JORDI SALVAT – La Pobla de Montornès, 9/03/2020
La gestació del nou disc que publica Josep Maria Llongueras “Llongue” ha estat bastant peculiar. Ell mateix ho reconeix. L’hora viscuda, el seu setè treball en solitari, es construeix al voltant d’un tema de divuit minuts, la “Suite dels fills de la terra”, i conté cançons que va compondre fa anys i altres de més recents.
“És una cosa estranya. Mai havia fet una cançó com aquesta suite. La vaig començar a fer la primavera del 2017 i el motiu principal el portava a sobre des de feia temps, però no em sortia res. Però de cop se’m va acudir una manera d’engegar-ho. Vaig fer un tros de dos o tres minuts i ho vaig deixar. Era com un acord. I l’endemà ho agafava, repassava la lletra del dia abans i seguia. Era com una carrera amb els ulls embenats que no sabia on acabaria. Sí, sabia com havia d’acabar, amb el motiu principal, però no què passaria entremig. I va durar dos mesos. Va ser com una febre. Mai he treballat d’aquesta manera i no sé si ho tornaré a fer. Sabia que seria llarga, però la meva idea no era fer una cançó de divuit minuts”, explica el músic sabadellenc resident a la Pobla de Montornès.
Defineix el seu nou treball, el primer amb nous temes des que fa deu anys va publicar Els meus amics, com eclèctic. “Sempre he fet bandera de l’eclecticisme, però aquest és un disc especialment eclèctic, amb coses molt diferents fetes en diferents moments. La cançó “Crònica” té vuit anys i, en canvi, “Gràcies” la vaig fer l’estiu passat especialment per a un espectacle que feia i era per fer en directe i no em plantejava gravar-la. La suite és el plat principal i les altres cançons són les patates i els xampinyonets que hi poses, però hi ha patates i xampinyonets que m’agraden especialment”, comenta en Llongue.
El 2015 va gravar el seu darrer disc, El mestre ha estat a casa, amb en Charly Soler, que també és veí de la Pobla, una revisió de temes seus. L’hora viscuda l’hauria gravat a finals del 2017, però tot es va complicar a causa d’una malaltia i algunes crisis existencials posteriors, explica. L’hora viscuda ha estat enregistrat a l’estudi de gravació que en Llongue té a la Pobla, però també se n’han gravat algunes preses a Vacarisses, a Castellar del Vallès i a Palma, on ha col·laborat amb el guitarrista Marc Grasas.
El disc va sortir al mercat el 5 de febrer. Un mercat que Llongue reconeix que no té res a veure amb el de quan començava en el món de la música a finals dels vuitanta amb La Madam, un dels primers grups de rock català. “Ha canviat molt des de la manera de consumir la música i hi ha una sèrie de generacions que es pensen que la música és gratis. Abans fer un disc era complicat i car, però si ho aconseguies tenies garanties que tindries un cert ressò, perquè les emissores en farien cas. Ara és més fàcil gravar i el repte és que t’escoltin”, afirma.
En Llongue sempre té la ironia a punt: “Quan em pregunten si es troba el meu disc a les botigues els responc: si trobes la botiga.” I admet que actualment la millor manera de vendre un disc és durant els concerts: “A algú potser li han agradat les teves cançons. I no tens competència.” L’hora viscuda es pot escoltar a Spotify, I-Tunes, i també es pot comprar en alguna botiga virtual.
Ja ha presentat el nou disc a Esparraguera, l’Absenta de Reus. Ens avança que està parlant amb la Regidoria de Cultura de Torredembarra de fer un concert, aprofitant també amb el 5 anys d’Un cafè amb el Llongue, el programa que fa a Ona la Torre.
Manté la seva faceta de productor, que va començar fa vint anys a Sabadell i des de fa uns quants al seu estudi de la Pobla de Montornès. La producció també ha canviat: “Abans es feien les gravacions de dalt a baix. Ara la gent es grava coses i venen a l’estudi a rematar-ho. I aquí fan veus, les mescles. A l’estiu vindran un parell de bandes. Ha canviat i també és divertit. Fas coses sense veure’ls les cares.”
FOTO: ‘Llongue’ i la seva guitarra al jardí de casa seva. / CAROL CUBOTA
