JOSEP SÁNCHEZ – Torredembarra, 20/10/2020
Igual que en molts altres aspectes de la nostra societat, la pandèmia de Covid-19 també ha afectat l’activitat que es feia al centre que la Fundació Onada té al polígon industrial de les Roques Planes. Allà atenen habitualment unes quaranta persones amb capacitats diferents, que durant el període més sever del confinament no van poder assistir al centre. Ara, amb l’inici del nou curs, han reprès l’activitat adaptant-se a la situació sanitària actual. La tornada ha estat “diferent”, com reconeixen els mateixos usuaris. La nova normalitat també ha arribat a l’Onada.
Al març, la declaració de l’estat d’alarma va obligar a aturar l’activitat del centre i els seus usuaris van haver de confinar-se a les seves respectives cases. Van ser unes setmanes difícils, però que van intentar portar de la millor manera possible fent activitats amb la família. “A casa buscàvem exercicis al YouTube i fèiem estiraments”, comenta l’Elena, que reconeix que “els primers dies van ser els més difícils, però després ens vam acostumar una mica”. Trencaclosques, passatemps o jocs en dispositius electrònics van ser alguns dels recursos que van utilitzar els usuaris de l’Onada per ocupar el temps a casa, a més d’ajudar a les tasques de la llar. “Jo donava un cop de mà a la mare”, explica en Rafael; mentre que el Mehdi assegura que també va aprofitar per “ordenar l’habitació” i que també sortia sovint a comprar.
Durant les setmanes més dures de l’estat d’alarma, la família de l’Onada va mantenir el contacte per vies telemàtiques. Fins i tot van fer un vídeo per explicar com passaven el confinament (i que podeu recuperar al nostre canal de YouTube). A més, quan es van començar a aixecar algunes restriccions, des del centre van posar en marxa les passejades terapèutiques, en què un monitor anava a buscar un usuari a casa seva i sortien a fer un tomb.
Al juliol, ja es va reprendre l’activitat al centre, però parcialment i només van assistir-hi una part dels usuaris. L’agost el van aprofitar per gaudir de les vacances i, fins i tot, alguns d’ells van poder viatjar. Per exemple, la Saray va ha la família de la seva mare: “No eren tan estrictes com el meu pare i vaig poder sortir una mica.” L’Andrea va passar uns dies al poble de la seva mare, a la província de Terol, on “hi havia poca gent comparant-ho amb anys anteriors. Va ser diferent, però vaig estar bé”. El Mehdi, en canvi, no va poder viatjar al Marroc, d’on és originària la seva família, perquè la frontera estava tancada.
Després del confinament i les vacances d’estiu, al mes de setembre, l’Onada per fi reprenia la seva activitat amb certa normalitat. Així i tot, els canvis respecte al curs passat són importants. Per exemple, en entrar al centre es pren la temperatura dels usuaris i aquests es renten les mans. A més, s’han dividit en tres grups que no tenen contacte directe entre ells, porten mascareta i respecten les distàncies de seguretat. “Al principi ens va costar, però de mica en mica ens hem anat acostumant”, comenta el Mehdi. Per la seva banda, el Rafael afegeix que, malgrat les restriccions, “aquí em distrec i m’ho passo bé”.
Ara, la major part del temps el passen a les sales més grans que hi ha a les instal·lacions del centre, on és més fàcil respectar les distàncies. Això sí, des de la Fundació Onada intenten mantenir la majoria d’activitats que feien abans, com per exemple ioga, estiraments, manualitats o mandales, entre d’altres. De mica en mica també reprenen les sortides del centre per anar al pàdel, al pavelló o a caminar, però en grups més reduïts, així com les col·laboracions amb la Biblioteca Mestra Maria Antònia o la Farmàcia Cogul. “Passem molta estona a les instal·lacions, però intentem anar activant els voluntariats individuals. Anem amb molt de compte, però volem fer com més activitats millor”, comenta la Míriam Valls, la monitora que s’encarrega d’un dels grups, que també afegeix que al centre estan “molt contents de com els nois i noies s’han adaptat als canvis. Segueixen tenint ganes de venir i respecten totes les normes”. També destaca la bona col·laboració de les famílies i els voluntaris.
Això sí, hi ha algunes activitats que no s’han pogut reprendre, com per exemple les visites a la residència de la Fundació Pere Badia o les sortides que fan fora de Torredembarra. Tampoc es farà el Vermut Electrònic que s’organitzava a principis de desembre coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional. L’Elena assegura que les colònies és una de les coses que més li agradaria tornar a fer aquest curs i també tornar a sortir a caminar amb els voluntaris. Però si hi ha una cosa que tots els usuaris troben a faltar és poder estar junts sense restriccions ni distàncies de seguretat. La Tània, per exemple, té clar què és el primer que voldrà que facin quan tot això acabi: “Abraçar-nos.”
Foto: Alguns dels usuaris al taller de la Fundació Onada a Torredembarra. / JOSEP SÁNCHEZ
