RUTH TROYANO
A principis de 2025 començaran les obres de rehabilitació a La Fàbrica de la Transició, al Catllar. Fa 7 anys que el belga Mattieu Lietaert, expert en habitatge cooperatiu, hi va fixar la mirada i seguidament un grup de famílies d’arreu es va enamorar d’aquest complex que en els propers mesos les ha d’acollir. D’antiga fàbrica de paper i teixits a un espai on conviure i repensar la vida i la relació amb l’entorn i la comunitat. El declivi de l’equipament arriba quan es construeix l’embassament del Catllar i l’espai es queda sense subministrament d’aigua. De fet, l’últim ús registrat és un sostre per a temporers de la garrofa i de l’oliva. El procés administratiu per adaptar i acceptar els immobles fa temps que va, però en els últims mesos s’ha accelerat. Hi ha pendents permisos de subministrament d’electricitat i aigua i s’està tancant el pressupost amb la constructora. Tot fa pensar que les màquines podran entrar-hi ja l’any vinent i mentrestant els membres de la cooperativa han començat a netejar l’espai exterior i a plantar-hi arbres. “Volem que la fàbrica torni al poble, que estigui oberta perquè els veïns hi vinguin a passejar o a fer un cafè a la cuina comunitària”, comenta Sergi Albarran, membre de la cooperativa. “Tindrem hort però no es planteja com un espai d’autosuficiència. Sumarem el talent de sòcies que tenen expertesa en la recuperació d’horts i vinyes abandonades i permacultura”, avança.
Les primeres famílies interessades, constituïdes en cooperativa, van posar 20.000 euros cadascuna per comprar la finca quan encara no sabien si hi podrien crear immobles. Avui ja només queden 5 unitats lliures de les 20 que contempla el projecte de cohabitatge. Els residents fan un pagament inicial en funció del pis que habiten i una aportació mensual per a l’ús de les instal·lacions compartides. El projecte divideix l’espai en immobles privats (40%), espais comuns (30%) amb biblioteca, cuina comunitària i sales multifuncionals i espais de treball (30%) que també són oberts a no residents. “El projecte ha de ser de les famílies i ha anat evolucionant des dels inicis. Amb les reunions periòdiques anem perfilant tots els detalls”, recorda Albarran. Fa pocs dies compartien a les xarxes socials que estaven revisant els espais comuns de la planta baixa per donar més metres al coworking. “Ha vingut i ha marxat gent interessada, perquè així com ha madurat el projecte, també han canviat les motivacions i els interessos personals”, diu. La selecció de residents és acurada, amb entrevistes tant virtuals com presencials. “Cal passar un procés d’enamorament mutu durant un o dos mesos. Hem de tenir una visió compartida i ens hem de sentir còmodes els uns amb els altres. Hi ha d’haver feeling”.
A La Fàbrica de la Transició no volen posar portes al patrimoni que recuperen, sinó compartir-lo. “Els avantatges del cohabitatge són evidents a nivell econòmic però el més substancial no és això. No oferim un lloc per viure sinó per conviure, per passar temps junts, per ajudar-nos, també a entendre el moment i el món en què vivim. Es tracta de compartir recursos, experiències i moments vitals molt diferents que van de la infantesa a la jubilació”, resumeix Albarran. També volen contribuir a cohesionar el territori que delimita el riu Gaià: “Hi ha molta feina a fer i hi som per tot allò que faci falta. No tenim experiència en cooperativa d’habitatge però sí en cooperatives de treball, de compra i culturals… Després de la nostra experiència, també ens oferim a replicar l’habitatge cooperatiu on calgui perquè calen més iniciatives socials així”. “El Baix Gaià és el gran desconegut del sud d’Europa, hi ha patrimoni viu i gent activa. Sempre hi descobrim espais i batecs nous. Hi ha un vincle personal i emocional molt gran de tots els qui hi vindrem a viure”, confessa Albarran. I des de l’habitatge també el volen fer constar amb fórmules noves que miren les oportunitats de les més velles.
Foto: Uns de les visites per conèixer el projecte de cohabitatge al Catllar. / FÀBRICA DE LA TRANSICIÓ.
