JORDI SALVAT
Si una persona ha viscut de molt a prop la pandèmia de Covid-19 a Torredembarra, tot i afortunadament no haver-la patit, és el doctor Carles Miracle. Des de la seva doble vessant com a metge de família i director de la Residència Pere Badia és un testimoni d’excepció d’aquest darrer any. En aquest centre per a la tercera edat s’han registrat vint casos positius de residents i cinc de treballadors. Tots asimptomàtics o lleus.
Quan se’n va adonar que ens trobàvem davant d’una pandèmia sense precedents?
Recordo molt bé que era a finals de febrer. Llavors començaven a haver els primers casos a Itàlia i, des de la Generalitat, ens van fer arribar un full excel per veure quines previsions tindríem de necessitat de mascareta, bates, bussos… En aquell moment estava reunit amb la tècnica higiènico-sanitària, la Rosalia Busquets, i dèiem “això no va bé”, “això és una bomba”. No sabíem que demanar. Quantes mascaretes? Cent? Dos-centes? Tres-centes? Ens semblàvem moltíssimes. Bussos? No sabíem ni quer era un bus. No sabíem que era FPP2 o una mascareta amb vàlvula exhalatòria o inhalatòria. I vam dir: “Com arribi aquí, no té solució en una residència. Persones grans, amb moltes patologies, molt delicats, tots junts…” Veiem que érem la diana perfecta. I malauradament no ens vam equivocar. En quinze dies començaven a tancar residències, ens van confinar…
A la residència Pere Badia van aconseguir aguantar fins a final de desembre sense cap cap positiu de Covid-19. Quina va ser la clau d’aquest petit èxit?
M’ho ha preguntat molta gent. Primer de tot, s’han de fer les coses bé. I ho hem fet tan bé com hem pogut. Però també cal tenir una gran dosi de sort. No ho puc negar. El virus ha entrat tard i això ens ha salvat. La persona que va entrar el virus aquí era una persona asimptomàtica i ho vam saber perquè fèiem cribatges cada setmana i van sortir tres positius. I una era una gerocultora de nit, que tomba per totes les plantes de la residència. I això ens va posar en alerta. Era el desembre passat i els residents i el personal ja havien rebut la primera dosi de la vacuna.
Anem enrere. Com van ser els primers mesos de pandèmia a la residència?
Com a tot arreu. Pors, angoixes, dubtes… Era una època molt fosca. Cada febre d’un resident o d’un treballador era una angoixa. No hi havia PCR. Havies d’esperar dues setmanes i, si transcorregut aquest temps, no passava res i ningú queia, et quedaves tranquil. Va ser molt dur. Amb la distància del temps es pot parlar més fredament, però en aquell moment era una angoixa contínua.
La desescalada de finals de primavera i inicis d’estiu es va fer bé?
Si aquesta pregunta la fas a un sanitari, tots et direm que es va córrer massa a la d’estiu, la de la tardor i també la de Nadal. Però va ho va dir el doctor Argimon: som un país pobre i no ens podem permetre tancar. És així. Com a sanitaris, hauríem volgut més fermesa.
El Nadal ha estat un moment complicat, amb trobades familiars i àpats, famílies que no van respectar les recomanacions…
De famílies que no van respectar les recomanacions segur que en van haver moltes. Era cantat que passaria. Hi ha un company metge que em diu: “Hi ha tantes bombolles que al final fas escumeta”. I és veritat. És un concepte que no sé si va ajudar o va enredar més. Si fas una bombolla, l’has de mantenir. Si cada festa et barreges amb una bombolla diferent ha passat el que ha passat: uns mesos de gener i febrer duríssims.
Han estat més durs que el març o l’abril de l’any passat?
Els números ho diran, però la meva impressió com a metge és que la primera onada va impactar poc al Camp de Tarragona. La segona, una mica més. Però la tercera ens va agafar verges i el virus va trobar camp per córrer i ha fet mal. A la tercera onada, tots podem posar molts noms i cognoms de malalts. A finals de febrer, començaments de març de l’any passat jo constatava a la consulta com venien moltes grips i li vaig dir a la secretària: “Diuen que el virus no està aquí, però hi ha moltes grips.” Quan passen els mesos em venen alguns malats que s’han fet proves de serologia i aquella grip resulta que era un coronavirus. En aquell moment ni portaves mascareta ni mantenies distàncies. Visitaves “a pèl”.
Molta gent es pregunta perquè hi ha qui no agafa la Covid-19 o l’agafa lleu i altres desenvolupen una malaltia greu i en alguns casos acaben a l’UCI.
Preguntes sense resposta avui en dia, però espero que d’aquí uns anys les tindrem. Sents a dir moltes coses, però informacions amb fiabilitat científica, poques. Ara, però es tracten millor els malalts. En sabem més.
Com ha estat l’impacte de la Covid-19 a Torredembarra?
De la primera onada no teníem números, però a l’estiu teníem 8 o 10 casos actius habitualment. En la segona onada, una 30, i en la tercera, 80 o 90 algun dia. Era un no parar per telèfon i derivar gent a fer PCR o testos d’antígens.
I ara vindrà la quarta onada.
Espero que ens equivoquem, gràcies a la vacuna.
A la residència Pere Badia ha funcionat la vacuna. Han estat una mica conillets d’índies.
Ens ho han dit. La vacuna la van començar a posar a finals de desembre i el 31 en van començar a vacunar aquí. Aquell mateix dia una treballadora em va avisar que havia donat positiu en una PCR. Aquell dia vam fer tests d’antígens a la residència, fins a un quart d’onze de la nit. No podíem esperar. Els PCR també van sortir negatius, però el virus té quinze dies d’incubació. L’11 o 12 de gener ens surten tres treballadors positius -una de recepció, una planta i una de nit.- Deu o dotze dies més tard ens posen la segona dosi de la vacuna, just quan ens van arribar dos nous casos. Tots ho han passat molt lleu.
Anar al metge ha canviat molt.
La visita presencial durant temps es reduirà i la visita telefònica i amb videotrucada es mantindran, perquè tothom ha vist els avantatges. Per comentar una analítica no cal anar a cal metge. Avui mateix m’han enviat una foto d’una gola i era clar que eren unes angines. Hi ha coses, però, que has de veure-les i tocar-les i llavors cal fer una visita presencial.
Tornarem a veure les sales d’espera dels CAP plenes?
Algun dia altre. La humanitat és molt resilient. El virus conviurà amb nosaltres. Tindrem les vacunes. Una relació més estreta metge-malalt tornarà.
Des del punt de vista personal, com a metge, l’ha canviat viure aquesta pandèmia?
No m’imaginava que viuria una cosa com aquesta. Quan feia Medicina no estudiàvem com actuar en una pandèmia d’aquest estil.
Foto: CAROL CUBOTA
