REDACCIÓ – Salomó, 1/12/2020
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat 22 individus en l’excavació a la fossa del cementiri de Salomó. Els arqueòlegs han trobat esquelets amb restes de metralla i ferides de bala, a més de botons i indumentària de l’exèrcit republicà.
Els estudis antropològics ho hauran de confirmar, però les troballes indiquen que es tracta dels soldats republicans que van morir durant l’ocupació de l’exèrcit franquista a Salomó, el gener de 1939. Veïns del poble van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos al terra i els van enterrar en una fossa cavada expressament al cementiri. Ho van fer de pressa i corrents, per por a represàlies. Els esquelets, de fet, han aparegut de forma totalment desordenada.
L’excavació es dona per acabada. Els treballs, però, duraran un dies més perquè els arqueòlegs estan retirant un per un els individus de la fossa. Les restes es traslladen al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per a l’estudi antropològic i l’extracció d’ADN. L’excavació va començar el passat 21 d’octubre.
Els soldats Bellet i Carné
A la fossa hi havia una creu amb dos noms inscrits: Josep Bellet i Ramon Carné. Eren dos joves soldats republicans nascuts a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) que haurien mort durant l’ocupació. Les famílies van assabentar-se al cap d’uns dies a través de testimonis i hi van fer instal·lar la creu. Cada any, per Tots Sants, viatjaven en tren fins a Salomó i hi deixaven flors.
Les nebodes dels soldats van sol·licitar l’obertura de la fossa a la Generalitat i van donar mostres d’ADN. Els encreuaments genètics determinaran si els dos homes estan entre els 22 individus recuperats.
A uns metres de la fossa hi ha una làpida amb el nom d’Emilio Montemayor Ruben de Celis, un soldat republicà que va poder ser identificat durant la recollida de cadàvers amb carro, gràcies a la foto del carnet d’identitat. La Direcció General de Memòria Democràtica va aconseguir contactar amb una filla, que va preferir no desenterrar el cos. Segons el relat familiar, l’home va ser exhumat de la fossa i va ser enterrat on ara hi ha la làpida.
Pla de fosses
Paral·lelament als treballs de Salomó, el Departament de Justícia porta a terme una altra excavació al cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre). Els arqueòlegs hi busquen les restes de Francisco Serrano Iranzo, un maqui aragonès conegut amb el sobrenom d’el Rubio. Amb les excavacions a Salomó i els Reguers, ja són 33 les fosses que s’han obert gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 338 persones.
D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
A banda d’aquestes vuit, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica.
Mostres d’ADN
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.
En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.
El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
Foto: La consellera Capella a la fossa del cementiri de Salomó. / DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA
