REDACCIÓ / JORDI SALVAT
Aquest diumenge, 29 de desembre, ha mort Ana Marín, qui va ser la primera regidora que va tenir l’Ajuntament de Torredembarra. Nascuda a Tarragona, des d’inicis dels anys noranta residia a Torredembarra. Com a cap de llista del Partit Popular, Ana Marín Ceballos es va convertir en regidora el 1999 i va mantenir la seva acta fins el 2007. Va formar part dos cops del govern torrenc, amb els convergents Santiago Segalà (1999-2000) i Miquel Àngel Lecha (2003-2004). Professionalment es va dedicar a la publicitat i va cofundar el 1993 amb el seu marit, Antoni Vilà, el mensual d’informació local Torredembarra al Moment, que el 1997 va esdevenir el Diari de la Torre.
L’equip del Torredembarra Actualitat s’uneix al condol per la mort d’Ana Marín i acompanya en el sentiment de tant sensible pèrdua a familiars i amics. Per recordar la seva figura recuperem el retrat que l’octubre de 2012 va publicar al Diari de la Torre en la seva secció Torrencades Jordi Salvat, director del Torredembarra Actualitat.
Ana Marín: la primera regidora torrenca
Torredembarra va haver d’esperar fins l’any 1999 per veure una regidora asseguda al ple municipal. Dues dècades de democràcia amb una política local protagonitzada només per homes. Ana Marín, cap de llista del Partit Popular, en va ser la primera regidora. Va viure vuit anys molt intensos en el Dragon Khan de la política torrenca, passant per govern i oposició, veient caure dos alcaldes i alternant-ho tot amb la seva feina, la de comercial del Diari de la Torre, el degà de la premsa local del municipi.
Ana Marín Ceballos va néixer a Tarragona, on ara està el Corte Inglés. Llavors hi havien les Cases dels Mestres. El seu pare ho era, de mestre. L’Ana ha treballat sempre, des de ben jove, com a comercial, en diferents sectors, i ho ha combinat amb la vida familiar. Només va deixar de treballar quan els fills eren molt petits. Després hi va tornar, fins fa un any i escaig, quan es va jubilar.
Marín va conèixer Torredembarra recorrent els seus carrers i els seus comerços com a comercial del setmanari Claxon. Hi va haver un moment que es van adonar que passava més hores al municipi torrenc que a Tarragona, on hi vivia. Anava a la perruqueria a Torredembarra. Comprava al mercat a Torredembarra. Passejava per Torredembarra. I ella i el seu marit van decidir buscar un pis a la localitat. Quan el van trobar, al Passeig de la Sort, van venir-hi a viure. Van arribar a la nova llar el 1991, just la nit que s’acabava de signar el pacte pentapartit que desplaçava Celestí Salort de l’alcaldia de Torredembarra, tot i ser el candidat més votat en aquelles històriques eleccions. Ella, militant del PP de Tarragona, ja estava informada d’aquest canvi polític tan transcendental pel municipi.
L’Ana i el seu marit, l’Antoni Vilà, van engegar llavors el Torredembarra al Moment, una publicació mensual impulsada pel Grup Claxon i dedicada íntegrament a un poble que anava esdevenint ciutat. La primera pedra i la inauguració del port, el récord Guiness de la senyera o la construcció de la depuradora municipal són algunes de les grans notícies d’aquella època. Després d’unes mesos a la cadena de publicacions Arreu, l’estiu de 1997 naixia el Diari de la Torre, una publicació impulsada pel tàndem Vila-Marín, aquest cop sense cap gran grup de comunicació darrera. D’històries i anècdotes en poden explicar moltes, incloent intents de segrest de la publicació des de l’alcaldia. O també aturar unes hores la impressió per incloure una esquela gratuïta d’un familiar d’un bon amic. Dues cares de la mateixa moneda. L’Ana enumera tres claus perquè una publicació gratuïta local tingui èxit: que es reparteixi bé, ser al carrer el dia que el lector l’espera i la veracitat de les notícies. Apuntat queda.
El 1999 és un any de canvi en la vida de l’Ana Marín. Vinculada des de feia molts anys al PP, de l’època de Manuel Fraga liderant Alianza Popular, quan va arribar a Torredembarra va començar a militar a l’agrupació torrenca i en les eleccions del 1995 ja va ocupar el tercer lloc de la llista popular. Quatre anys després va ser escollida candidata a l’alcaldia i es va convertir en la primera regidora de la història de Torredembarra i membre del govern al costat dels sis regidors de CiU. Va assumir la regidoria de Sanitat i assenyala que va ser una experiència dura en un govern on estava molt sola. El pacte va durar menys d’un any i poc després que Marín abandonés el govern, Santiago Segalà va presentar la dimissió com alcalde i el número dos convergent, Miquel Àngel Lecha, va ser escollit nou alcalde. Aquells van ser dies molt intensos, de fortes pressions i va decidir marxar uns dies al seu refugi pirinenc per allunyar-se de la voràgine política torrenca. Amb Lecha de batlle, ella va restar a l’oposició i van ser ERC i PSC els nous socis convergents.
Tres anys després va tornar a ser cap de llista popular i després d’unes intenses negociacions es va incorporar al govern en un pentapartit (CiU, PP, GIT, ADMC i VUT) que tampoc no va durar. Marín explica que l’ambient en aquell executiu es va tornar irrespirable per l’enfrontament de dos dels seus membres i va acabar explotant. Ella va tornar a l’oposició, fins que el 2007 va deixar la política activa tot i continuar com a militant de base. Continua creient en el PP i està convençuda que ens traurà de la greu crisi econòmica actual. D’aquell segon pas del govern en guarda bon record de quan va estar al capdavant del Patronat Municipal de Turisme i del bon equip que va formar amb els tècnics de l’àrea, impulsant activitats com la Diada del Bull.
Com es compagina la política i una feina com la de comercial d’un periòdic local? La recepta d’Ana Marín era repartir la jornada. Pel matí es dedicava a l’Ajuntament i a la tarda, al diari, excepte quan tenia un ple. Parlant amb l’Ana, queda clar que enyora més trepitjar el carrer i anar pels comerços de Torredembarra buscant i renovant la publicitat del Diari de la Torre que els plens municipals i la vida política. Afirma que pesen més els bons records que els dolents i que ha fet molts més amics que enemics. La cirereta del pastís ha estat aconseguir la continuïtat del Diari de la Torre després de la seva jubilació i la del seu marit. Reconeix que ara l’espera més que abans cada número de la publicació de la premsa local torrenca. I gaudia de la merescuda jubilació entre Torredembarra i el Pirineu, sense les obligacions del Diari de la Torre i la política local.
FOTO: Jordi Salvat
