JORDI SALVAT – 7/7/2002
Llicenciat en Medicina i Cirurgia, Josep Mercadé i Orriols (Torredembarra, 1957) compta amb una àmplia experiència en la gestió sanitària, tant al sector privat com al públic. Va ser director dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre primer i després, dels del Camp de Tarragona. Fa tres anys que dirigeix l’Hospital del Vendrell, des d’on ha viscut en primera línia la pandèmia de la Covid-19.
En quin moment va veure que la pandèmia de Covid-19 tindria la dimensió que ha tingut finalment?
L’Hospital del Vendrell vam ser el primer lloc del Camp de Tarragona on vam tenir casos. Vam començar a inicis de març amb una ciutadana russa que estava passant uns dies a casa de la seva filla a Sitges i va fer cal a l’Hospital del Vendrell. A partir d’allí van anar arribant casos d’una manera ràpida. El creixement va ser molt sobtat i ens vam haver d’adaptar a aquesta situació insospitada. No ens esperàvem que la malaltia arribés amb la virulència amb què va arribar.
Hi va haver algun moment en què vau patir per la saturació d’un hospital com el del Vendrell?
Va haver-hi uns dies que sí. Teníem l’hospital ple. Vam arribar a tenir setanta malalts de Covid-19 sobre un cens de cent llits. Havíem de tenir els malalts aïllats i això ens comportava molts problemes. Només vam traslladar els malalts que eren subsidiaris d’anar a l’UCI o que patien una situació per la qual necessitaven una vigilància més estricta. Primer a Santa Tecla, i quan ja estava ple, a altres hospitals, com Joan XIII, el Sant Joan de Reus o centres de Barcelona.
Hem vist que les dades d’incidència de la malaltia han estat molt diferents a l’àrea metropolitana de Barcelona que al Camp de Tarragona. A què creu que és degut?
En zones com l’àrea metropolitana hi ha més aglomeracions, més contactes entre gent de diferents orígens, i això afavoreix la transmissió. Nosaltres vam tenir diversos malalts de l’Anoia i també de la corona metropolitana perquè molta gent té la segona residència al Baix Penedès.
La darreres dades del Departament de Salut donen 59 casos positius i uns 400 de sospitosos a Torredembarra. Aquestes dades són fiables o les hem d’agafar amb pinces?
Són bastant fiables, però, entre els sospitosos, hem de diferenciar entre els que no van passar proves PCR i els que sí. Els que ho han passat asimptomàticament se’ns han escapat i als que ho passaven al domicili amb símptomes no els fèiem la PCR perquè no en teníem.
Actualment veu un relaxament a l’hora de prendre mesures per evitar el contagi?
Jo diria que en general hi ha un relaxament excessiu. La gent va complir molt bé el període de confinament a casa seva, però ara caiem en algunes actituds i comportaments que no són del tot desitjables.
El rebrot l’hem de donar per descomptat i només tenim el dubte de quan arribarà, o el podem evitar d’alguna manera?
La manera d’esquivar-lo és mantenir les distàncies de seguretat, posar-se la mascareta quan estàs a prop d’una persona de forma continuada en un lloc tancats i ser escrupolosos amb la higiene. De rebrots ja en tenim ara, que és el que esperàvem: petits focus i que els puguem controlar d’una manera efectiva La segona onada ningú sap si arribarà o no. Hi ha opinions per a tots els gustos. Com moltes coses d’aquesta malaltia que no sabem.
Aquest és un dels hàndicaps que tenim davant aquesta malaltia, el desconeixement?
Hi ha molts factors de la malaltia que desconeixem. Recentment parlava amb el pneumòleg de l’hospital i em comentava que hi ha grups que treballen amb la hipòtesi que el virus està més temps a l’aire del que es deia en un principi. I per això és molt important evitar els llocs tancats. Al començament es van fer molts tractaments empírics sense saber si serien efectius o no i alguns s’ha vist que no eren eficaços i altres que sí.
Quan calcula que tindrem una vacuna?
Un any segur que passarà, abans no surtin resultats dels diferents projectes que estan en marxa. El més aviat possible podria ser la primavera de l’any que ve.
Mentrestant, el sistema sanitari està preparat per afrontar una nova onada potent de Covid-19?
Ara tenim més coneixements dels que teníem abans. I el cribratge de persones positives es fa millor que abans. No teníem els tests PCR tan a l’abast com ara. A tothom que entra a l’hospital, ara se li fa un test PCR. Els tractaments també seran més eficaços si arriba el cas. Si hem d’afrontar una segona onada, en línies generals, estem més preparats del que ho estàvem abans.
Quin ha estat el paper dels CAP com el de Torredembarra i consultoris com els que hi ha en cada municipi en la lluita contra el coronavirus?
Els consultoris i els CAP són llocs on conflueix mota gent i vam veure que una mesura eficient per evitar la transmissió és que la gent no anés d’entrada al cap sinó a partir d’un contacte telefònic previ i tancar-ne alguns, que progressivament es van reobrint. La primària és el primer nivell de l’assistència mèdica i, per tant, són importantíssims a l’hora de determinar si una persona és sospitosa de coronavirus i què fer en aquest cas.
Anar al metge, al CAP o al consultori ha can· viat molt.
Sí, això és un dels aspectes que més sorprèn a la gent, que estava acostumada a anar al CAP per qualsevol cosa i ara s’intenten evitar totes aquelles coses que es poden fer per via telefònica. Parlar amb el pacient, preguntar-li els símptomes, valorar el que t’explica, i a partir d’aquesta primera conversa telefònica llavors es decideix quina mesura prendre i si cal que vingui a l’hospital. A l’Hospital del Vendrell estem fent un 40-50% de visites telefòniques.
Mirant enrere, que creu que s’hauria pogut fer millor en la gestió de la pandèmia?
Un deu per la dedicació dels que treballen a l’hospital. Tothom hi va posar el coll i ningú es va arronsar, amb la gent patint molt i exposant la seva vida davant una malaltia desconeguda i molt greu. Pel que fa a organització vam patir molt pel que fa als EPI, perquè no ens esperàvem aquesta allau i quan va arribar l’hora de comprar material ningú te’n centralització a Madrid, la Guàrdia Civil va arribar a requisar partides que ja estaven compromeses amb algun hospital. I això va complicar poder disposar de material amb cara i ulls. I aquí ve la segona part positiva de la situació, que és la solidaritat de la gent, que es va abocar a ajudar en el que podia. Et portaven mascaretes fetes per grups de dones, entitats…, a més d’empreses que també ens van donar material.
A nivell personal quina conclusió en treu, d’aquests mesos tan intensos?
Mai pensava que viuria una situació tan colpidora com aquesta, veient companys ingressats i, fins i tot, algun que va morir. A l’Hospital del Vendrell vam tenir la desgràcia que es va morir un company nostre de 50 anys sense cap patologia prèvia. No vam poder fer res per salvar-lo. La majoria de persones que han mort de Covid-19 eren persones grans, però també han mort persones joves.
Esperem que en una propera entrevista puguem donar aquesta situació com a superada.
Sí, que hagi estat un malson. Esperem que trobem la clau per evitar situacions com aquesta que hem viscut, malgrat les prediccions que alguns fan que això només és el començament i que hi haurà més virus que mutaran a causa de les condicions climàtiques i els canvis que es produeixen al món. En certa part, crec que hi ha influència del medi ambient, de la manera de viure. Espero que això ens faci reflexionar que hem de viure d’una altra manera i evitar tocar la natura tan com puguem perquè si no sorgeixen aquests microorganismes davant dels quals no estem preparats.
Foto: CAROL CUBOTA
