REDACCIÓ – Torredembarra, 30/8/2021
El GEPEC-EdC i Salvem els Muntanyans han denunciat la tramitació, aprovació i execució dels Plans parcials urbanístics de Muntanyans I (Nova Torredembarra) i Muntanyans II davant la Comissió Europea. Les dues entitats ecologistes han elaborat un conjunt de documents que seran enviats a la Comissió Europea, que examinarà el cas.
Als Muntanyans, a Torredembarra, es van tramitar, aprovar i executar dos plans urbanístics sense una Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA). Els Muntanyans són un espai protegit, inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i a la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic, d’enorme valor paisatgístic i ecològic, essent una zona humida on es preserven algunes espècies vegetals endèmiques, com el lliri de mar (en perill d’extinció) o la sargantana cua-roja, entre d’altres. Abans d’executar les obres, caldria haver sotmès els plans urbanístics de Nova Torredembarra i Muntanyans II a una Avaluació d’Impacte Ambiental segons allò disposat a les Directives europees.
L’AIA permet valorar els efectes d’un projecte determinat sobre el medi ambient i, per tant, permet aprovar-lo o descartar-lo en funció dels possibles danys ambientals. En aquest cas, aquest procediment es va ometre. Els resultats d’haver executat les obres sense avaluar-ne l’impacte ha tingut i tindrà un greu impacte sobre els hàbitats i espècies protegides. Els plans urbanístics també es van aprovar incomplint la legislació estatal i autonòmica en permetre urbanitzar zones inundables i en construir edificis que superen l’alçada màxima permesa.
El mes de març un particular, amb el suport del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), va denunciar els fets davant la Comissió Europea per possibles infraccions del Dret Europeu en la tramitació, aprovació i execució dels Plans Parcials Urbanístics de Muntanyans I (Nova Torredembarra) i Muntanyans II. La Comissió Europea ens va comunicar a principis de juny que examinaria el cas. Ara, amb el suport de la Plataforma Salvem els Muntanyans, des del GEPEC-EdC hem elaborat una memòria explicativa dels fets i hem facilitat un conjunt de documentació al denunciant per tal que l’adjunti a la denúncia realitzada.
En la memòria sol·licitem a la Comissió Europea que actuï per tal de revertir la greu situació en què es troba l’espai protegit i que iniciï els procediments necessaris per a que es compleixin les Directives Europees.
Sense fer cas a la Comissió Europea
Cal destacar que l’any 2007 el comissari de Medi Ambient de la Comissió, Stavros Dimas, ja va manifestar que per a l’aprovació del Pla Muntanyans II calia fer l’Avaluació d’Impacte Ambiental en afectar un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) protegit. El pla va acabar aprovant-se sense aquesta Avaluació que és obligatòria segons les directives europees.
El cas de Muntanyans I (Nova Torredembarra) és similar: tampoc va realitzar-se l’Avaluació malgrat que tant les directives com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea afirmen que els estats membres han de protegir els LIC des de la data de proposta que, en el cas dels Muntanyans, es remunta a 1997. Aquesta protecció dels LIC proposats inclou la necessitat de realitzar Avaluació d’Impacte Ambiental si tenen indicis que qualsevol pla o projecte pot afectar un LIC proposat.
Ambdós casos són especialment greus, ja que les administracions eren coneixedores de l’impacte que les urbanitzacions podien arribar tenir sobre l’espai protegit –EIN Platja de Torredembarra/LIC Costes del Tarragonès–; així ho afirmaven diversos estudis i informes científics i, fins i tot, un projecte del Ministeri de Medi Ambient de l’any 2001.
