment, els horaris no coincidien. Les infermeres hem començat a fer la gestió de la demanda.
Què és?
Són uns diagnòstics, com les ferides, refredats, mals de gola… Abans sempre anaven al metge i ara ho veu la infermera i, fins i tot, podem donar-li l’alta al pacient. Això hem començat a fer-ho i la veritat és que se’ns està exigint molt i saturant la consulta. Estem aprenent i a vegades estem una mica col·lapsades. També podem prescriure i ha estat un avanç molt important. Per exemple els pegats de les ferides o el paracetamol… Estem molt contentes de fer gestió de la demanda perquè és un avanç per la professió, però potser ens està traient hores de fer seguiment de malalts crònics per exemple. Hi ha moments que veiem que no arribem a tot.
Una altra queixa és l’excessiva paperassa, de gestió administrativa, que hi ha actualment al sistema de salut.
Tampoc ho fèiem nosaltres i ara sí. Hem passat de fer quatre coses a fer-ne moltes més. Hi ha tasques que s’haurien de repartir una mica. Receptem els bolquers, gestionem el transport sanitari, una cosa que abans feien els metges i ara fem nosaltres. Quan fèiem la vacunació de la Covid-19 també ens treia moltes hores, perquè havíem de trucar a les persones que s’havien de vacunar una a una. O imprimint els PCR, posant adhesius… A vegades em preguntava que estava fent.
Com se segueixen formant les infermeres?
La formació a la infermeria és necessària, perquè sinó t’estanques. I has de millorar. Des del Col·legi d’Infermeria sempre surten cursos. També des de la Xarxa Santa Tecla o els sindicats. Hi ha companyes que fan postgraus, màsters. És una manera d’aprendre i desenvolupar-ho a la teva feina. I ara, a més, ens donen unes hores de formació, que abans no ens les donaven i costava quadrar els cursos amb els horaris de la feina. L’any passat vaig fer un curs d’exploració, ens van donar unes hores i em va facilitar fer-lo.
I acabem. Per què es va fer infermera?
M’agrada molt cuidar, estar per la gent, que estigui a gust i pugui millorar. Soc molt atenta, carinyosa. I m’agrada molt l’atenció primària. No l’hospitalària. M’agrada més el tracte amb la gent que les tècniques. Potser no acabes fent-li res a una persona que entra a la consulta, però se’n va contenta. Això em satisfà. També tinc els meus problemes. Com soc molt sensible a vegades m’emporto els problemes a casa. He d’aprendre una mica a separar.
Foto: Tere Lambea fa catorze anys que treballa al CAP Torredembarra. / CEDIDA
