JORDI SALVAT – Torredembarra, 14/12/2020
El 2020 no haurà estat un bon any per al sector del comerç a Torredembarra. Durant els darrers mesos, ha hagut d’afrontar els efectes de la Covid-19, que ha obligat a tancar els establiments durant la primavera més de dos mesos, afrontar una temporada estiuenca més fluixa i, més recentment, els confinaments municipals de cap de setmana. Aquesta inesperada crisi ha arribat quan els comerços no s’havien recuperat del tot de l’anterior, iniciada el 2008, i disposen de menys múscul per afrontar aquesta difícil situació.
DEBILITATS
Estacionalitat
El cap de Projectes i Competitivitat de la Cambra de Comerç de Tarragona, Jordi Cáceres, que està col·laborant estretament els darrers anys amb la regidoria de Comerç de Torredembarra en la dinamització del sector de retail -comerços dirigits al consumidor final-, assenyala que Torredembarra és “un cas típic de municipi turístic”, amb una població censada de poc més de 16.000 habitants i 45.000 de flotant. Aquest teixit comercial depèn sobretot de la demanda de la població de segona residència i, per això, la majoria de facturació es concentra sobretot en dos mesos d’estiu, des de mitjan de juliol fins a mitjan de setembre, tot i que des de Setmana Santa fins al 12 d’Octubre es nota un augment significatiu de les vendes. El regidor de Comerç de l’Ajuntament de Torredembarra, Josep Maria Guasch, ho té clar: “La segona residència és qui salva el comerç de la Torre els caps de setmana i les vacances.”
El president de la Unió de Comerciants, Empresaris i Professionals de Torredembarra (UCEP), Víctor Jimeno, calcula que la temporada d’estiu representa el 40% del total de la facturació de tot l’any dels establiments comercials. Sobre l’estiu 2020, afirma que s’esperava una pitjor temporada i “s’ha salvat amb les segones residències.” Lamenta el tancament i la poca afluència als hotels altafullencs, que també ho han notat. La tardor va ser “prou bona”, segons Jimeno, fins que a l’octubre van tancar bars i restaurants. “Novembre i febrer són mesos dolents i ni el Black Friday ho ha arreglat.
Alta rotació
D’aquesta estacionalitat del comerç torrenc se’n deriva com a principal característica una alta rotació, amb obertures de cara a la temporada d’estiu que baixen la persiana definitivament al cap de pocs mesos. Des de PIMEC Tarragona, Florenci Nieto, assenyala que “tots els anys hi ha un 10% dels comerços que tanquen a finals d’any, però se n’obren entre un 9% i un 11% que compensen aquests tancaments, però que aquest any això no passarà a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.” Guasch comenta que des de l’Ajuntament adverteixen que hi ha moltes persones que es queden sense feina capitalitzen la prestació d’atur i obren una botiga, però a molts els falta un estudi seriós de mercat i això provoca que un alt nombre fracassin i hagin de tancar en pocs anys i algun cop en pocs mesos.
Per la seva banda, Jimeno (UCEP) diu que el comerç de Torredembarra té històricament una gran rotació, amb establiments que obren abans de l’estiu i després de la temporada forta tanquen. Aquests locals no tarden a trobar un altre inquilí que tira endavant un nou negoci. “Hi ha gent que té un concepte equivocat quan veu la gran quantitat de gent que passeja per l’Eix comercial i es pensa que vendrà molt. I no és així”, adverteix Jimeno.
Poques d’ajudes de les administracions
Nieto (PIMEC Tarragona) denuncia la poca ajuda per part del Govern espanyol per afrontar la crisi econòmica derivada de la Covid-19, que per exemple no permet als ajuntaments fer sevir el superàvit de què disposen. Ho contraposa amb Portugal, que ha destinat moltes més ajudes a les petites i mitjanes empreses. Qualifica la situació actual de “molt preocupat”: “Molts comerciants han hagut d’acollir-se a crèdits ICO per tirar endavant i en els propers mesos els hauran de tornar sense que hagin tornat a tenir beneficis. S’hauran d’hipotecar per fer-ho.”
