TRINI HUGUET
“L’aigua no cau del cel, estalviar-ne és cosa de tots” i “No podem deixar-la córrer” són frases que sentim cada vegada que engeguem la televisió o la ràdio. A prop de casa nostra, a Roda de Berà des de l’inici de maig es poden veure cartells amb lemes com: “Recordes quan plovia” i “Si no plou, no hi ha aigua. Pensa, redueix i en tindrem. Cada gota compta”. Fins i tot, l’Ajuntament del municipi té previst endurir la campanya amb aquest eslògan: “No surt, què t’esperaves? Les reserves s’acaben, l’aigua de Roda de Berà s’esgota”. Tot i que Roda va anticipar-se, aquestes són mesures per prendre consciència sobre la sequera i l’estalvi d’aigua.
De prealerta a alerta
De fet, el passat 12 de juny la unitat d’usuaris del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) van entrar en situació d’alerta per sequera. Entre ells hi havia els municipis amb més habitants del Baix Gaià; Altafulla, el Catllar, Creixell, Roda de Berà i Torredembarra. Aquest canvi implica diferents mesures, com limitar el reg de jardins, la prohibició d’ompliment de piscines, fonts ornamentals i neteja de carrers, entre altres restriccions.
Passades unes setmanes encara hi ha localitats que no compleixen aquestes normes per diferents motius. Una de les mesures que interpel·len més a la població i que costa més de dur a terme és la reducció d’aigua a 250 litres per persona i dia (l/p/d). Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) publicades pel Canal 3/24, durant el mes de maig a la Torre cada persona consumia 148 litres per dia, a Roda de Berà 160 i a Altafulla no hi ha dades. Ara bé, les últimes dades que proporcionen els Ajuntaments dels 3 pobles són diferents de la informació obtinguda pel mitjà català. Un torrenc consumeix 157 l/p/d i un altafullenc actualment utilitza al voltant de 300 l/p/d.
L’alcalde de Roda, Pere Virgili, explica que no té les dades però apunta: “A la zona costanera gastem uns 9.000 litres d’aigua (entre les persones que habiten la zona), que és molta aigua. Una mica com li passa també a Altafulla perquè tenim un urbanisme molt horitzontal: amb molta casa unifamiliar aïllada o adossada, però totes amb el seu jardinet i això fa que aquest consum màxim per persona que recomana la Generalitat o l’ACA costi molt d’arribar-hi”. “Estem per sobre dels 250 litres per persona i dia segur, diria que molt per sobre”, conclou Virgili. No obstant això, el coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, remarca: “No pots fer mesures coercitives, no pots obligar la gent que tanqui més l’aixeta, això no ho pots fer. El que pots fer és demanar a la gent que tingui la responsabilitat de fer un bon ús de la poca aigua que tenim”.
Mesures municipals
El que sí que poden fer els consistoris són altres normes per conscienciar sobre la situació en la qual ens trobem. Per exemple, els pobles costaners poden instal·lar a les platges només rentapeus, en lloc de dutxes, tal com ha fet Altafulla. A la Torre les dutxes s’han suprimit totes menys una que hi ha a la zona esportiva de la Paella i només funcionen els rentapeus. En canvi, a Roda fa temps que tenen les dues sortides d’aigua tancades. La regidora de Sostenibilitat i Salubritat, Angie Muñoz, afirma: “Aquestes petites accions s’han d’anar fent tot l’any, cada any, i sempre tenir-les present, perquè estem en unes èpoques en què plou molt poc i el recurs hídric és minso”.
En aquesta línia de discurs també s’hi afegeix Molinera: “Als Ajuntaments ens toca gestionar la nostra petita parcel·la contra el canvi climàtic. Allò de pensa globalment, actua localment. El canvi climàtic també és aquí al Baix Gaià, també ens afecta. Hem de fer polítiques per combatre o adaptar-nos a aquests canvis perquè siguem el màxim de responsables i que la ciutadania no noti la caiguda de serveis”. D’altra banda, Virgili també aporta: “Tenim molt a fer, però anem tard i no només els Ajuntaments, que també, però la Generalitat va tard amb el tema de les dessalinitzadores, també l’estat i Europa, anem tard tots i ara hem de córrer”.
