REDACCIÓ – Roda de Berà, 20/9/2022
L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, s’ha reunit amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, del Servei del Litoral de la Generalitat de Catalunya, de Ports de la Generalitat, del Port Esportiu Berà i dels tres càmpings de Roda de Berà per cercar solucions al respecte de l’estat de la sorra de les platges de Roda de Berà. L’equip de Govern es vol avançar per començar a treballar al més aviat possible de cara a l’estiu de 2023 i no tornar a patir la situació de manca de sorra.
Transvasament a la platja Llarga
Entre les línies de treball que es van posar sobre la taula durant la reunió hi ha la solució immediata per a l’estiu de l’any que ve per a l’obligada regeneració de sorra al tram nord, sobretot, de la platja Llarga. La finalitat és buscar alternatives perquè els camions de gran tonatge no hagin de passar pel municipi veí de Creixell. Accedir a la platja Llarga amb camions de més de dos metres d’alçada només té un camí possible i és el pont que creua la via del tren al terme de Creixell.
Per evitar que l’estructura del pont continuï degradant-se pel pes d’aquests camions que transporten la sorra cada any fins a la platja Llarga, el consistori vol acumular les tones de sorra necessàries per efectuar el transvasament abans del proper estiu. Els treballs es farien amb camions petits que poguessin passar pel pas sota la via del tren de la Barquera, durant la propera primavera. Cal buscar encara quina seria la ubicació més idònia per acumular tantes tones de sorra i tenir-la preparada per al moment de la regeneració.
Dragatge de la sorra
Una altra de les accions que es durien a terme abans de l’inici de la propera temporada estival és el dragatge del banc de sorra que actualment hi ha a uns 150 metres de la vora del mar, al tram nord de la Platja Llarga. Aquesta sorra, uns 8000 metres cúbics, és la que es va transvasar des de la platja de la Pallisseta la primera setmana del passat mes de juny, la qual, dies després, un temporal inesperat va fer que el mar se la tornés a emportar i la deixés allà, a pocs metres de la riba.
A mitjans del mes de juliol l’Ajuntament comptava amb els recursos, gràcies a una modificació de crèdit aprovada pel Ple, per autofinançar aquesta acció, amb un cost de 43.000 euros. No va obtenir, però, els permisos necessaris de l’Estat i de la Generalitat per dur-la a terme en aquell moment. És per això que l’equip de Govern vol obtenir ara el permís amb una vigència de quatre anys.
Desestructuració de les roques de l’escullera
Per altra banda, s’estudia dur a terme una actuació sobre l’escullera que protegeix el passeig Marítim i la plaça Mariners, ja que no està fent la seva funció. Els tècnics creuen que el motiu és que les roques “estan massa ben col·locades” i per això l’aigua rellisca, passant-hi per sobre i arribant al passeig.
Estudi de la Universitat de Cantàbria i projecte d’estabilització
Totes aquestes accions s’hauran d’executar abans del proper estiu. Pel que fa a les actuacions necessàries a llarg termini, l’Ajuntament continua lluitant perquè es dugui a terme el projecte d’estabilització de la platja.
L’any 2007 el grup d’Enginyeria oceanogràfica i de Costes de la Universitat de Cantàbria va realitzar un estudi, encarregat per l’Ajuntament, en el qual es van analitzar les condicions d’estabilitat de les platges i es van proposar actuacions d’estabilització a ponent del Port Esportiu.
Aquest estudi va ser enviat al Servei de Costes de Tarragona, el qual va encarregar l’any 2014 la redacció del projecte d’estabilització, entre el Roc de Sant Gaietà i la Platja Llarga, el qual oferia possibles solucions, com la construcció d’un dic exempt, un espigó perpendicular a la costa, o bé un dic submergit, per evitar que els continus temporals s’emportin cada any la sorra de les platges.
Tant l’estudi de 2007, com el projecte, de l’any 2014, necessiten ser actualitzats per tal d’adaptar-los a la situació actual del litoral i la seva dinàmica. Així, demà l’Ajuntament tornarà a reunir-se amb l’Estat, Generalitat, representants de la Universitat de Cantàbria i dels càmpings rodencs, fortament afectats aquest any per l’estat de la platja Llarga, per començar a treballar en una solució definitiva.
Foto: Un moment de la reunió. / AJ, RODA DE BERÀ
