JOAN BORONAT
Era la nit del 17 cap al 18 d’agost de 1921, que el Lluís Tomàs, pagès i gran observador de la meteorologia, a punt de complir 20 anys, contemplava des del terrat de casa seva a la Riera de Gaià “com es desencadenava una forta tempesta que abastava els quatre punts cardinals, la qual cosa feia témer el pitjor”, explicava en certa ocasió. Els mals presagis es van complir i, en plena nit, la forta avinguda del torrent de Salomó, per una banda, i més tard l’enorme crescuda del riu Gaià, en la seva confluència, van causar un desastre de tal magnitud que ningú mai havia vist. Així ha quedat inscrita en la història la gaianada de Sant Cinto, la de més gran abast de les que hi ha documentades.
Es calcula que el Gaià va arribar a assolir en el moment àlgid de la crescuda al voltant dels 1.200 m3 per segon, fruit de les torrencials pluges caigudes, a la mateixa capçalera a Santa Coloma de Queralt i al llarg de tota la conca fluvial, va fer que al curs baix del riu i fins a la desembocadura a la platja de Tamarit, els efectes de la “gaianada” fossin extraordinàriament devastadors.
Es va emportar el pont de la Riera
L’aigua va arrasar tot el que va trobar al seu pas; va catapultar riu avall pedres de grans dimensions i materials, molts d’ells de les casetes del camp, arrancà d’arrel els avellaners, (feia feresa veure’ls rodolar, van explicar els testimonis presencials) i anorreà els conreus de vinya i del cànem. A la Riera, el pont de la carretera no va resistir la pressió de l’aigua que se l’endugué amb un tres i no res. L’aigua va inundar les cases de la part baixa del poble, fins a arribar a la Placeta. En el cas del Molí de la Torre, situat a la part baixa, l’aigua paralitzà les moles i assolí gairebé els tres metres d’alçada,-com consta gravat en una llosa de pedra-havent de fugir poble amunt els seus propietaris; a Mas Sendrós, situat a nivell de les hortes, els que hi vivien van ser rescatats per veïns que els van treure per la finestra. En aquest mas hi ha també una marca que indica el nivell de la inundació. A l’altra banda del poble, el Mas de l’Espina va patir els efectes del desbordament del torrent de Salomó, que passa a tocar, quina inundació va fer que tot el bestiar morís ofegat. A Ferran, era festa major i els músics de l’orquestra van quedar aïllats sense poder tornar a casa.
Més amunt, al Molí de Fortuny, entre el Catllar i la Riera, l’aigua va destruir la meitat de l’edifici, mentre prenia riu avall una dotzena de bocois de vi. I si parlem del Molí del Pas a Altafulla els que hi habitaven es van salvar escapant-se per la teulada. Tot i això, sortosament la gaianada no va fer cap mort.
Les infraestructures, afectades
La força de l’aigua va provocar altres destrosses com ara un tram de 90 metres de la via del ferrocarril entre Tarragona i Barcelona, en desplaçar els rails, i la riuada en arribar a la zona pròxima a la desembocadura va assolir 1,5 quilòmetres d’amplada, fins a negar les mateixes andanes de l’estació d’Altafulla, motiu pel qual també en va resultar afectat un bon tram de la carretera que és l’actual N-340. Els pals del telègraf van ser arrancats per la força de l’aigua i tombades diverses torres metàl·liques de l’electricitat de la companyia La Canadiense.
Evidentment, les rescloses, minetes i sèquies per al regatge i portada d’aigua fins als molins van desaparèixer o bé esdevingueren sepultades pel fang i pedres, de manera que als estralls que van patir els conreus hi hagué de sumar la inactivitat dels molins, llavors moguts únicament per l’energia hidràulica.
El balanç de tot plegat és que es van perdre les collites, les hortes arrasades, amb serioses i negatives repercussions econòmiques entre la pagesia i dificultats per als molins que van romandre paralitzats fins a la recuperació de rescloses i sèquies, a més d’haver de fer front a la reparació dels sistemes hidràulics.
Fotos: De dalt a baix, el riu s’emportà el pont de la carretera a la Riera; el pont nou, acabat de construir a l’any 1927; efectes de la gaianada a la finca la Torreta, de la Riera i el Joan Boronat, del Molí de la Torre, a la Riera, amb Lluís Tomàs, mostra el nivell de la riuada de Sant Cinto. / CEDIDES / JOAN BORONAT
