JORDI SALVAT
La tarda del 16 de setembre de 1952 la Guàrdia Civil va localitzar en el celler d’una masia de Roda de Berà, coneguda com Les Piles i situada a unes desenes de metres de l’Arc de Berà, una partida de contraban valorada en més de 3,2 milions de pessetes. Concretament van intervenir 479.960 paquets de tabac ros -més de la meitat de la marca Chesterfield i la resta, repartits entre les firmes Pall-Mall, Lucky Strike i Phillip Morris-, 18.723 pastilles de tabac de picadura, 12.164 quilos de cafè cru envasats en sacs i 6.373 encenedors. Aquest material, que es va emmagatzemar entre la Tabacalera i la duana de Tarragona, va acabar sent valorat en 3.222.694,72 pessetes, una xifra molt important per a l’època. Set dècades després estaríem parlant d’uns quants milions d’euros.
L’episodi, tot i el secretisme i els esforços de la Guàrdia Civil per silenciar-lo, va tenir un impacte molt important en l’imaginari popular del Baix Gaià i de la seva capital, Torredembarra, on hi havia la comandància de la Benemèrita encarregada de controlar la costa des del límit amb Altafulla fins a l’ermita de Berà. Però també es van crear molts clar-obscurs i mitges veritats al voltant del que s’anomenava popularment “estraperlo”. En aquest reportatge intentarem aclarir aquest capítol gràcies a haver tingut accés a part del sumari de la instrucció del cas.
Retrocedim, doncs, més de set dècades, tretze anys després de la finalització de la Guerra Civil, just l’any en què es va acabar el racionament imposat durant la postguerra pel règim franquista. L’Estat espanyol vivia en una autarquia que deixava la gran majoria de la població en una economia de subsistència i el contraban era una manera d’aconseguir en una sola nit uns diners que costaven mesos o algun any de guanyar dins la legalitat. A tota la costa catalana es produïen regularment desembarcaments de partides de tabac, cafè i altres productes que eren introduïts posteriorment en el mercat negre. La majoria d’aquests desembarcaments tenien èxit i la “col·laboració” de comandaments de la Guàrdia Civil n’era un element imprescindible. Els sous dels membres de la Benemèrita en aquells temps tampoc no eren esplèndids i era fàcil de comprar el seu silenci.
Un confident, la clau
La instrucció oberta contra la Guàrdia Civil va ser contra el capità de la Quarta Companyia del Vendrell, Vicente Laguna, i altres oficials i números d’aquest cos. La comandància torrenca depenia de la capital baixpenedesenca. El sumari arrenca amb la trucada a les vuit des del vespre del 15 de setembre des de la Comandància 231 de Barcelona per comunicar l’avís per part d’un confident que hi hauria un desembarcament d’una partida de contraban al límit entre les províncies de Barcelona i Tarragona
Aquella nit, la Guàrdia Civil va muntar un operatiu des de Vilanova i la Geltrú, controlant les platges de Calafell i Cunit i els camions que circulaven per zones properes. Aquelles platges ren indrets habituals on es feia contraban. L’operatiu de vigilància es va fer amb una certa discreció. I és que el tinent coronel que la va coordinar va afirmar durant la instrucció que un contraban com aquell no es podia fer “sense estar d’acord amb la força (pública)”. L’operatiu no va tenir èxit i no es va aconseguir interceptar cap partida, Una nova trucada del confident a les tres de la tarda de l’endemà explicant que la mercaderia estava amagada en “una caseta al nord d’Altafulla” va permetre, després de registrar les masies de la zona, localitzar finalment un miler de “bultos” al celler de Les Piles, una masia propera a l’Arc de Berà.
També van identificar roderes i petjades molt evidents en un camí, anomenat del “Sinto”, que en un recorregut aproximat d’un quilòmetre, anava des de la platja, en una zona propera a l’ermita de Berà, fins a la carretera general de Barcelona a València, a unes desenes de metres de la Masia de Les Piles. El camí del Sinto continua existint set dècades després però ara està asfaltat i discorre entre càmpings enlloc de camps de cultiu.
