JORDI SALVAT – Altafulla, 18/02/2020
El Baix Gaià és un territori amb una xarxa de camins i senders tan potent com desconeguda per a molts dels seus habitants i encara més pels visitats. La Marxa dels Castells del Baix Gaià ofereix, des de fa vuit anys, la possibilitat de recórrer-ne una bona part i gaudir d’un diumenge al matí fent salut. Enguany, la novena edició de la marxa oferia diverses novetats. La més destacada era la possibilitat d’escollir entre tres recorreguts, enlloc d’un únic com fins ara. Al tradicional de 26 quilòmetres se n’afegia un per als més atrevits, arribant a 33,5, i un segon pels més prudents, de 17,5 quilòmetres. Una manera de fomentar la inscripció de participants de diferents edats i condicions físiques.
Aquesta circumstància va permetre esglaonar la sortida dels gairebé mil inscrits. Per cert, la majoria dones i un 25% de fora de la demarcació tarragonina Recordem que la 9a Marxa dels Castells del Baix Gaià s’havia de celebrar el 26 de gener, però el recent pas del temporal Gloria va obligar a endarrerir-la tres setmanes. Però les baixes es van cobrir amb noves altes i es van fregar el miler de caminadors i caminadores. La primera sortida va ser a les vuit en punt del matí i les altres dues a les 8:10 i 8:20. Com sempre, es van produir algunes aglomeracions inicials per travessar en alguns punts el riu Gaià, on encara baixava força aigua després de deu dies de l’alliberament del cabal ecològic des del pantà del Gaià, provocant certa impaciència en alguns participants que s’entesten a córrer malgrat els recordatoris de l’organització de que és una marxa no competitiva. Però n’hi ha que competeixen contra ells mateixos, amb l’objectiu de demostrar que estan en forma i de rebaixar la marca de l’any passat. O preparar-se per reptes més ambiciosos.
El temps va acompanyar, amb un sol que no va aparèixer en tota la jornada, però tampoc la pluja ni el vent. Enguany es va començar per la costa, fins arribar al túnel que passa per sota de l’AP-7, on hi havia el primer avituallament. I allí va venir una de les sorpreses del dia i era la unificació dels productes que s’hi oferien. Enlloc de la tradicional xocolata desfeta amb coca o altre articles de fleca, o caldo, només hi havia fruita, fruits secs, llaminadures i beguda. I patates i olives. Aquests “productes saludables” van causar disparitat d’opinions. I alguna decepció, com la de dues noies de Santa Coloma de Gramenet, que havien estat mal informades i esperaven poder sucar coca en una xocolata desfeta o cruspir-se un bon entrepà per agafar forces. Això sí, et podies trobar que la beguda isotònica de torn té la servia l’alcalde d’Altafulla en un got reutilitzable. Una altra novetat de la Marxa 2020 per fer-la més sostenible.
L’intinerari seguia cap al cim de Sant Simplici, que disgregava una mica més la columna de caminadors, sobretot al cim, amb les cues per fer-se la foto damunt de les restes de la torre de guaita i la senyera. Poc després la ruta es dividia en dos, una pels de 17,5 quilòmetres i l’altre, per la resta, en direcció al Catllar. El punt d’avituallament catllarenc va canviar el Castell pel riu. I tampoc hi havia entrepans, sinó el mateix menú que en el túnel de l’autopista. Allà començava el tram suplementari pels atrevits dels 33,5 quilòmetres, en direcció al pantà de Gaià. Les vistes des de dalt de la presa dels efectes encara visibles del Gloria era un bon premi abans de començar el camí de retorn. El tercer punt d’avituallament era el mateix que el segon amb la diferència que quedava molt poca cosa, ja que s’havien buidat existències en el primer torn. També passat Ardenya, en el darrer avituallament, tampoc quedava massa cosa. En el darrers quilòmetres hi van haver alguns problemes de senyalització que, sumats al cansament acumulat i les ganes d’arribar, va fer que alguns participants es desviessin una mica del recorregut.
L’arribada al Parc del Comunidor va allargar-se durant hores, entre els més ràpids, els que s’ho prenien amb més calma i els que potser no havien encertat el recorregut adequat. I aquí hi havia una altra de les novetats i era que la calçotada era opcional i no obligatòria com en les vuit primeres edicions. Els inscrits podien triar un pack amb l’apat, sense àpat o fins i tot només l’àpat. Va ser el moment de recuperar forces amb calçots i carn a la brasa, compartint les experiències del matí amb amics, coneguts i saludats. També ho van fer les noies de Santa Coloma de Gramenet, que es van recuperar de la decepció dels avituallaments a base del menjar més típic d’aquest època al Camp de Tarragona. Per a l’organització s’obria un període per analitzar els canvis introduïts aquest any i valorar-ne els resultats. Esperem que sigui amb l’opinió dels participants.
Foto: MARXA DE LES TERRES DEL GAIÀ