Solucions a mitjà i llarg termini
Altres mesures a llarg termini que tenen aquests pobles costaners és la creació de noves instal·lacions per reaprofitar l’aigua i que la xarxa hídrica sigui més sostenible. En el cas d’Altafulla es farà durant el mandat una bassa de laminada al kàrting de la rotonda entre el municipi i Torredembarra. Molinera explica l’objectiu del projecte: “És una inversió que és un 2×1, un win-win. Evitarem inundacions, però també es podria aprofitar part d’aquesta aigua per altres usos que no siguin de consum humà”.
Per la seva banda, el consistori torrenc vol acabar el pla d’emergència sobre aquest tema, que resumeix les necessitats, característiques i dades hídriques de la vila. A la vegada, des de la regidoria de Sostenibilitat també volen conscienciar de què fer i explicar que amb la sequera i l’augment de la temperatura les plagues augmentaran. A Roda de Berà volen interconnectar més la seva xarxa amb la creació d’un dipòsit de 2.000 metres cúbics per subministrar aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona al nucli urbà del poble, que fins ara se subministra amb aigua de pous. Virgili afirma: “Encara estem en fase d’informacions, d’estudis paisatgístics… Malauradament d’aquí a un any, l’estiu que ve com a molt, podrem tenir el projecte preparat”.
Xarxes hídriques amb tecnologia
De mitjana a Catalunya es perd un 25% d’aigua potable pel mal estat de les canonades i el Baix Gaià no és una excepció. Per exemple Torredembarra el percentatge actualment per fuites, avaries, i l’aigua que no arriba als habitatges a Torredembarra és proper al 30%. Un percentatge que es pot elevar fins al 70% de les pèrdues en algunes zones de Roda. “Ara estem aprofitant el 90% de l’aigua. A base de les campanyes, a conscienciació ciutadana i de la inversió que ha anat fent l’Ajuntament estem estalviant aproximadament uns 300 metros cúbics al dia en comparació amb el que gastàvem fa dos anys. Tot i que tenim la pandèmia pel mig i enterboleix els hàbits de la gent en aquell moment”, remarca Virgili.
A Altafulla perdien un pam d’aigua de la piscina municipal al dia, i per això aquest any no l’ompliran. La seva xarxa de canonades, però, és “envejada” per algunes localitats com Roda. Els altafullencs poden mirar a través del portal d’Aigües Altafulla quin és el seu consum diari i per hores d’aigua gràcies. El coalcalde del poble exposa: “El fet de tenir comptadors de telelectura a totes les cases, a les interseccions, a les canonades i tot, dona una foto molt bona de quan en algun lloc perds aigua […] Hi ha canonades que són noves, però encara en alguns llocs del poble hi ha canonades que són de fibrociment dels anys 70, que es microperforen. Una de les coses que volem fer és revisar la xarxa hídrica del barri marítim perquè és la més antiga”.
Poblacions i entitats conscienciades
Totes aquestes campanyes serveixen? A la Torre, algunes entitats que durant la Festa del Quadre feien activitats amb aigua, abans que ho fes la regidoria, han preguntat si ho havien d’eliminar per la despesa que suposa. Muñoz reitera: “Quan les associacions arriben amb això és que saben que hi ha un problema i una problemàtica”. “No ens ho agafem al peu de la lletra i d’aquí no sortim. Mirem què és el que comporta un malbaratament de l’aigua i què és el que comportaria una despesa més gran i aquelles cosetes que es puguin anar combinant, que siguin activitats per nen, fem-les, però amb una limitació”, explica la regidora.
Els que més conscienciats estan són els joves, segons Molinera. “Cada vegada les noves generacions tenen un pensament més crític en com es gestionen els recursos naturals. I la gent més jove són conscients que ens estem petant el planeta i som una generació que a la segona els deixarem una situació que no és la més bona, la més desitjada”.
Foto: El dipòsit de la Morella, la principal infraestructura hídrica de Roda de Berà. / AJ. RODA DE BERÀ