Jimeno coincideix amb Nieto i explica que molts dels membres de la UCEP han hagut de tirar d’estalvis i crèdits, ja que des de l’Estat i la Generalitat no han tingut gairebé ajudes o han estat ridícules, incapaces de cobrir les pèrdues, i només ha estat l’administració local la que ha dedicat algunes ajudes. Per contra, el màxim dirigent de la UCEP assenyala el gran nombre de despeses a les quals han de fer front cada mes per pujar nomes la persiana cada dia: autònoms i seguretat social, IVA, electricitat, gas, aigua, escombraries i lloguer en la majoria de casos. Un 78% té la seu social al municipi i un 53% són autònoms, segons dades de la cambra tarragonina.
Tot això ha arribat just quan els comerços es començaven a recupera de la greu crisi ecoòmica que va començar el 2008 i va provocar que molts comerços de Torredembarra tanquessin i altres arrosseguessin greus problemes que s’han allargat molts anys.
Manca de continuïtat Baix a mar-Eix comercial i manca d’activitat comercial al port esportiu
Cáceres apunta un gran hàndicap a Torredembarra i és que no hi ha una continuïtat entre les dues àrees turístiques del municipi -Baix a mar i l’Eix comercial- i la via del tren és un gran obstacle. Recomana treballar en la millorar d’itineraris per unir les dues zones. Una altra debilitat que apunta Cáceres és la manca d’activitat comercial del port esportiu, cosa que no passa en altres zones d’aquest tipus de la geografia catalana. Port de Torredembarra va ser inaugurat el 1995 i en aquest quart de segle no sabut consoliddat una oferta comercial consolidada en les seves instal·lacions.
FORTALESES
Concentració en l’Eix comercial
La façana comercial de Torredembarra és ben contínua en els dos carrers principals -Antoni Roig, sobretot, i Pere Badia- i carrers i places properes, mentre la resta de vies ofereixen una forta discontinuïtat comercial. El passeig Miramar -antiga carretera N-340- i el polígon Roques Planes són altres zones amb un teixit comercial, encara que més limitat. “El de Torredembarra és un eix comercial molt definit, en una zona amb atractius monumentals”, explica Cáceres. L’Eix comercial de Torredembarra va fer un salt molt importat l’any 2007 amb la peatonalització d’una part important. Des de llavors, els vianants tenen tot el protagonisme al carrer Antoni Roig, plaça de la Font i carrer de la Sort. Durant el mandat passat es va fer una remodelació molt important del carrer Pere Badia, amb l’ampliació de les voreres com a canvi més important, com reconeix Guasch.
Capitalitat comercial
Torredembarra exerceix la capitalitat comercial del Baix Gaià i compta amb un 25% del total del comerç i les activitats econòmiques de la subcomarca. “Torredembarra és l’eix comercial de Creixell, la Pobla de Montornès o Altafulla”, afirma Cáceres. Segons dades de la Cambra de Tarragona actualitzades a setembre de 2020, Torredembarra compta amb 1.374 activitats econòmiques i un 25,62% són comerços. Alguns són establiments amb dues llicències, per exemple tabac i regals. La superfície mitjana dels establiments és superior a la del conjunt de Catalunya. Els establiments comercials de Torredembarra representen el 6% del total de la costa dels municipis de costa del Camp de Tarragona. Josep Maria Guasch adverteix, però, que les campanyes conjuntes amb els altres municipis del Baix Gaià no acaben de funcionar i és un aspecte que caldria millorar els propers anys.
Turisme
Torredembarra és un municipi eminentment turístic i, per això la Cambra de Comerç i l’Ajuntament treballen en una proposta de valor, que combini comerç, oci i turisme. La gran oferta de restauració i la cooperació amb el sector turístic són punts a favor que cal explotar més. El municipi basa el seu turisme en la segona residència, amb una gran quantitat d’aparcaments de lloguer, i de càmping -amb unes 2.500 places disponibles-, que donen una gran rotació al turisme. En canvi, hi ha una manca evident de places hoteleres des de fa molts anys.
