CARLES MARQUÈS
En trobades que havíem coincidit amb periodistes d’aquest país, havíem parlat de premsa i el tema recurrent sempre era el final de la premsa en paper, que tenia una data de caducitat… Sabent això, com se us va acudir fa dos anys fer una nova publicació en paper?
JORDI SALVAT: Aquesta història o teoria que el paper s’acabaria ja la sentia quan estudiava Periodisme a finals dels noranta i el paper ha anat resistint. El paper s’està recol·locant, està agafant nínxols de mercat i a nivell local en té. I a Torredembarra, per la seva idiosincràsia i perquè des de fa anys hi ha una premsa gratuïta, vam creure que hi havia un espai per al Torredembarra Actualitat. I un dia, dinant amb l’Albert, ens va sortir aquesta idea. Era la primavera de 2019. Vam començar a fer números, mirar la viabilitat del projecte, ens animar i vam tirar endavant el Torredembarra Actualitat.
Des del punt de vista econòmic, quin pla de finançament teniu i amb què compteu?
ALBERT JANSÀ: Nosaltres ens financem principalment per la publicitat privada, aquell teixit comercial i empresarial que hi ha a Torredembarra i al Baix Gaià. Quan treballàvem sobre el projecte ho veiem. El Baix Gaià té un potencial enorme en els sector serveis, la restauració, industrial, amb un polígon important a Torredembarra, i veiem que aquestes empreses s’han de donar a conèixer. Els mitjans de comunicació no només tenen aquesta funció d’informar i de comunicar sinó també la de fer territori, fer país, i ser una eina integradora socialment. Soc un dels convençuts que el futur de la comunicació s’escriu amb “l” de local i és on els mitjans de comunicació i el paper aniran a parar, perquè és un producte molt especialitzat. Nosaltres estem adaptat la comunicació a la demanda del mercat, a l’especialització. I un mitjà no deixa de ser una empresa i els números han de quadrar perquè pugui sortir al carrer gratuïtament.
Com definiríeu la línia editorial i que singularitza el Torredembarra Actualitat d’altres publicacions de Torredembarra i el Baix Gaià?
J.S. Quan vam néixer teníem un lema- i el continuem tenint- que és “Et mereixes estar ben informat”. Això vol dir la ciutadania de Torredembarra mereix tenir una bona informació. I una bona informació com la pots tenir? Doncs elaborada per periodistes. Tu aniràs al metge i voldràs que el metge que t’atén tingui el títol de metge i en un judici tindràs un advocat que té el títol d’advocat. L’Albert i jo som llicenciats en Periodisme, amb llarga experiència, i creiem que som les persones adequades per fer un producte com el Torredembarra Actualitat. I una altra cosa important: el periodisme local no ha de ser contrari al periodisme de qualitat. Nosaltres sempre hem volgut fer un periodisme de qualitat, treballant els diferents gèneres periodístics, sent rigorosos, no abusant de les notes de premsa… Volem treballar els temes, desenvolupar-los, fer entrevistes, reportatges, anàlisi.
El públic reconeix aquesta qualitat?
A.J. El públic és intel·ligent, sap el que vol. Si vivim en un estat democràtic és perquè hi ha una salut de mitjans de comunicació bona. Per combatre allò que no és democràtic, s’ha de fer periodisme, periodisme i més periodisme. I això és el que deia el Jordi: contrastar la informació, les peces periodístiques des d’un criteri professional, que tot tingui un ordre. No tot el que s’envia des d’una entitat, un partit polític o una empresa és publicable.
Rebeu pressions d’aquests partits polítics o ajuntaments?
A.J. Jo no parlaria de pressions, sinó de recomanacions, suggeriments… En el fons pressiones si algú es deixa pressionar.
J.S. Així com en altres publicacions de Torredembarra hi ha hagut molt de pes de la política, hem intentat que no n’hi hagués tant. Informem i analitzem la política municipal, però, per exemple, no trobareu articles de polítics en actiu. Intentem que hi hagi un pes important de la societat, de les entitats, de moltes coses que passen al Baix Gaià que van més enllà del que passa a les parets del l’Ajuntament.
A part del paper també presència a internet amb una web i xarxes socials. Que oferiu aquí que no arribi a temps al paper?
J.S. El Torredembarra Actualitat neix el novembre de 2019 com un mensual en paper amb una web on anàvem penjant continguts i algun no sortia al diari. A partir del març següent, amb la declaració de l’estat d’alarma i tothom tancat a casa, potenciem molt el web. I veiem que tots els continguts que generem per la web no caben, ni molt menys, al paper. I el que veiem és que el TDBactualitat.cat té una vida pròpia, amb una actualització diària, i un mensual en paper, on incloem alguns d’aquestes continguts però també de nou. La filosofia del paper és que hi hagi menys notícies, menys temes, però més desenvolupats.
A.J. Al final treballem molt la notícia reportatjada. Intentem donar peu a la reflexió. També som crítics en el paper.
Si parlem de reflexió, parlem dels articulistes que teniu. Amb qui heu volgut comptar tant al paper com al web?
