TRINI HUGUET – La Riera de Gaià, 13/12/2022
Falten poques hores perquè es faci fosc a la Riera de Gaià. Com cada any i en la majoria de poblacions, la canalla del poble està impacient perquè els Reis Mags passaran a la nit a deixar regals si s’han portat bé. Els nens i nenes rierencs, però, estan esperant que marxi la llum del sol per un altre motiu.
En una de les cases del carrer Pau Casals les criatures de la família o de cal Martí, entre ells hi ha el Pau i la Teresa Plana Díaz, es reparteixen en manats l’espígol sec que han recollit durant el novembre i el desembre amb la supervisió del seu onclu Jordi Plana. Aquest any en tenen menys perquè no ha plogut prou i ha fet que en trobessin menys i més curt. Tot i això, estan d’allò més il·lusionats per cremar les falles d’espígol i que els Reis en sentin la seva olor i portin més regals.
Cremar espígol una tradició d’origen desconegut
A la Riera es fa aquesta tradició des de fa molts anys, tants que no té una datació d’inici. Tanmateix, articles i estudis com: La Crema de l’Espígol en la Nit de Reis de Jordi Rius i D’espígol les flames, una nit penells del mateix autor i Pau Plana, pare dels dos nens de cal Martí, ens expliquen que hi ha diverses teories. Per exemple, un ritual antic de purificació o una celebració del solstici d’hivern. Ara bé, el que crida més l’atenció és que la Riera és un dels pocs pobles de Catalunya que encara crema espígol durant la nit del 5 de gener i a més els seus habitants anomenen falles als manats que fan amb aquesta planta. Rius destaca que hi havia pobles com Siurana o Albarca que també cremaven espígol, però la tradició es va perdre perquè no hi havia infants als pobles per seguir-la. De fet, a la Riera gairebé va passar a final dels anys 90, però gràcies a l’Esplai Campiquipugui, amb persones com la Noèlia Díaz, mare de la Teresa i el Pau, o altres associacions com la de pares es va mantenir fent sortides col·lectives i accions de repoblació d’espígol.
“Ara les coses són diferents”
En un principi l’espígol es collia entre amics i competien a veure qui en tenia més i qui en podia cremar més, en Jordi Plana explica: “Cadascú havia d’anar al seu rollo, que en dèiem, cadascú se sabia la seva zona i vigilaves que no t’ho prenguessin”. Ell com molts rierencs han passat la seva experiència a la Tresa i Pau Plana: “Allà on va la canalla també és un lloc que fa molts anys que es va abandonar i que ningú diria que si fa espígol i els hi dic: “no ho digueu a ningú que llavors us el pujaran a prendre””. Aquells nouvinguts a la Riera o que no saben on trobar espígol opten per anar amb les associacions del poble. Aquest pas de ritus familiar a col·lectiu també ha passat en el moment de la crema de les falles. En Jordi assegura: “Ara les coses són diferents, ara sembla que tot sigui més organitzat, abans cadascú cremava a casa seva i qui en tenia força anava a córrer pel carrer”. De fet, la Noèlia Díaz també comenta: “Quan jo ho cremava anava amb els amics, però no tinc tant el record de quedar-me davant de casa de meva”. Ara els seus fills cremen davant de casa els seus avis i de l’onclu Jordi. També, des de fa uns anys, és costum anar a cremar les falles d’espígol a la plaça amb altres famílies i esperar l’arribada dels Reis.
Olor d’espígol cremat
El Pau i la Tresa Plana Díaz van néixer a Lleida, però cada any baixen a la Riera per cremar i celebrar la nit de Reis. Quan descriuen als seus amics què és cremar espígol se senten: “Orgullosos i especials perquè quan ho expliques la gent se sorprèn”. Als més grans aquests sentiments també els afloren. De fet, ho acostumen a fer quan se sent olor a espígol i més si s’està cremant. Els que són lluny durant l’any com la Noèlia explica: “Quan vam venir a Lleida tots en volíem tenir perquè és una cosa identitària de la Riera i és molt nostre. A en Jordi l’olor el fa tornar anys enrere quan era petit i competia a veure qui cremava més espígol. De fet, tots acaben admetent que un cop cremes espígol, mai en deixaràs de cremar.
Gràcies a Antonio Vidal, de ca l’Argelí, per ensenyar-me aquesta tradició.
Fotos: A dalt, Jordi Plana ajudant a un nebot seu a cremar una falla. I, en l’altra imatge, Pep Miró Plana (cosí), Teresa i Pau Plana Díaz i Martí Miró Plana (cosí). / JORDI PLANA / FAMÍLIA PLANA DÍAZ