Aparcament
Hi ha unanimitat en què l’aparcament és una de les fortaleses de l’Eix comercial de Torredembarra, amb zones d’estacionament properes. Guasch recorda que deixar el cotxe a l’aparcament subterrani del carrer Filadors només costa 60 cèntims/hora i apunta la possibilitat que, amb les compres importants, els comerciants puguin costejar el pàrquing als clients com a mesura per potenciar les vendes. Jimeno també considera que l’aparcament no és un problema pel comerç torrenc, que aquestes darreres setmanes està veient com s’està millorant el pàrquing del Passeig de la Sort, amb l’asfaltatge i reforç de la il·luminació. Igual pensa Cáceres (Cambra de Tarragona) i afegeix que caldria millorar-ne una mica la senyalització.
AMENACES
Tancament d’establiments
Fins al moment, Cáceres apunta que Torredembarra ha resistit força bé la crisi a causa de la Covid-19 i que durant el 2021 es poden veure els efectes en forma de tancament de negocis i un estudi del Departament d’Empresa pronostica que al municipi torrenc aquesta xifra arribi al 15-17%. “Alguns comerços estan funcionant ara en reserva. Amb la crisi de 2008 es van descapitalitzar i aquesta crisi els és molt complicada”, diu.
Nieto (PIMEC), per la seva banda, adverteix de la desertització dels centres de les gran ciutats, com és el cas de Tarragona, en carrers emblemàtics com l’Unió. “Els locals comercials que es lloguen creen riquesa. Sinó, l’economia circular que es trenca, deixa de tenir atracció per les famílies i joves. A municipis d’interior ja està passant”, avisa.
Covid-19
El confinament de la primavera va ser molt dur per als comerços torrencs, però quan va acabar la immensa majoria van tornar a obrir, malgrat algunes excepcions de sectors molt tocats per la pandèmia, com per exemple agències de viatges. El confinament municipal el cap de setmana ha agreujat la situació i un exemple és aquest Pont de la Puríssima, amb poc moviment el cap de setmana i una mica més dilluns, quan ja es podia circular pel país. “La gent de Torredembarra tampoc ha comprat aquí malgrat no poder anar a Tarragona, Reus o Barcelona, només coses de primera necessitat”, explica Jimeno (UCEP). En canvi, Cáceres (Cambra) veu el confinament municipal com una oportunitat per atraure cap al comerç local la gent que els caps de setmana a comprar a municipis com Tarragona o Reus, però han de trobar la manera d’aconseguir-ho.
A més, la Covid-19 ha impedit fer promocions per evitar les aglomeracions de gent, com les fires o promocions com el Fora Stocks o la Shopping night i s’han de conformar aquest Nadal amb campanyes com la Gimcana d’aparadors.
Poca implicació dels comerciants
Guasch lamenta que els cursos gratuïts que organitza l’Ajuntament amb la Cambra de Tarragona des de fa tres o quatre anys, de temàtiques com xarxes socials, e-commerce, anglès o aparadors, compta amb pocs inscrits i mai superen la desena de persones.
La poca afiliació a la UCEP és també un indicador d’aquesta poca implicació, ja que l’organització només aplega actualment uns 80 associats, una xifra estable els darrers anys per les altes que compensen les baixes. Es tracta de menys d’un terç del total d’establiments comercials. “La quota es fa el que es pot i no es pot pujar en un moment com aquest”, afirma el seu president.
Augment dels basars
L’augment de basars -no sempre en mans de migrants- els darrers anys el considera negatiu Cáceres perquè es tracta de comerços indefinits que ocupen llocs emblemàtics i provoquen la pèrdua de valor comercial. A Torredembarra aquests tipus d’establiments representen un 5’4% i un 4,2% de la superfície comercial. El tècnic de la Cambra assenyala que els Ajuntaments poden regular a través de les ordenances municipals establint distàncies mínimes entre els mateixos tipus d’establiments.
Des de l’Ajuntament, Guasch no té clar que la normativa actual permeti limitar la proliferació de basars i verduleries, però el que si que han regulat són els “penjadors” que envaïen la via pública. I és que alguns establiments -i no només basars- treuen el seu producte a l’exterior de manera poc organitzada i regulada, envaint, en ocasions l’espai de passeig tranquil i als negocis adjacents.