El masover “cantaire”
En la masia de Les Piles hi residia un masover, un home de 45 anys originari d’un poble de Salamanca, que va ser detingut i va ingressar a la presó de Tarragona. El masover va declarar que s’havia compromès amb els contrabandistes a guardar la mercaderia durant quatre o cinc dies a canvi d’una “important quantitat en metàl·lic”. Dels contrabandistes només en va dir, en un primer moment, que un eren baix i l’altre alt i els dos eren grassos i que es van presentar a les onze de la nit del dia 15 per llogar-li una habitació per guardar el material i li van donar a entendre que hi havia guàrdies civils implicats en l’operació. Posteriorment, va afegir una tercera persona en aquest contacte per llogar l’habitació: un veí de Roda de Berà propietari d’un magatzem de cereals. Va explicar que la descàrrega es va fer entre dos quarts de dues i les sis del matí amb un total de set viatges. Hi van participar tres camions i un carro.
En una tercera declaració, ingressat a presó i sota l’amenaça de rebre una condemna important, el masover “canta” i desvela que no era el primer contraban que dipositava la mercaderia a les Piles i que el 24 d’agost un comissionista vendrellenc i el metge de Roda de Berà es van presentar a la masia per llogar habitacions per emmagatzemar gènere de contraban i aquella nit mateixa van portar un miler de caixes de tabac ros. Va donar els noms dels qui havien traslladat i emmagatzemat les caixes de tabac a la masia.
El masover va seguir “cantant”. Va explicar que el del 24 d’agost no va ser el primer desembarcament, sinó que un mes abans, el 25 de juliol, ja hi havia hagut un altre a la platja rodenca, unes 600 caixes de tabac es van depositar entre una casa deshabitada de Roda i una caseta del ferrocarril. L’agost els contrabandistes van buscar un altre espai per amagar la mercaderia i van trobar les Piles. I com va sortir bé, el 15 de setembre es va repetir l’operació. Les dates dels tres desembarcaments van ser doncs el 25 juliol, el 24 d’agost i el 15 de setembre
La forta tempesta que havia afectat el Camp de Tarragona el 13 de setembre de 1952 va generar problemes als contrabandistes en el trasllat de la mercaderia a la masia, ja que els camions es quedaven encallats al fang. En la investigació, la Guàrdia Civil va trobar travesses velles que s’havien usat per fer maniobrar els vehicles en un terreny molt tou i també restes a causa de les maniobres en les terres de cultiu. Petjades o grans de cafè eren altres proves del pas de la partida. L’operació dels contrabandistes hauria durat de les onze e la nit a les sis de la matinada i hi haurien participat una trentena de persones.
I ningú va veure res?
La Comandància de Torredembarra de la Guàrdia Civil era l’encarregada de controlar la línia de costa des del límit entre Torredembarra i Altafulla fins a l’ermita de Roda de Berà. Eren una mica més de set quilòmetres que es dividien en dos sectors -denominats postes-. Feia de límit entre les dues postes el Fortí de Gravà, llavors en ruïnes i actualment desaparegut. Cada posta era vigilada per una parella de guàrdies civils formada per un caporal i un guàrdia ras. El caporal encarregat del sector que arribava fins a l’ermita de Berà la nit i matinada del 15 al 16 der setembre era el mateix que la nit del 24 al 25 d’agost, El torn de nit anava des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí. Van ser interrogats igual que la resta d’integrants de la comandància de Torredembarra. En les seves declaracions, tots dos van mantenir que no havien advertit cap fet anormal ni a la platja ni a l’aigua aquella nit. Cap dels altres guàrdies civils interrogats va donar cap informació rellevant.
Com no havia vist sentit res la parella de guàrdies civils que controlava aquell sector la nit del 15 de setembre? Es tractava d’un desembarcament que va durar més de sis hores, un miler de fardells, en què hi van participar una trentena de persones, llanxes motores i camions que van tenir molts problemes per maniobrar en un camí enfangat. La raó és fàcil: des d’abans de la mitjanit la parella estava dins la casa-quarter de Torredembarra. Segons hem pogut saber des del Torredembarra Actualitat, amb l’excusa que havia de rebre una punxada per tractar-se d’una malaltia que patia, el caporal va tornar a Torredembarra. Ell i el seu acompanyant van entrar per la porta darrera de la caserna i així van evitar el registre d’entrada, Qui va obrir la porta va ser el pare del caporal, també guàrdia civil, però d’una altra comandància. Via lliure pels contrabandistes. El guàrdia, jove i inexpert, no va explicar durant la instrucció aquella tornada a la caserna per no contradir el seu superior.
