JORDI SALVAT -Torredembarra, 16/8/2021
Aquest estiu està sent diferent per dotze dones de diferents edats i professions del Baix Gaià gràcies al projecte Dones pageses, impulsat per l’Associació Mediambiental La Sínia. Se les pot veure des del mes de maig feinejar molts matins a l’Hort de Cal Fèlix, en terres de la conca del riu Gaià, a la Riera de Gaià. Participen en aquest projecte que neix amb la voluntat de formar un grup de dones en l’ofici de pagesa, des d’un sentit ampli, no només de com es cultiva o com es recull una determinada verdura, sinó també de la realitat de l’entorn rural i del medi natural més proper. Cal destacar la vessant social del projecte com a eina de cohesió, de suport i de creació d’oportunitats a aquest grup de dones.
A més de l’ofici de pagesa, també aprenen tècniques pròpies d’altres oficis del món rural com ara teixir amb fibres vegetals, treballs forestals com ara podar o desbrossar, o com posar pedres per a refer un marge de pedra seca. L’objectiu principal és acompanyar a aquestes dones a trobar, en un espai multicultural i d’apropament, una sortida a inquietuds i capacitats personals, així com reforçar l’empoderament per sentir-se que formen part d’aquesta transformació social i que poden tirar endavant el seu projecte de vida i perquè no, a llarg termini, professional.
Compten, a més, amb l’assessorament de la Cooperativa Icària, que fa l’acompanyament emocional, i disposen també amb el suport del Consell Comarcal del Tarragonès així com de l’Ajuntament de la Riera de Gaià, la Família Parés Virgili, propietària dels terrenys on es cultiven els horts, una subvenció de la Fundació ‘La Caixa‘, i el suport econòmic de l’empresa Repsol.
Tot va començar el mes d’abril passat fent difusió del projecte per diferents mitjans. Volien començar el gener, però la quarta onada de la Covid-19 els va fer endarrerir l’inici. El mes de maig va començar la formació amb la dotzena de dones interessades i van engegar els horts. La majoria de participants són de la Riera de Gaià, però també n’hi ha de la Pobla i de Tarragona. Totes tenen lligam amb la Riera i això fa que els sigui fàcil venir a l’hort.
Un projecte obert
Al capdavant del projecte hi ha Georgina Florejachs, que s’encarrega de la formació. La Georgina reivindica el paper de la dona en el món pagès: “Els horts d’autoconsum habitualment els han portat dones. El nostre objectiu és que les dones tornem a tenir aquest rol. Aquí estem fent agricultura ecològica i regenerativa i volem ser també un mirall per la gent de la Riera i del Baix Gaià perquè la gent s’animi a fer-ho en els seus horts. Més endavant farem tallers i difusió.”
Aquest mes de juliol van acabar la formació amb poca teòrica i molta pràctica, en què han après que plantar en cada moment, les bases de l’agricultura ecològica, el respecte a l’equilibri amb el medi ambient, no llaurar la terra i alimentar-la amb nutrients, el compostatge, però continuaran fent càpsules formatives, que seran obertes a la població en general.
Alguns testimonis
“Soc neòfita total. Començo de zero. De petita jo no jugava amb la terra per no embrutar-me les mans. És com un xoc veure’m aquí en situació, però estic contenta perquè tinc la sensació d’estar aprenent alguna cosa útil de debò”, explica la Raquel Martínez, una de les participants en el projecte, que reconeix que aquesta activitat també li serveix per relaxar-se i que han fet un grup molt maco, amb molta germanor des del primer moment: “Ens ho estem passant molt bé”. Destaca el suport en l’acompanyament emocional de la Cooperativa Icària i també que està llegint molts llibres perquè els proporcionen bibliografia: “Ara me’n vaig a llegir més tard”.
La Inés Díez és una berguedana que viu a la Pobla de Montornès. Recorda que ajudava de petita els seus pares en l’hort que tenien i la seva il·lusió era dedicar-se a fer de pagesa i es va animar quan la seva filla, que viu a la Riera, li va comentar el projecte. “Estic molt contenta. A més d’aprendre, convius molt. Hi ha diverses vessants que són molt interessants i he après molt sobre la part ecològica, que abans no es coneixia”, explica la Inés, que gairebé cada dia ve a l’hort.
Per la seva banda, la Cristina Montes va un any que viu a la Riera, d’on és la seva parella i també valora, a més de poder desconnectar de la vida diària, que aquest és un projecte que li serveix per exemple per explicar als nens d’on venen els aliments. “El que passes aquí a l’hort és indescriptible. Et relaxa moltíssim. Desconnectes de la resta i tens una connexió amb el que estàs cultivant. És totalment recomanable ”, comenta la Cristina, que no havia tingut cap relació amb el món pagès abans. Assenyala que està aprenent coses que parlant amb altra gent no coneixen, com no llaurar la terra i no arrencar totes les males herbes.
Fer grup i xarxa és molt important i quan alguna de les participants no pot venir, les altres li cuiden l’hort. Cada una té el seu tros, on ara hi ha tomaqueres, pebroteres, carbassons o alfàbrega i en tenen quatre més de comunitaris, on hi ha síndries, melons, carbasses i mongeta del Ganxet, molt típica de la Riera. Han deixat un tros per plantar calçots i poder fer una calçotada l’any vinent. D’idees no ens el falten.
Fotos: A dalt, la Georgina Florejachs explicant tècniques de cultiu a la Cristina Montes i, a baix, algunes de les participants en el projecte sota la figuera de Cal Fèlix. / TDB