També s’hi ha adjuntat l’esmentat Projecte del Ministeri de Medi Ambient de l’any 2001 que proposava l’expropiació i protecció de les parcel·les de Muntanyans I (Nova Torredembarra) i Muntanyans II a causa de la seva importància mediambiental tant amb relació als hàbitats protegits com a les espècies de flora i fauna. A més a més, el projecte advertia de les greus conseqüències que la urbanització de les zones podria tenir sobre els espais, la flora i la fauna protegides. El mateix document també destacava l’existència d’hàbitats d’interès comunitari prioritaris –amb obligació de ser protegits segons la Directiva 92/43/CEE i la legislació autonòmica i estatal– que s’estaven regenerant de manera natural a les mateixes parcel·les que van acabar urbanitzant-se. La urbanització parcial de les dues parcel·les va afectar negativament tant l’espai protegit com els hàbitats i espècies protegides per les directives que es trobaven a les parcel·les.
Greu impacte ambiental i infraccions del Dret Europa
En aquest sentit, s’han adjuntat a la denúncia diversos estudis i informes científics que alertaven del greu impacte ambiental sobre els hàbitats i espècies protegides per les directives, incloent-hi les proves pericials de la sentència 1469/2014 de 4 d’abril de 2014 del Tribunal Suprem que anul·là el pla Muntanyans II i afirmava que la urbanització podria tenir una afectació sobre l’espai limítrof d’interès natural (pàgina 10, punt 8è, 16è paràgraf). També s’han adjuntat les diferents resolucions del Síndic de Greuges de Catalunya, el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i el mateix Ajuntament de Torredembarra que sol·licitaven la protecció de totes o d’algunes de les àrees afectades pels plans urbanístics.
La denúncia s’ha presentat 2 anys després que el GEPEC-EdC demanés la desclassificació, restauració i protecció de les dues àrees sense obtenir-ne respostes favorables. De fet, des que es va sol·licitar la protecció, a Muntanyans I s’hi ha construït un supermercat ALDI –en zona inundable, segons l’Agència Catalana de l’Aigua– i s’hi ha projectat la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra, prevista per al 2023.
Les possibles infraccions del Dret Europeu traslladades a la Comissió Europea no són les úniques que s’han comunicat a l’organisme europeu: en la revisió de l’expedient de Muntanyans I, els tècnics del GEPEC-EdC van constatar que el pla havia projectat habitatges en zones inundables i, a més a més, que els edificis ja construïts superaven l’alçada màxima permesa per llei, causant un greu impacte paisatgístic sobre les zones protegides.
Nous hàbitats d’interès en aquests espais
També s’ha comunicat que en les diferents parcel·les cadastrals on hi ha projectades edificacions s’hi han observat nous hàbitats d’interès comunitari prioritaris, com ara petites llacunes intermitents, amb presència d’espècies d’aus relacionades amb les zones humides com ara ànecs collverds, fotges i diverses espècies de joncs (Juncus sp. i Scirpus sp.). Aquestes llacunes s’han format a conseqüència de la modificació de la hidrologia de la zona i, tot i haver-se format per l’acció de l’home, es troben igualment protegits per les directives i diferents lleis i, en cas que s’executessin els edificis projectats, s’acabarien destruint completament.
La formació de nous hàbitats d’interès comunitari a les parcel·les a urbanitzar ja va ser comunicada a la Generalitat de Catalunya ara fa uns mesos, sense que s’hagi comunicat cap mesura per a la seva conservació. El projecte del Ministeri també advertia que tant a la zona de Muntanyans I com a l’àrea de Muntanyans II hi havia alguns hàbitats d’interès comunitari, sobretot zones d’aiguamoll, que s’estaven regenerant de manera natural.
Un cop la Comissió Europea va comunicar que examinaria la qüestió, vam demanar a les diferents administracions responsables l’aplicació d’una moratòria per a noves construccions fins que la Comissió resolgui el cas i que s’estudiessin possibles mesures compensatòries per si la Comissió Europea acaba iniciant un procediment d’infracció.
Foto: Ubicació dels polígons de Muntanyans I i II, al nord de Torredembarra. / GEPEC-EdC
