Gairebé el 75% d’oficines bancàries de Torredembarra ha tancat en només set anys

JOSEP SÀNCHEZ

Dos de cada tres sucursals bancàries que hi havia a Torredembarra l’any 2013 han tancat portes només set anys després. Si aleshores es comptabilitzaven al municipi una quinzena d’oficines, avui dia només en queden quatre. És el mateix nombre d’entitats que hi ha ara representades, mentre que fa set anys n’eren deu. Aquest descens s’explica pels profunds canvis que ha patit el sector bancari a conseqüència de la crisi econòmica de la darrera dècada i pels nous models de negoci que han anat implementant de manera gradual els bancs que han sobreviscut a la crisi.

Si ens remuntem dos anys enrere, el 2017, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la CEPTA, ja feia un anàlisi de l’evolució del sector bancari des de just abans de l’inici de la crisi i fins aquell moment. Concretament, entre 2006 i 2017, el nombre de sucursals al conjunt de la demarcació s’havia reduït en un 43%, passant de 781 a 447. En aquest mateix informe, la CEPTA llançava la predicció que la dinàmica d’ajust pel que fa al nombre de sucursals encara seguiria un temps més i amb un 10 o el 15% addicional.

Dos anys després, sembla que el temps ha donat la raó a la patronal. Si agafem el cas de Torredembarra, els principals moviments empresarials del sector bancari en els últims anys -l’absorció de Catalunya Banc (CX) per part del BBVA, o l’adquisició de Banco Popular per part de Banco Santander- han implicat el tancament de dues oficines més al municipi. A més, en les últimes setmanes també hem assistit a la reducció d’oficines de CaixaBank, passant de tres a una.

En les últimes setmanes hem assistit a la reducció d’oficines de CaixaBank, passant de tres a una

En aquest darrer cas, en els últims mesos va quedar temporalment tancada l’oficina del passeig de la Sort per les obres que s’han fet de reforma per crear un dels nou models de sucursal, una oficina Store. Això va provocar una major afluència de clients a la seu del carrer Filadors, que és la que ha tancat definitivament pocs dies abans d’acabar el 2019 una vegada es van acabar aquests treballs de reforma. A més, des del 9 de gener, l’oficina que hi ha a Baix a Mar ha quedat fora de servei, encara que en aquest cas es manté el caixer automàtic.

Des de CaixaBank, la directora d’Àrea de Negoci del Vendrell, Maica Jané, explica que aquesta reestructuració s’emmarca en el desplegament del seu pla estratègic, segons el qual volen oferir “una atenció més especialitzada en horari ininterromput”, convertint les oficines en “un lloc d’assessorament on hi ha un especialista per a cada sector, com banca privada o pimes”. A més, han implantat un sistema de cita prèvia “molt ben valorat pels clients”. Es tracta d’una estratègia que respon als nous comportaments dels clients; i és que els seus estudis mostren que només un 5% del total d’operacions del banc es fan a través d’oficina. Això sí, des de CaixaBank remarquen que no volen deixar a ningú desatès. “La gent gran és la que més pateix els canvis. A qui no pot, sempre se l’acompanya. A Torredembarra tenim uns 12.300 clients i amb aquesta oficina Store apostem pel territori”, remarca Jané.

Després dels darrers ajustos del sector, avui dia a Torredembarra queden quatre oficines. Són les del BBVA i el Banco Santander al carrer Antoni Roig, i les de CaixaBank i el Banc Sabadell, al passeig de la Sort. Aquests dos carrers han estat tradicionalment els eixos on s’han concentrat les entitats bancàries amb seu a Torredembarra. De les 15 sucursals que hi havia el 2013, cinc estaven al carrer Antoni Roig: el Banco Santander, el Banco Popular, una oficina de Catalunya Caixa, Caixa Penedès i Banesto. Quatre més es trobaven al passeig de la Sort: les actuals de CaixaBank i el Banc Sabadell, a més de l’oficina principal del BBVA i també la de Bankia, a l’inici de l’avinguda Catalunya. El BBVA i CaixaBank també tenien seus al carrer Filadors; i a Baix a Mar, a la plaça d’Antoni Roig i Copons hi havia sucursals de CaixaBank (la que ha tancat ara) i de Catalunya Caixa. El mapa de les oficines bancàries del 2013 es completa amb un tercer local d’aquesta última entitat al carrer Pere Badia, a més de l’oficina de l’aragonesa CAI, la Caja Inmaculada, a l’avinguda dels Garrofers.

Prèviament també havien tancat o havien canviat de propietari fruit de les operacions de compra i fusió entre entitats d’aquells anys les oficines de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, la CAM, o Caixa Terrassa, integrada després a UNNIM i absorbida finalment pel BBVA. Entre 2013 i 2014 van tancar a la Torre sis oficines i després hi va haver una certa estabilitat pel que fa al manteniment de sucursals fins que en els últims anys, l’oferta s’ha acabat de reajustar.

Francesc Sabater, secretari general adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC), afegeix una altra perspectiva a l’eliminació d’oficines bancàries: la destrucció de llocs de feina. L’any passat van negociar un ERO amb CaixaBank que afectava unes 2.000 persones. “La dinàmica d’entrar en una oficina com si fos un forn de pa s’ha acabat. Aquest model és insostenible. No és una novetat que estigui passant això, els bancs han anat preparant el camí per una manera de treballar diferent potenciant els caixers i la banca digital”, assegura Sabater. Afegeix que aquesta reducció de les oficines també afecta “ a nivell de promoció interna, perquè, per exemple, les possibilitats de ser director o sotsdirector es redueixen”.

“La dinàmica d’entrar en una oficina com si fos un forn de pa s’ha acabat. Aquest model és insostenible”

Un dels sectors que observa amb cautela aquest tancament de sucursals és el del comerç, encara que, des de la Unió de Comerciants, Empresaris i Professionals de Torredembarra, la UCEP, asseguren que és una tendència que no els afecta gaire. Així ho explica el president d’aquesta associació, Víctor Jimeno, que creu que en els últims anys, els hàbits dels clients han canviat molt i que ara, per exemple, es paga més amb targeta, fet que permet no dependre de buscar un caixer per treure efectiu. “Fins i tot per imports petits, ara la gent ho utilitza molt. Gairebé diria que més que l’efectiu”, assenyala.

Hemeroteca

Tweets recents

Share This