RUTH TROYANO
Diu el diccionari que espigolar és collir els fruits que han quedat al camp després de la collita general. Des de fa 10 anys, la Fundació Espigoladors desenvolupa aquesta paper a Catalunya amb la voluntat de reduir les pèrdues alimentàries però fent-ho de forma transformadora. Deriven a entitats socials aliments en bon estat i de temporada que el pagès ha desestimat per qüestions de preu o d’estètica. Es recullen amb mans voluntàries.
“A Tarragona vam començar just abans de la pandèmia. Ens trucaven els productors de cítrics de les Terres de l’Ebre; els preus estaven enfonsats amb l’entrada de producte de fora de la UE. En el cas dels cítrics, si no reculls el fruit del camp, no tens collita l’any següent. Necessitaven algú i nosaltres vam fer aquesta tasca”, explica Dani Martínez, delegat territorial d’Espigoladors. Per aquesta modalitat s’hi van interessar també pagesos de Cambrils i Riudoms i amb l’increment de la demanda no sortia a compte viatjar des de Barcelona que és on va néixer la Fundació, de manera que es va obrir una delegació a Tarragona.
Les Terres de Gaià també estan compromeses amb les espigolades. Ho fan empreses privades i ajuntaments. “Horta Blanch és el productor estrella al Gaià. Ens truquen per avançat i tenim marge per organitzar-nos i convocar els voluntaris per fer les espigolades. Són conscients de la importància de la sostenibilitat i de l’aprofitament alimentari i hi hem collit diferents tipus de cultius, com ara raves”, explica Martínez. “Horta Blanch també col·labora en la definició del projecte que compartim amb la Diputació de Tarragona i que consisteix a crear una eina digital per millorar l’eficiència de les espigolades i el trànsit del producte fresc del camp a les entitats socials”, afegeix.
Espigoladors promou també el projecte Urban(eat) que explora el potencial alimentari dels fruits de l’arbrat urbà. En aquest cas col·labora amb les administracions locals i amb el consistori de Torredembarra ho ha fet en diferents ocasions. L’última ha estat una espigolada de moreres situades al carrer de l’Àncora, però també se’n va fer de taronges amargues al pati de l’Escola Antoni Roig, de les quals se n’ha creat una melmelada. Diu Martínez: “Els ajuntaments acostumen a fer una poda dràstica de l’arbrat perquè la idea és que tingui usos decoratius, de refugi climàtic i ambiental, de manera que la col·laboració que hem encetat vol explorar la possibilitat de fer-los productius, reaprofitar-ne els fruits, aplicar-hi l’I+d i crear productes nous amb l’obrador d’inserció laboral propi es im-perfect o d’externs”.
També es podria fer amb les oliveres, els llimoners, els ametllers, els pins pinyoners i els garrofers. “Així evitaríem que les entitats socials haguessin de comprar productes alimentaris bàsics i els podrien invertir en altres necessitats i per altra banda estaríem realitzant accions de sensibilització a través d’espigolades inclusives i comunitàries a pobles i ciutats”, remarca Dani Martínez. Les properes espigolades a les comarques de Tarragona seran de carxofa de final de temporada i de patata. Aviat començarà la recollida del carabassó, que és molt productiu, i també la fruita d’estiu com el préssec.
“Avui encara no hi ha sancions ni regles clares, però amb l’aprovació de la Llei contra el malbaratament alimentari els pagesos hauran de tenir un pla de prevenció de pèrdues. L’espigolada té valor no només per la possibilitat de gestionar els excedents, sinó especialment pel benefici social que comporta”, resumeix el delegat territorial. I es lamenta: “El camp s’està quedant molt més del que es podria donar a les entitats socials. Està clar que espigolar és una acció altruista per sembrar vida.
Foto: Espigolada de carxofes, una hortalissa molt estès al litoral català. / JORDI GATELL / CORDEGAT
