JORDI SALVAT – La Riera de Gaià, 13/03/2020
Entrevistem Ricard Ramon i Sumoy, Cap de la unitat adjunta a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament i Rural de la Comissió Europea
Quin és el seu paper dins la Comissió Europea?
La Comissió Europea és l’òrgan executiu a nivell europeu, l’organisme que gestiona les polítiques europees i que regula i dissenya en el cas de l’agricultura la Política Agrària Comuna (PAC), que és una de les poques polítiques en què estem harmonitzats des del punt de vista europeu. En el meu cas, dirigeixo un petit equip que som els que examinem el sector i pensem l’evolució futura i intervenim en les propostes per part de modificar aquestes polítiques.
Com un rierenc ha arribat a aquesta posició dins la Comissió Europea? Quina ha estat la seva trajectòria?
Vaig estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig tenir l’oportunitat d’anar a la London School of Economics gràcies a una beca de La Caixa i em vaig especialitzar en els àmbits concrets de l’economia europea. Quan vaig tornar a Catalunya vaig treballar a la universitat i després a la Generalitat, on vaig treballar assessorant en l’àmbit europeu a l’oficina de Brussel·les i concretament en l’àmbit de la PAC. I al cap d’uns anys, després d’una oposició, vaig entrar com a funcionari a la Comissió Europea. Vinc d’una família de l’àmbit agroalimentari i sempre m’ha interessat la problemàtica agrària. A la Comissió Europea he pogut progressar en un àmbit que m’apassiona. El 2021 entrarà en vigor una nova PAC.
Quins canvis principals hi haurà respecte a l’actual?
Aquesta nova PAC vol gestionar els fons d’una manera més eficaç, i això vol dir que els estats i les comunitats autònomes tindran més marge per poder afinar millor qui rep els ajuts, perquè la problemàtica del camp és molt gran més en uns sectors que en altres. Volem aquesta major focalització on hi ha necessitats. Hi ha moltes opinions sobre certs repartiments dels fons, que són bastant desequilibrats i van on no han d’anar.
Serà una PAC sense el Regne Unit després del Brexit. Afectarà molt?
En primer lloc hi ha una implicació pressupostària. El Regne Unit deixa un forat de 96 milions d’euros i hi haurà menys recursos per fa la PAC. Era un país que pagava més del que rebia. Per altra banda, els impactes de fluxos comercials estan per veure i despendran de l’acord bilateral que haurà d’entrar en vigor l’any que ve. Soc dels que penso que, atès que és un país importador de productes agroalimentaris, l’impacte hauria de ser molt mínim. És una PAC que entra en vigor en una situació d’emergència climàtica.
Com ho han tingut en compte?
A nivell d’Europa, des del passat desembre l’emergència climàtica la canalitzem a través d’un moviment que en diem el Gran New Deal (Gran Pacte Verd), on tot el que es fa des d’Europa ha de respondre a aquesta emergència climàtica. I el cas de l’agricultura és important, perquè és el 50% del territori europeu i és el sector més vulnerable al canvi climàtic. I més en l’agricultura mediterrània. El sector agrari és el primer interessat que siguem capaços de frenar el canvi climàtic. Però al mateix temps, l’agricultura genera emissions i, de manera espacial, la ramaderia. La nova PAC impulsa una sèrie de mesures perquè es redueixin les emissions en el sector agrari.
Quines seran aquestes mesures?
Estem parlant de millorar l’alimentació animal per tal de reduir les emissions. La producció de carn a Europa és necessària i m’agradaria que això quedés clar, però d’una manera més sostenible. Les pastures, que són un terç del territori agrari europeu, són una gran font d’absorció del carboni i hem de preservar-les, amb una ramaderia viable. Hem de reduir l’ús de fertilitzants, perquè tenen un impacte negatiu en l’àmbit climàtic. Si duem a terme una gestió adequada del sector, no necessàriament hem de reduir la productivitat. Podem produir més contaminant menys amb les noves tècniques i tecnologies, que volem impulsar que arribin al pagès de diferents parts d’Europa.
Uns pagesos que a casa nostra s’han mobilitzat les darreres setmanes perquè diuen que no poden viure amb el que els paguen pel que produeixen.
És una realitat. A Europa tenim un problema amb la transmissió de preus en el si de la cadena alimentària. A la Comissió Europea, des de l’any 2009 alertem, hem fet informes i impulsat iniciatives per millorar-ne el funcionament. A l’Estat espanyol hi ha 800.000 pagesos i hi ha cinc cadenes que concentren el 50% de la distribució de productes alimentaris. Hi ha un desequilibri i és normal que el més vulnerable sigui el que està més fragmentat i acabi perdent. I això s’ha de corregir. Fa molts anys que treballem per trobar fórmules dins l’economia del lliure mercat.
I com s’hi pot intervenir?
Una és concentrar l’oferta. D’aquí la importància de les cooperatives i poder comercialitzar de forma col·lectiva. És un fet de poder negociador. I de des la PAC donem ajudes a les cooperatives. Un altre aspecte és la transferència dels preus, i en això estem avançant molt des de Brussel·les i des de diferents administracions, pel que fa a transparència, amb observatoris de preus. I el darrer aspecte són les pràctiques deslleials, que desgraciadament existeixen. L’any passat vam aprovar una directiva per prohibir-ho de manera clara i posar multes a aquells operadors que no respecten aquestes normes bàsiques, com uns terminis per pagar els proveïdors, respectar els contractes.
Baixant al Baix Gaià, quin ha de ser el futur de la pagesia en aquest territori?
Al Baix Gaià hi havia molta agricultura i ara n’hi ha molt poca, perquè la gent ha trobat llocs de treball en altres sectors. En altres zones molt més rurals no passa. El Baix Gaià encaixaria en el que en l’àmbit acadèmic es diu agricultura periurbana, propera a grans nuclis de població. Els pagesos que queden han de gestionar molt més territori, perquè no pot quedar abandonat, sinó que té unes implicacions ambientals. Crec que l’agricultura en una zona com la nostra s’ha d’abordar no des de l’òptica estrictament comercial sinó de planificació territorial i apostant per nous models de negoci. Estar propers a grans centres de consum ofereix oportunitats de venda directa al pagès.
Té molt més sentit que els turistes que venen aquí mengin productes de l’horta del Baix Gaià i no que la portin de fora. I ens porta a la darrera reflexió, i és la importància del consumidor. És fonamental conscienciar el consumidor que el que compra va més enllà d’allò que veu en el producte i que valoritzem molt més el nostre producte, que si és del nostre poble té uns valors i un treball darrere, i es pot permetre pagar una mica més. No pot ser que un litre d’aigua valgui més que un litre de llet. Falla alguna cosa. És un problema col·lectiu. Amb només ajudes no resoldrem el problema i només ho podem aconseguir conscienciant el consumidor.
Foto: Ricard Ramon i Sumoy, al Molí del Mig de la Riera de Gaià. / CAROL CUBOTA