Proliferació de locals buits
En els carrers fora de l’Eix comercial es pot observar la presència d’un alt nombre de locals buits, alguns des de fa uns quants anys. En els carrers de l’Eix comercial no n’hi ha tants, però els pocs que hi ha provoquen mala imatge i trencament del continu comercial calent. El carrer Joan Güell i la plaça De la Vila eren espais tradicionalment comercials però els darrers anys han perdut força i hi ha gran quantitat de locals buits.
OPORTUNITATS
Transformació digital
“La transformació digital no és d’avui per demà. En nou mesos de pandèmia hem fet el que hauríem fet en cinc i sis anys. Hi ha hagut un gran creixement de la venda digital i és allò de si no hi ets, no hi ets comptat. La Covid-19 ha evidenciat que molts establiments no estan preparats per afrontar-ho”, afirma Cáceres, que reconeix que cal un esforç econòmic inicial i que l’edat determina habitualment l’interès del comercial per fer aquest salt. Hi ha un procés de canvi del hàbits de consum que s’ha accelerat aquest any amb la pandèmia i Cáceres recomana que cal treballar bé el canal de comercialització i l’on-line és una oportunitat. “No es pot viure com fa 20 anys. Has d’anar a buscar el client i internet i xarxes socials ha de ser coherent amb la teva botiga.”
Jimeno reconeix que entre els establiments torrencs, la venda on-line està poc estesa, ja que cal una inversió inicial molt potent i els és difícil d’afrontar. I més en un moment com aquest. De de PIMEC, Nieto considera que al adaptar-se al comerç electrònic perquè és una tendència imparable i recomana “copiar el millor de les grans plataformes com Amazon.” Guasch aposta per la creació de plataformes de comerç electrònic que apleguin diversos establiments si sols no poden assumir el cost d’aquesta transformació, que funcionen en altres actualment en altres municipis.
Col·laboració públic-privat
Cáceres (Cambra de Tarragona) considera que a Torredembarra li cal apostar per la dinamització del comerç i la suma d’esforços entre els sectors públic i privat. “És un municipi amb un gran potencial, com per exemple els Ranxets o la Fira d’Indians, però a vegades sembla que els comerços no s’ho creguin. Aquesta dinamització s’ha de fer de baix a dalt, que vegin una oportunitat”, assenyala. Guasch també aposta per la col·laboració público-privada, amb una fórmula que ja està funcionant amb èxit en altre països, com és l’aportació de diners per les dues parts per potenciar i fer més atractiu el comerç. L’Ajuntament gestionaria els diners en coordinació amb la part privada.
Actualment ja hi ha una col·laboració entre l’Ajuntament i la UCEP amb una subvenció anual i activitats conjuntes i publicitat, que la Covid-19 ha reduït aquest any. El regidor també defensa la creació fa uns mesos de la web redescobreix.turismetorredembarra.cat, però què està costant molt que els comerços hi participin omplint una fitxa que tenen disponible.
Millora de les habilitats
L’especialització dels establiments i la professionalització dels seus comerciants és un dels punts forts del teixit comercial torrenc segons Cáceres, però recomana millorar algunes habilitats, sobretot les relacionades amb la transformació digital. En els darrers anys, l’Ajuntament de Torredembarra, junt amb la Cambra de Comerç de Tarragona i VAM Consultors, ofereix cursos gratuïts als comerciants del municipi.
Descens del preu dels lloguers
La majoria de comerços de Torredembarra estan en locals de lloguer i representa un cost important a final de mes. Jimeno (UCEP) explica que els preus dels lloguers s’han ajustat els darrers anys, després de l’esclat de la bombolla immobiliària. “Amb la Covid-19 han pogut renegociar lloguers a la baixa. Hem trobat gran majoria de propietaris receptius”, comenta.
Des de l’Ajuntament, Josep Maria Guasch, coincideix en aquesta baixada dels lloguers durant la Covid-19, ja que els propietaris han preferit reduir els seus ingressos abans d’arriscar-se a quedar-se amb el local buits, ja que en els carrers que no són de l’Eix comercial abunden els cartells de locals tancats en venda o lloguer.