A.J. Tenim articulistes de tot l’espectre polític. És important mantenir la pluralitat en un mitjà de comunicació. I no ho fan tots els mitjans, Però no tenim polítics sinó persones que tenen la seva tendència ideològica, com tenim tots. I qui diu que no, s’enganya. Tenim una gran diversitat en els nostres articulistes i això és molt important.
Teniu noms en el cap per seguir ampliant aquest ventall?
J.S. Anirà entrant gent. En els darrers mesos hem vist com ha entrat una col·laboradora nova, la Trini Huguet Ortega, una jove estudiant de periodisme. Volem comptar amb gent jove perquè tens la sensació que el Torredembarra Actualitat pot ser només un producte per a boomers i generacions més grans. Intenten comptar amb gent jove per arribar a generacions que no consumeixen tant el paper. Tenim noms de cara al futur per seguir creixent en pluralitat.
Quina tirada feu?
A.J. Fem 5.000 exemplars del Torredembarra Actualitat cada mes, auditats per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). Per què ho entengui la gent, és com qui té un ascensor a l’edifici on viu i ve una entitat de certificació per verificar que tot és correcte. A nosaltres ens ve una empresa cada mes i diu “certifico que el Torredembarra Actualitat tira 5.000 exemplars”. Estem auditats per la mateixa empresa auditora que El País, El Mundo, l’Ara o El Punt Avui, capçaleres d’un prestigi indiscutible. A nivell local no ho pot dir tothom. Nosaltres no enganyem ni ens inventem res. I això és molt important, sobretot per a les empreses que ens donen suport i que, des d’aquí, els el vull agrair.
Des del punt de vista econòmic, com veieu el futur?
A.J. És important no córrer. Fa poc celebràvem l’assemblea de l’Associació Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), de la qual en formem part i som un dels referents a nivell local. Ens van prendre com a exemple de mitjà de comunicació local que va néixer en plena pandèmia i s’ha consolidat. És una cosa que hem de dir en majúscules. Volem consolidar un bon producte en el territori. A Torredembarra i el Baix Gaià. Hi ha punts del Baix Gaià on ens hem de consolidar més fortament, com ja ho estem en altres, sobretot els de l’interior. Un mitjà de comunicació com el nostre és una eina per fer territori. Fa molts anys que es parla de la marca Baix Gaià i això nosaltres ja ho tenim en el nostre ADN. Però cal també que les institucions i les empreses del territori s’ho creguin. És una assignatura pendent que té el territori. Podria ser que en el futur féssim altres projectes.
J.S. Fa quatre mesos que hem engegat La Jungla de la Torre, que és el primer podcast del Torredembarra Actualitat. Pot ser una pista de cap a on anem. Som un mitjà transmèdia. Tenim una web, tenim un mitjà en paper, també tenim un canal de Youtube on pengem continguts com aquesta mateixa entrevista i ara tenim un podcast, que té un to diferent.
I quin és aquest to?
J.S. És un to més desenfadat, més humorístic. L’Albert i jo copresentem el programa i busquem un ambient diferent. Hem portat diferents convidats. Vam començar amb el cap de l’oposició de l’Ajuntament de Torredembarra, Vale Pino. Per què? Hi ha qui diu que som el mitjà del govern. Si ho som, que fem? Doncs portar el cap de l’oposició (riu).
Qui ho diu això?
J.S. Hi ha gent que ho va escampant. Diem des de la competència.
A.J. Alguns s’ho creuen i altres, no.
J.S. El juliol de 2020 vam fer una entrevista a l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué, que està enmig d’un llarg procés judicial. Va accedir a fet una entrevista, la vam fer i la vam publicar. Alguns van dir que blanquejàvem el personatge. No blanquejàvem el personatge sinó que oferíem a la ciutadania de Torredembarra un contingut informatiu que creiem que era d’interès. Té el seu dret a explicar la seva versió dels fets. I quan van dictant-se sentències, expliquem el que va sortint. Tornant al podcast, busquem entrevistes interessants i hem tingut l’escriptora Maria Dolores García, la científica Clara Prats i el músic i escriptor Jordi Suñé. El podcast el pengem el dia 15 de cada mes.
Què podeu explicar de com celebrareu aquest segon aniversari?
A.J. Enguany ho podrem celebrar d’una manera més normal que el primer. Farem una trobada amb els subscriptors.
J.S. Sí, en farem una o dues perquè ens agrada escoltar els subscriptors. L’any passat ja les vam fer telemàticament. Ser subscriptor és una manera d’implicar-se més en el projecte. Tens una sèrie d’avantatges que la Covid-19 no ens ha deixar desplegar del tot i intentarem fer-ho a partir de l’any que ve. Ens les trobades volem que ens diguin que els sembla bé o malament, que hauríem de potenciar en el Torredembarra Actualitat. També farem un acte públic o lliurarem el Premi de narrativa curta Far de la Torre-Torredembarra Actualitat. I els subscriptors també rebran un regal per la fidelitat que ens han demostrat aquests dos anys.
Foto: D’esquerra a dreta, Albert Jansà, Carles Marquès i Jordi Salvat conversant just després de l’entrevista. / CAROL CUBOTA