Tot això lliga amb la declaració d’un segon confident davant l’instructor dies després del decomís. Aquesta persona gaudia d’una “posició honorabilíssima” i el consideraven d’”absoluta garantia”. Afirmava que s’havien repartit 70.000 pessetes entre oficials i alguns guàrdies i parlava de la preocupació entre els contrabandistes per l’arribada d’un nou tinent al capdavant de la comandància del Vendrell, tot i que confiaven que el “captarien”. També afirmava que el metge de Roda de Berà cobrava dels contrabandistes i que un dels camions que havia tingut problemes amb el fang al camí va marxar directament cap a Barcelona. Sembla doncs que aquest era el destí final de la mercaderia i per això no és estrany que uns els integrants de la trama treballés com aparellador a l’Ajuntament de la capital catalana.
Gairebé tothom ho sabia
L’ombra de sospita sobre els comandaments de la Guàrdia Civil del nord de la província de Tarragona passa a ser més que una sospita després la declaració que fa el cap de la comandància de Tarragona, que havia assumit el càrrec el novembre de 1951. Reconeix davant de l’instructor l’existència d’informes falsos al voltant de vigilàncies en les platges que en realitat no s’havien portat a terme i que els desembarcaments d’articles de contraban es feien des de feia almenys tres anys. Manifesta que alguns dels seus subordinats li havien reconegut que no deien res perquè creien que tots els comandaments consentien aquestes accions i havien decidit fer-ho en veure que ell no en sabia res. I acaba afirmant que “donat el volum dels desembarcaments tenia la convicció moral que havien obrat d’acord amb els contrabandistes”. Els desembarcaments coincidien amb l’absència d’aquest tinent coronel, ja que la meitat del mes els passava a l’interior junt amb altres membres de la Guàrdia Civil de Terol i Castelló en uns “serveis ordinaris contra bandolers”. El maquis.
Ja a l’octubre, van ser interrogats als presumptes implicats en aquest delicte de violació de la Llei de contraban i defraudació i de frau de divises. Eren set, entre els quals els propietaris d’espais on es van guardar els paquets o els que havien exercit d’intermediaris. Alguns ho van negar tot i altres van a donar detalls de l’operació, com la quantitat de diners que van pagar pel lloguer d’habitacions a Les Piles -4.000 pessetes- i la relació d’amistat entre el metge de Roda i el masover. Pagaments de mil pessetes per una nit de feina, a altres només 300 pessetes. Alguns interrogats ho neguen tot i n’hi ha que canvien la seva declaració posteriorment admetent la implicació.
Innocents que paguen
En el sumari incomplert no estan les penes dels oficials i guàrdies de Torredembarra, però després d’aquest episodi alguns dels guàrdies -els més joves portaven mesos o pocs anys al cos- van ser obligats a deixar la Guàrdia Civil i altres van ser traslladats a altres localitats. També hi va haver penes de reclusió al Castell de Montjuïc, com el cas del cap de la comandància del Vendrell, però per altres operacions de contraban, a Calafell i Cunit. Li van caure dos mesos. En el sumari també es parla d’operacions de contraban a l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar. Els qui van sortir més malparats d’aquest procés van ser un parell de guàrdies rasos de Torredembarra, que van complir un any de reclusió al Castell de Montjuïc i després van haver de deixar la Guàrdia Civil. Eren els que no sabien res de la trama ni havien cobrat ni una pesseta.
El cas de Torredembarra destaca pel volum de la partida intervinguda i l’anomenada que va agafar a nivell popular, però va ser un cas de contraban més en aquella fosca postguerra, on la corrupció estava a l’ordre del dia en les estructures d’un estat totalitari. amb uns dirigents que no eren aliens a la temptació del diner fàcil. I massa cops acabaven pagant justos per pecadors.
Fotos: A dalt, un mapa de la zona on es va realitzar l’operació de contraban. A baix, la Masia de Les Piles, a la dreta de la imatge, es troba a unes desenes de metres de l’Arc de Berà, a toca de l’actual carretera N-340. / LAURA FABRA / TDB
